La marxa de la mítica fàbrica de Sal Costa a Barcelona i la deslocalització de la seva producció a la província d'Alacant han provocat un terratrèmol emocional entre els consumidors, que no han trigat a expressar el seu profund rebuig. La revelació de la notícia per part de Crónica Global ha generat un massiu moviment de protesta i dol a les xarxes socials.
Milers d'usuaris coincideixen en el dolor per la pèrdua d'un altre símbol industrial històric i anuncien boicot actiu a l'icònic condimentador.
L'adéu d'un icona
El grup francès Salins ha decidit abaixar la persiana de la emblemàtica planta barcelonina per centralitzar la seva operativa a Les Salines de Torrevella (Alacant). El moviment suposa la liquidació d'una presència fabril històrica, arrelada a la capital catalana des de mitjans del segle XX.
Tot i que la multinacional mantindrà una delegació comercial a Catalunya, el cessament de l'activitat productiva extingeix dècades de tradició industrial a la ciutat i deixa en una situació de total incertesa la plantilla.
La revelació de la notícia ha tornat a encendre els ànims d'una ciutadania exhausta davant el progressiu degoteig de tancaments empresarials.
Indignació i boicot
Dins la marea de reaccions, el sentiment predominant combina l'enuig contundent amb crides explícites a deixar de consumir el producte. Una postura secundada tant per perfils anònims com per veus de gran ressò públic.
És el cas de Rafa Antonín (@rafuel55), reconegut xef i influencer amb més d'un milió de seguidors, que es mostrava taxatiu: "Des d'ara deixo de comprar aquesta marca".
Captura de pantalla d'un comentari d'Instagram
En una línia semblant, tot i que amb un rerefons molt més personal, l'usuari @ventura69.jrvm rememorava la seva vinculació laboral amb la firma i l'amarg sabor de la seva sortida, sense amagar la tristesa pel desenllaç: "Quina autèntica llàstima, 33 anys treballant en aquesta empresa, donant-ho tot per ella perquè em fessin fora com un gos. I tot i així, encara em fa mal el seu final. Dins del que és dolent, almenys vaig sortir guanyant abans del seu tancament...".
Captura de pantalla d'un comentari d'Instagram
Cop emocional: nostàlgia i identitat
Més enllà del rebuig visceral, la notícia ha activat la memòria sentimental d'una Barcelona que desapareix. Diversos internautes han volgut rescatar de l'oblit els orígens urbans de la companyia. L'usuari @joanolive15 recordava el paisatge previ a la gran transformació olímpica: "Recordo quan era al final del carrer Carles I, ara Marina, abans de les olimpíades, quan el terra era de sorra".
Captura de pantalla d'un comentari d'Instagram
Per la seva banda, l'usuària @anna_nicole1978 aprofitava el tancament per posar el focus en la pèrdua del model productiu local a favor del monocultiu turístic: "Ho anem perdent tot. Del turisme no es viu. Cada cop hi ha menys empreses".
Captura de pantalla d'un comentari d'Instagram
Crítica econòmica i empresarial
Davant la resposta emocional, també han sorgit anàlisis pragmàtiques que busquen explicacions en la competitivitat fiscal i el clima de negocis a Catalunya.
L'usuari @timoteo_86 reflexionava sobre la lògica corporativa rere la deslocalització: "Quan alguna cosa no ens agrada, ja comencem amb: boicot! Siguem realistes, les empreses estan per generar ingressos i, si aquí les esclafen a impostos, se'n van. Així de simple! [...]".
Captura de pantalla d'un comentari d'Instagram
Sorra i ira
Com sol passar amb les informacions d'alt impacte, la conversa digital també ha deixat espai per a la polarització i l'oportunisme polític. Diversos usuaris han instrumentalitzat el cas per assenyalar les institucions públiques.
Mentrestant, altres agitaven el fantasma d'una suposada "espanyolització de Catalunya". Un soroll creuat que evidencia fins a quin punt la pèrdua d'un referent quotidià com Sal Costa ha tocat una fibra sensible en l'opinió pública.