Primer examen a la presidenta de la DO Cava: Vallformosa comunica les seves previsions “tard i amb comptagotes”
El celler de Marta Vidal, el més endarrerit a l'hora de traslladar els seus plans per a la verema als seus proveïdors habituals
Més informació: Marta Vidal es converteix en la primera dona a presidir la DO Cava
Abans de convertir-se en la primera dona en assumir la presidència de la DO Cava, Marta Vidal va repetir per activa i per passiva que les decisions comercials de la seva empresa i la seva tasca a l'organisme regulador eren dues coses totalment diferents.
Tanmateix, amb la delicada situació que viu el sector, no és d'estranyar que tots els ulls estiguin posats en els plans d'aprovisionament de Vallformosa: el volum de compra de raïm que fixi el celler de la presidenta per a aquesta verema determinarà el nivell de confiança que té la seva pròpia firma en el mercat actual.
Els cellers de cava no solen comunicar als viticultors quants quilos necessitaran fins a mitjans de juliol, però enguany els terminis s'han avançat de manera generalitzada a causa de la necessitat de la indústria d'aplicar ajustos de stock. Pràcticament totes han mogut fitxa menys una: Vallformosa.
Segons detallen fonts del sector vitivinícola a aquest mitjà, la firma de la presidenta de la DO Cava està sent la més endarrerida a l'hora de traslladar els plans als seus proveïdors habituals. “Ho estan fent tard i amb comptagotes”, asseguren.
Seu del celler Vallformosa / EP
Desajustos en el sector
Cal recordar que el sector arrossega un desajust d'oferta i demanda que es remunta a la crisi de sobreproducció de 2019, provocada per l'entrada en rendiment de milers de noves hectàrees de vinya autoritzades anys abans.
Posteriorment, amb l'arribada de la sequera extrema, la producció va caure de manera notable. Les xifres parlen per si soles: dels 277 milions de quilos de raïm registrats el 2022 es va passar a 214 milions el 2023 i a 219 milions el 2024.
40 milions d'ampolles menys
Per evitar perdre mercats internacionals davant de competidors exteriors a causa d'aquesta manca de stock, el sector va haver de reorganitzar les seves existències. Això va incloure moviments dràstics, com la decisió de Freixenet de retirar de la circulació unes 40 milions d'ampolles de la DO.
Es tracta d'una situació de la qual el sector mai s'ha recuperat del tot. És per això que molts cellers del Penedès han optat ara per reestructurar les seves xarxes de proveïdors per adaptar-se a l'stock realment disponible. En aquest procés d'ajust, algunes firmes han decidit donar prioritat absoluta als seus agricultors històrics i estables.
Marta Vidal, CEO de Vallformosa LinkedIn
La sequera
El retard de Vallformosa també s'interpreta entre els viticultors com una estratègia de prudència davant la meteorologia d'aquest estiu. “Fa 15 dies es preveia una verema extremadament avançada. Tanmateix, la intensa onada de calor dels darrers deu dies ha frenat la maduració del raïm”, expliquen les mateixes fonts a aquest mitjà.
Esperar als últims dies permet a la companyia avaluar l'impacte real del clima a la vinya: si la calor extrema redueix el pes de la collita de manera natural, el volum general de raïm baixarà i, per conseqüència, disminuirà la necessitat d'aplicar retallades severes que puguin donar mala imatge a la nova presidenta.
La Taula del Cava
Tots aquests fets es produeixen a l'espera que aquest proper dilluns, en el marc de la Taula del Cava, es presenti l'estudi de costos oficials elaborat per l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi). Aquest informe tècnic serà determinant per al sector, ja que establirà el cost de producció de les tres principals varietats de raïm emparades per la DO Cava: macabeu, xarel·lo i parellada.
Les conclusions de l'estudi serviran de referència en les negociacions entre viticultors i cellers, ja que la Llei de la Cadena Alimentària prohibeix que el raïm es comercialitzi per sota dels seus costos efectius de producció.
També en aquest aspecte l'estratègia de Vallformosa s'observa amb lupa. Segons ha pogut saber aquest mitjà, dins del grup de les grans companyies privades, l'any passat el celler de la presidenta es va situar a la part baixa de la taula de preus: va pagar el quilo de raïm a 0,485 euros, davant dels 0,675 de Codorníu i els 0,5 de Freixenet (però per sobre dels 0,45 de Jaume Serra i els 0,48 de Pinord, per exemple).
Una vinya Europa Press
Javier Pagès
Aquesta vigilància del sector cap al doble paper dels líders institucionals no és una novetat d'aquesta campanya. L'anterior de Vidal, Javier Pagès, també va conviure amb l'escrutini dels viticultors per la seva vinculació al grup Codorníu Raventós, especialment a través de Raimat.
Tanmateix, en l'escenari actual la vinculació és molt més directa: Marta Vidal és la màxima executiva de Vallformosa, i la seva estratègia empresarial en les properes setmanes, coincidint amb l'inici de la verema, es convertirà inevitablement en un missatge clau per al futur de tota la DO Cava.
Crónica Global ha intentat contactar en repetides ocasions amb Marta Vidal per conèixer la seva versió dels fets, sense que per ara s'hagi obtingut resposta.
