Cacciavillani, l'argentí que rescata les fleques El Mos per plantar cara a Vivari
L'empresari s'ajunta amb el fundador dels japonesos Kibuka i pren el control després del concurs de creditors
Tornaran al forn tradicional davant del pa 'low cost'
Contingut relacionat: Quebrin a Barcelona les fleques El Mos i les cafeteries El Cafetó
L'empresari argentí Nicolás Cacciavilani ha agafat les regnes de les històriques fleques El Mos per reflotar un clàssic del pa barceloní. Juntament amb la societat Pale Rider SL, s'ha fet amb la unitat productiva després del concurs de creditors que va ofegar la marca.
La meta de la nova gestió és clara: abandonar els processos industrials i recuperar els mètodes de treball artesanals, mantenint l'essència clàssica i adaptant-se als nous temps.
La "tempesta perfecta"
El col·lapse de l'anterior gestió s'explica pel desgast acumulat d'anys de feina i el cop definitiu de la pandèmia.
El procés concursal, tramitat pel Jutjat Mercantil número tres de Barcelona i capitanejat per AGG Advocats, va afectar sis societats en cadena, va explicar aleshores en exclusiva Crónica Global.
Productes de Casa Comtal Barcelona
Estaven en joc uns 50 empleats i sis locals amb ingressos propers al mig milió d'euros anuals cadascun.
Aquests actius han format part del pla de la nova gestió, que busca solucions per a totes les persones involucrades i explotar al màxim les capacitats del negoci.
Tornada a la massa mare
El pla del grup implica una esmena total al model anterior. S'ha acabat el producte ràpid de cadena de muntatge. L'aposta passa per recuperar els forns de barri, el tracte familiar i la matèria primera de qualitat.
El nou model de negoci busca el client que prefereix saber què menja abans que comprar amb presses. Està dedicat, en paraules del mateix Cacciavilani, "a les persones que prefereixen prendre's les coses amb calma i saber què estan comprant".
Volen vèncer, doncs, el model Vivari, 365 o Santa Gloria, que ha colonitzat la capital catalana els darrers anys.
Estratègia davant l'empenta del baix cost
En efecte, Barcelona ha viscut una eclosió de cadenes de fleca industrial de baix cost.
Reorientar El Mos passa per marcar una línia vermella clara de diferenciació: pedagògica cap al client sobre per què la massa mare, els temps de fermentació llargs i les farines sense additius justifiquen un valor afegit respecte a l'oferta massificada.
Cartell de Casa Comtal
La manca de forners i mestres forners capacitats és un problema crític en el sector. Dignificar la professió, oferir formació contínua i crear entorns de treball amb horaris sostenibles dins la nova estructura del grup.
Resistència de barri
La idea és plantar cara al monocultiu turístic rescatant cantonades amb història. La prova pilot va arrencar dijous passat amb la primera reobertura al carrer Comtal, obtenint una resposta veïnal immediata i positiva.
El següent repte en la fulla de ruta serà aixecar la persiana, després de les obres, al cèntric local del carrer Santa Anna.
![Imagen aérea del Paseo de Gràcia, una de las principales arterias de la Ciudad Condal y que concentra parte de los activos inmobiliarios más valorados / EP](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562738.jpg?p=w:320\/h:240&h=Odh8U26N"])
Números vermells abans del pic
Pale Rider SL —participada per Jordi Matas, cocreador dels restaurants japonesos Kibuka— assumeix que el primer any es tancarà amb pèrdues a causa de l'esforç inversor per renovar les botigues una a una. Tanmateix, els números que gestiona la companyia a mitjà termini apunten alt.
![Uno de los establecimientos de Mayoral, el imperio de la ropa infantil creado por la familia Domínguez / EP](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562549.jpg?p=w:320\/h:240&h=vh-kbUNv"])
Projecten assolir un negoci recurrent de entre tres i quatre milions d'euros anuals quan la xarxa torni a operar a ple rendiment.
El retorn a l'autèntic
El rescat d'El Mos evidencia un canvi de rasant en els hàbits urbans. La congelació i la pressa van acabar desdibuixant l'ànima de moltes marques històriques, però la resposta del consumidor actual demostra que l'ultraprocessat comença a cotitzar a la baixa.
Reobrir les portes amb l'olor de farina i fermentació lenta és declarar la guerra al consumidor efímer, retornant el pa al lloc d'on mai hauria d'haver sortit.
