La gavina que il·lustra un dels paquets de sal més reconeixibles dels supermercats espanyols està a punt d'emprendre el vol de Barcelona.
El gegant saliner francès Salins, propietari de Sal Costa des de 2016, està desmantellant la històrica fàbrica de la marca a la zona portuària de la ciutat i podria endur-se l'activitat a una altra comunitat autònoma, segons ha pogut saber Crónica Global.
La planta de Sal Costa a Barcelona
Fonts coneixedores de la situació expliquen que Salins fa prop d'un any que desmunta progressivament la planta i que els treballs podrien prolongar-se encara dos o tres mesos més.
El mateix Port de Barcelona, a més, ha confirmat a aquest mitjà que, després de més de cinc dècades de presència, la concessió dels terrenys no ha estat renovada, i la zona es troba actualment immersa en obres i actuacions de reorganització de l'espai portuari.
On se'n va?
La planta de Barcelona albergava la seu corporativa de la companyia i funcionava com el principal node on arribava la sal a granel per al seu refinat, assecat, aromatització i empaquetat final en formats de consum i hostaleria.
Tot i que el grup manté certa operativa a Catalunya —acotada a la sal industrial a la comarca del Bages i a la logística subcontractada a Badalona—, la sortida del Port deixa la marca sense el seu centre neuràlgic a Catalunya. Així, tot indica que trasllada fora de la comunitat tant la seva seu corporativa com la producció de sal de taula.
La companyia no ha volgut explicar a aquest mitjà quina serà la seva ubicació definitiva. Tanmateix, fonts del sector assenyalen que part de l'activitat podria rearticular-se des d'Alacant, on el Grup Salins compta amb una potent infraestructura d'extracció i processament a través de les Salines de Torrevella.
Un ERO d'extinció
El tancament de la planta ja ha tingut conseqüències laborals. Segons ha pogut saber aquest digital, la companyia va dur a terme un ERO d'extinció abans d'iniciar el desmantellament de les instal·lacions.
Es desconeix, per ara, a quants dels prop de 40 treballadors vinculats a la planta ha afectat l'expedient i quin serà el destí de la resta de la plantilla.
La planta de Sal Costa a Barcelona
La sal s'ho menja tot
L'estat de les instal·lacions pot haver estat determinant en la decisió. La planta ja estava molt envellida i deteriorada, pràcticament obsoleta, castigada per la pròpia activitat salinera i per la seva ubicació al costat del mar durant dècades.
La sal s'ho menja tot. El salnitre present a l'aire hauria contribuït al deteriorament d'unes instal·lacions que necessitaven una renovació pràcticament integral. Segons expliquen fonts coneixedores de la situació, l'alternativa podria haver estat entre afrontar una costosa reforma o abandonar Barcelona.
La fàbrica es troba ara pràcticament buida: només els responsables de la companyia acudeixen puntualment a les instal·lacions mentre es retira la maquinària i es desmunta el que queda de l'activitat industrial.
La planta de Sal Costa a Barcelona
De Barcelona a tot Espanya
Els orígens de Sal Costa es remunten a 1846, quan tres emprenedors liderats per Onofre Caba es van associar a Barcelona per comercialitzar productes bàsics com sal, arròs i llegums. Amb el pas dels anys, la sal va anar guanyant pes fins a convertir-se en l'eix del negoci i, el 1925, va néixer oficialment la marca Sal Costa. L'any passat, per tant, va celebrar el seu centenari.
El 1994, la companyia va ser adquirida pel grup alemany Südsalz, una operació que va impulsar la seva expansió internacional. Dues dècades després, el 2016, va passar a mans del francès Grup Salins, un dels grans operadors europeus del sector de la sal.
Ara, la història de Sal Costa a Barcelona arriba al seu final. La fàbrica que durant dècades va produir i distribuir una de les marques de sal més conegudes d'Espanya està ja pràcticament desmantellada.
La marxa suposa una pèrdua industrial més simbòlica que econòmica per a Barcelona: és l'adéu d'una de les marques més reconeixibles de la indústria alimentària catalana i un nou cop per a un teixit industrial que, com fa temps que adverteixen els economistes, necessita reforçar-se per generar ocupació de més valor afegit.