Josep Mateu (RACC): "Eliminar els peatges tal com es va fer va ser un error"
El club automobilístic defensa un model de pagament per ús, amb caràcter finalista, per finançar les autopistes i alerta de la "greu" situació de la xarxa viària
Opinió: Autopistes sense responsable
Notícies relacionades
Fa setmanes que el Govern prepara el terreny per recuperar algun tipus de peatge a les autopistes catalanes.
El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), que representa més d’un milió de socis i fa anys que reclama una reforma del model de finançament de les carreteres, és un dels actors cridats a participar en aquest debat.
El seu president, Josep Mateu, coincideix amb el president que eliminar els peatges "tal com es va fer" va ser un error, però reclama anar més enllà de les declaracions i afrontar d’una vegada el debat sobre com finançar i gestionar la xarxa viària. Perquè la situació, assegura, "és greu".
Tots els detalls de la seva proposta, en aquesta entrevista amb Crónica Global.
Pregunta. -El president Salvador Illa va dir fa unes setmanes que va ser un error eliminar els peatges. Hi estan d’acord?
Resposta. -Va ser un error eliminar-los tal com es van eliminar, sense un pla alternatiu per finançar el seu manteniment i la seva modernització i sense un pla per regular el trànsit, davant l’increment d’usuaris que aquestes vies anaven a rebre per l’efecte de l’eliminació de les barreres de peatge.
No es va planificar i no hi ha excusa: era de sobres coneguda la data de la finalització de les concessions. Si no es va planificar i si avui tampoc s’afronta amb valentia és per motius polítics. Perquè la mesura, tot i ser necessària, és impopular i cap partit la vol assumir.
Al setembre de 2018, gairebé tres anys abans de la finalització de la concessió de l’AP-7 a Catalunya, al RACC ja vam organitzar una jornada per abordar aquest tema en aquests termes i vam traslladar la nostra preocupació —que malauradament s’ha complert— a l’aleshores secretari d’Estat d’Infraestructures, Transport i Habitatge del Ministeri de Foment, Pedro Saura.
-Quin model defensen exactament?
-El RACC defensa avançar cap a sistemes de pagament per ús: qui fa servir, paga; qui contamina, paga més.
Hauria de ser també un pagament finalista, per finançar directament el manteniment i la modernització de les infraestructures de manera estable i equitativa.
Qualsevol canvi s’hauria d’implantar de manera progressiva, transparent i acompanyat de millores visibles per als usuaris.
"Aquest és un debat que a Espanya s’està preferint ajornar políticament. Mentrestant, a Catalunya l’AP-7 pateix una situació límit"
-Seria acceptable recuperar el pagament per ús només a Catalunya o consideren imprescindible que s’implanti a tot Espanya?
-La nostra posició és que qualsevol nou sistema de tarifació s’hauria de plantejar de manera homogènia a tot Espanya. És el que tindria més sentit. La mobilitat i el transport de mercaderies funcionen a escala estatal i europea, per la qual cosa les regles haurien de ser les mateixes per a tothom. I el repte de com afrontar el manteniment de les carreteres afecta al conjunt de la xarxa viària espanyola.
Però aquest és un debat que a Espanya s’està preferint ajornar políticament. Mentrestant, a Catalunya l’AP-7 pateix una situació límit. Com que és urgent prendre decisions i actuar, el que proposem és un sistema de manteniment integral per al conjunt de les autopistes i autovies que transcorren per Catalunya.
Ara, algunes són titularitat del Ministeri de Transports i altres de la Generalitat. La millor opció seria el traspàs de la titularitat d’aquestes vies a la Generalitat, tal com ja s’ha fet al País Basc o Navarra. Estem convençuts que la gestió des de la proximitat és molt més eficient.
I, un cop assumida la gestió total des de l’Administració més propera, ja veuríem si seria més adequat passar per un període de transició aplicant el model de la vinyeta (tarifa anual) o bé un model de pagament per distància, basat en una tarifa econòmica i assequible.
"Si abans es pagaven uns deu euros per recórrer 100 quilòmetres, en el futur podria bastar amb un euro"
-Quin preu consideren raonable?
-Atès que aquestes infraestructures ja estan pagades i no s’ha de finançar la seva construcció, el preu hauria de ser econòmic, molt inferior al que estàvem pagant abans de la finalització de les concessions.
L’objectiu seria pagar només pel manteniment. Com a referència, si abans es pagaven uns deu euros per recórrer 100 quilòmetres, en el futur podria bastar amb un euro per recórrer els mateixos 100 quilòmetres.
