Francesc José María (CSC): "Demano al PSC que segueixi el conseller Dalmau i voti en contra de la llei de Mónica García a Madrid"
El director general de la patronal sanitària catalana crida a votar en contra de la llei antisanitat privada
Més informació: Metges catalans alerten contra la llei de Mónica García: "Hi haurà desatenció"
Francesc José María Sánchez (Barcelona, 20 de novembre de 1955) és un dels advocats i gestors més influents en l'àmbit del dret sanitari, els serveis socials i la bioètica a Catalunya.
Director general de la patronal Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) --que rivalitza en influència amb l'antiga totpoderosa UCH-- des de novembre de 2025, suma una trajectòria de més de quaranta anys vinculada al sector públic i concertat de la salut.
És vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya i vicepresident de la Comissió de Garantia i Avaluació de l'Eutanàsia.
-El CSC s'ha posicionat molt clarament en contra del projecte de llei que impulsa el Ministeri de Sanitat. Després dels recents matisos introduïts, mantenen aquest posicionament o estan satisfets?
-Ens posicionem en contra, en primer lloc, perquè entenem que és una llei que envaeix les competències autonòmiques. Totes les autonomies que han rebut les transferències tenen la competència exclusiva en la gestió del sistema de salut; per tant, el ministeri podria legislar per a Ceuta i Melilla (Ingesa), però no per a la resta de comunitats. Hi ha un problema d'inconstitucionalitat perquè va en contra del bloc constitucional i dels estatuts. En segon lloc, la llei xoca frontalment amb el nostre model.
-Parla vostè de la col·laboració públic-privada.
-Catalunya no és Madrid; els fracassos i les irregularitats que han sorgit a Madrid amb les concessions administratives no tenen res a veure amb el nostre model de col·laboració públic-privada. El nostre model té un enorme arrelament històric en la societat civil i l'Església, amb fundacions que presten servei des de molt abans de les primeres Corts Catalanes de 1283.
El Tribunal Constitucional s'ha cansat de dir que la naturalesa jurídica de l'entitat proveïdora no desnaturalitza la naturalesa del servei públic, sempre que aquest tingui finançament públic, accés universal i el catàleg de serveis l'estableixi l'administració.
"Catalunya no és Madrid, les concessions no tenen res a veure amb el nostre model"
-Des del ministeri s'argumenta que el model d'externalitzar ha fracassat i s'ha d'apostar per la gestió pública directa.
-Els hospitals no són autopistes. Les concessions administratives s'utilitzen en autopistes de peatge o aigües, però en un hospital ens hi juguem la salut, la integritat física i moral, la intimitat i la confidencialitat. En la teoria el sistema de concessió podria ser bo, però la cosa es complica quan en la gestió privada introdueixes la "bata blanca" i l'atenció sanitària al pacient. Aquí surten casos com el de l'Hospital de Torrejón, on el CEO demanava estalviar en coses on no es pot ni s'ha d'estalviar.
-Vostès no comparteixen aquest model.
-A la pràctica, a Espanya s'ha demostrat que aquest model no ha funcionat, però ha de quedar ben clar que aquest no és el model de col·laboració públic-privada que tenim a la nostra comunitat.
-Quin missatge envien als diputats catalans al Congrés davant la tramitació d'aquesta llei?
-Senzillament, que votin en contra. Pels motius d'inconstitucionalitat i perquè aquest model sanitari català ha sorgit del consens polític majoritari durant 40 anys; no ha caigut del cel. Els demanem que no vagin en contra del que hem construït entre tots.
"Demanem als diputats catalans que no vagin en contra del que hem construït entre tots"
-La ministra ha assegurat en seu parlamentària que aquest projecte no amenaça ni el català ni el model. És així?
-Hi ha una disposició transitòria que assegura que els actuals contractes i convenis es mantindran, faltaria més, però no dona cap garantia de futur sobre què passarà quan acabin. A més, per la porta del darrere han modificat els requisits dels consorcis sanitaris. A Catalunya estan molt arrelats i la normativa general preveu que hi puguin participar entitats privades (com la Creu Roja o fundacions) sense que el consorci perdi la seva naturalesa pública.
Tanmateix, la norma de la ministra exigeix que estiguin formats únicament per administracions i entitats públiques, cosa que va en contra de la normativa bàsica consorcial.
-Com valora el paper del PSC, partit que va ser part d'aquest consens autonòmic català?
-Confiem totalment que el PSC farà honor a la seva paraula i que els seus diputats a Madrid no votaran a favor de la llei. El conseller de Salut en funcions va fer una defensa clara del nostre sistema i va mostrar la total oposició del Govern de la Generalitat al model que es dedueix de la llei de la ministra.
-Si la llei arribés a executar-se, quin impacte tindria sobre el gran problema dels ciutadans, les llistes d'espera?
-No tindria cap efecte perquè les llistes d'espera no deriven del model de gestió, sinó de problemes estructurals: manca de professionals, rigidesa general del sistema i una gran pressió assistencial a causa de l'envelliment i de l'augment de població, passant la Catalunya dels 6 milions als 8 milions i mig. El problema no és de gestió, i, de fet, la llei de Mónica García pretén derogar una normativa anterior que precisament buscava habilitar noves formes de gestió més àgils garantint la seva naturalesa pública.
"Llistes d'espera? Hi ha un gran problema estructural amb l'envelliment i l'augment de població"
-Una de les idees força de la ministra és expulsar l'ànim de lucre del sistema sanitari. Com veu aquesta mesura?
-Des de la perspectiva de la bioètica, obtenir benefici d'una activitat per a l'administració és reprovable si és a costa d'unes males condicions laborals o d'una mala qualitat del servei, com va passar a Torrejón. Tanmateix, és perfectament lícit i legítim si és conseqüència d'una bona gestió i de la innovació.
Les administracions tenen l'obligació de buscar fórmules menys rígides i mastodòntiques que la funció pública, la qual pot anar bé per al Ministeri d'Agricultura, però no per gestionar un centre de salut els 365 dies de l'any. La sanitat necessita adaptar-se ràpidament als canvis epidemiològics i tecnològics, per la qual cosa aquesta llei rema en sentit contrari d'on hauria d'anar la gestió.
-Els genera tranquil·litat la recent aprovació dels pressupostos de la Generalitat?
-És una molt bona notícia, ja que estàvem amb els comptes prorrogats des de 2023 i hauríem esgotat el crèdit a l'octubre. Es desbloquegen 365 milions per a inversions, una cosa molt necessària perquè no teníem ni per reposar bombetes.
No obstant això, segueix faltant diners: hi ha una bretxa d'uns 3.000 milions respecte a la despesa real amb què vam tancar l'any passat (16.000 milions davant dels 13.000 pressupostats). Aquest problema només es solucionarà quan tinguem un nou model de finançament autonòmic.
"A la consellera Olga Pané li posaria una nota de notable molt alt"
-Per acabar, quina nota del 0 al 10 li posaria a la tasca de l'actual consellera de Salut?
-Li posaria un notable molt alt. Reconec que no puc ser gaire objectiu perquè ens coneixem des de fa 40 anys, però és una consellera amb una formació tècnica considerable, que coneix molt bé el sistema, els informes de l'OMS i l'OCDE.
Ha estat valenta en impulsar la reforma del Cairos i ha renovat el mapa sanitari, que feia 17 anys que no es tocava. És normal que la gestió et generi enemics, però ha estat una molt bona gestora i ara és una molt bona consellera
