Les ombres d'Ian Cerruti, l'hereu italià que ha enfonsat el major festival de reggaeton d'Espanya
Una desena de persones contacta amb 'Crónica Global' per relatar les seves experiències amb l'administrador del Reggaeton Beach Festival
Més informació: L'hereu italià que va enterrar el Reggaeton Beach Festival: “Fa 250 anys que fem negocis i seguirem molt després”
Gianmaria Borra Cerruti. Aquest és el seu nom complet, tot i que es fa dir Ian Cerruti. Tot i ser d'Itàlia —on l'habitual és utilitzar un sol cognom—, ha volgut conservar el segon, el de la seva mare. No és per menys: el seu avi va ser el gegant de la moda italiana Nino Cerruti.
Diumenge passat, Crónica Global va publicar una entrevista seva concedida a aquest mitjà que incloïa greus acusacions contra els antics administradors del Reggaeton Beach Festival, el festival que Cerruti va adquirir a principis d'any, i que ha acabat enterrant: es va cancel·lar tot just quatre mesos després d'aquesta compra.
Des de llavors, una desena de persones s'ha posat en contacte amb aquesta capçalera per explicar històries sobre la seva relació amb ell. No només persones directament afectades per les seves acusacions a l'entrevista, sinó també d'altres que han treballat amb ell, l'han conegut i, segons relaten, l'han patit.
Els nous socis de RBF, d'esquerra a dreta, Raul Rojas, Gianmaria Borra Cerruti, Mattia Loetscher, Ivan Sanahuuja, Antonio Beaus i Wonder Lozano RBF
Patricia i Samantha
Un d'aquests testimonis és el de Patricia Ware, antiga secretària de Cerruti. La va contractar just després d'adquirir el RBF, és a dir, al febrer d'aquest any. No va durar més de dos mesos: va ser suficient perquè decidís fugir cames ajudeu-me.
Cerruti li va prometre un sou de 3.500 euros mensuals que, segons Ware, mai li va arribar a pagar sencer. El pitjor, relata, va ser que, per evitar abonar-li el que li devia, la va acusar d'haver robat una bossa Hermès de la seva família.
El seu relat coincideix en bona mesura amb el que ha explicat a aquest mitjà una altra de les seves antigues secretàries, Samantha, amb una excepció: a ella la va acusar de robar-li un Louis Vuitton.
La Samantha explica que els seus problemes van començar el 2013, quan Cerruti va utilitzar la seva targeta de crèdit i la va deixar tirada i sense diners a Itàlia.
El 2024 va tornar a treballar amb ell com a assistent a Eivissa, però la història es va repetir. Després de patir, segons el seu testimoni, constants pressions i amenaces, va marxar al setembre sense cobrar un deute acumulat de 6.500 euros.
Va ser llavors quan Cerruti va començar a difondre l'acusació que ella li havia robat una bossa de Louis Vuitton vintage.
En ser preguntat per aquestes històries, Cerruti s'ha limitat a dir que no "seguirà responent, si aquesta és la qualitat de les preguntes" que se li fan.
El negoci
Els negocis de Cerruti també presenten, com a mínim, algunes zones d'ombra. És propietari del fons d'inversió privat Cerruti Capital 1881, amb seu a Dubai —tot i que ell viu a Palma—, que assegura que factura 600 milions d'euros. La seva pàgina web, però, es troba actualment inoperativa.
Al voltant d'aquesta activitat també han arribat històries a aquest mitjà. Una startup, DJ Fan, assegura que va esperar durant setmanes els 50.000 euros que Cerruti Capital 1881 s'havia compromès a aportar al negoci. Els diners, segons DJ Fan, mai van arribar. Tanmateix, Cerruti insistia que li'ls retornessin: assegurava que els fons havien sortit de la societat de Dubai i no del seu family office, i que es tractava d'un error que el podia exposar a una multa reguladora milionària.
D'això, l'Ian en té una altra versió: assegura que és DJ Fan qui li deu 10.000 euros. “La meva reputació està molt a salvo amb els meus negocis i no m'importa aquesta petita indústria de música espanyola de merda”, ha afegit, en un més dels exabruptes als quals ja ha acostumat els lectors de Crónica Global.
El cas del RBF
El cas del RBF ha estat l'últim dels seus escàndols. Va ser administrador del festival de reggaeton més gran d'Espanya durant els mesos previs a la seva cancel·lació —ell insisteix que ho va ser “de dret, no de fet”—. El va adquirir al febrer i li va donar l'estocada final pocs mesos després.
La responsabilitat d'aquesta cancel·lació està encara per dilucidar. Del que aquest mitjà ha estat testimoni és d'un intercanvi d'acusacions. D'una banda, Cerruti, sense pèls a la llengua, parla directament de “estafa” quan es refereix a l'anterior gestió.
Aquesta paraula també ha sobrevolat el bàndol contrari, el dels antics administradors, tot i que aquests es mostren molt més cautelosos: tenen oberts diferents contenciosos amb ell, alguns d'ells milionaris, i prefereixen seguir les recomanacions dels seus advocats.
El RBF d'aquest any al Circuit, que va atreure 80.000 persones
Els treballadors
Els treballadors del RBF també se senten víctimes de les maniobres de Cerruti. Juliol va ser el primer mes en què van deixar de cobrar les seves nòmines i han tancat files amb els antics administradors.
Asseguren que Cerruti no va aportar “ni un euro” al Reggaeton Beach Festival —cosa de la qual el mateix Cerruti es vanta—, l'acusen d'haver ordit una estafa piramidal i el senyalen com a últim responsable que no estiguin cobrant els seus salaris. Sobre aquesta qüestió, Cerruti assegura que properament enviarà un comunicat oficial.
Aquest hereu italià, amb casa a Palma, un fons d'inversió amb seu a Dubai i negocis que assegura estendre fins als Estats Units, deixa un rastre allà on passa. N'hi ha prou amb escoltar-lo, com va fer Crónica Global, per adonar-se'n. Però, també en el que calla, aquest mitjà ha trobat unes quantes històries. I encara en queden algunes per explicar.
---
Aquesta informació ha rebut una petició de dret de rectificació a l'empara de la LO 2/1984, que es pot consultar en aquest enllaç.