-Els camions haurien de pagar més?
-La mobilitat de mercaderies és essencial per a l’economia i no disposem d’una alternativa ferroviària competitiva. El corredor mediterrani és una altra de les assignatures pendents en matèria d’infraestructures i, tal com s’està plantejant, possiblement tampoc serà la solució que necessitem.
Cal tenir en compte que a Espanya només el 3% de les mercaderies circula en tren, davant del 16% en països com Alemanya.
La veritat és que el problema de l’AP-7 no és exclusivament l’excés de vehicles pesants que circulen. Però sí que caldria plantejar-se si el transport de mercaderies hauria de pagar una tarifa superior a la dels turismes, tal com passa en altres països, especialment aquells camions que provenen d’altres països i que ara estan utilitzant l’autopista sense pagar res pel seu manteniment.
Cal adoptar una visió global que combini gestió del trànsit, infraestructures alternatives i transport ferroviari de mercaderies.
-La desaparició dels peatges ha empitjorat l’AP-7?
-El que mostren les dades és que l’AP-7 suporta avui molt més trànsit que abans, que la congestió s’ha estès a més trams i que qualsevol incidència té un impacte molt més gran sobre la circulació. La supressió dels peatges és un dels factors que expliquen aquest augment d’intensitat.
La gratuïtat, que ha comportat un ús més intensiu i més circulació de camions, fa també que la circulació sigui més complexa i requereixi conduir amb més atenció.
A més de la congestió constant d’aquesta via, el manteniment també s’ha reduït, cosa que la fa més insegura que abans. En molts moments l’AP-7 ha deixat de ser una via ràpida, renunciant a la seva missió d’itinerari de llarg recorregut.
-Què opinen del sistema de vinyeta que estudia la Generalitat?
-La vinyeta és una alternativa que utilitzen alguns països europeus i que té l’avantatge de ser més senzilla per a l’usuari.
Si bé contribuiria a millorar el finançament del manteniment, no permetria regular el trànsit ni reduir la congestió en la mateixa mesura que un peatge de pagament per quilòmetre recorregut.
Podria ser una opció com a mesura provisional o transitòria cap al pagament per distància.
![Xavier Salvador opina sobre los peajes](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/556937.jpg?p=w:320\/h:240&h=324OJef3"])
-Hi ha països europeus el model dels quals copiarien?
-Hi ha experiències interessants en països com Suïssa, Àustria o Eslovènia amb sistemes de vinyeta, i altres països apliquen esquemes de pagament per distància recorreguda, especialment per a vehicles pesants.
Més que copiar un model específic, creiem que cal adaptar les millors pràctiques a la realitat de la xarxa espanyola.
-Creuen que Catalunya està preparada per tornar a cobrar per utilitzar les autopistes?
-Socialment és un debat complex perquè els usuaris fa anys que circulen sense peatges i existeix també una percepció de greuge acumulada durant molts anys.
Per això, qualsevol canvi s’hauria d’explicar molt bé, aplicar-se gradualment i garantir que els recursos obtinguts es reinverteixin realment en millorar la xarxa viària.
De tota manera, davant el col·lapse de l’AP-7, cada cop hi ha més ciutadans que estarien disposats a pagar un peatge reduït a canvi de disposar d’una via realment ràpida, millor mantinguda i més segura.
"La situació és greu i el que necessitem és un compromís real"
-Què és el que més preocupa avui al RACC sobre l’estat de les autopistes catalanes?
-Ens preocupa especialment la saturació de l’AP-7. Preveiem que serà un estiu complicat. Veiem una elevada vulnerabilitat de la via davant qualsevol accident o avaria i el retard en inversions i actuacions compromeses per millorar la seva capacitat i resiliència.
A curt termini és fonamental millorar la gestió del trànsit, agilitzar la retirada de vehicles accidentats i reforçar les mesures de seguretat.
A mitjà i llarg termini s’han d’executar les ampliacions i millores pendents i desenvolupar alternatives viàries i ferroviàries que redueixin la pressió sobre l’autopista.
No n’hi ha prou amb anunciar mesures si no s’assignen els pressupostos necessaris per executar-les. Sense pressupostos, sense calendari i sense projectes constructius, avui aquests anuncis són només una declaració d’intencions. La situació és greu i el que necessitem és un compromís real.
També ens preocupa que tota via de peatge hauria de disposar d’una via alternativa gratuïta, i la pacificació d’algunes carreteres, com la N-II, que avui és gairebé una via urbana, no ho fa possible.
