El sistema de cloració salina s'ha convertit en l'opció més demandada per a les piscines modernes.
Vendre la idea de banyar-se en aigua lleugerament salada, lliure de la forta olor i l'agressivitat química del clor tradicional, ha convençut milers de famílies, urbanitzacions i centres esportius a Espanya.
Aquesta aparent garantia de salut i confort amaga una perillosa reacció química quan la matèria primera falla.
La recerca recent sobre el destí comercial dels residus miners d'ICL Iberia a la comarca del Bages destapa ara una vessant més greu.
Les mostres analitzades de sal d'aquesta multinacional arriben amb nivells elevats de brom. Actualment s'està empaquetant i comercialitzant a gran escala per al manteniment de piscines.
En aquestes condicions, l'aigua de bany pot afavorir la formació de bromat, un compost tòxic i potencialment cancerigen, segons els anàlisis realitzats.
Un reactor químic al jardí
Per entendre la magnitud del problema, cal mirar a l'interior del motor d'aquestes piscines: la cèl·lula electrolítica.
El funcionament de la cloració salina és, sobre el paper, impecable. La màquina aplica un corrent elèctric a l'aigua salada per generar el desinfectant que manté l'aigua neta.
El problema esclata quan la sal introduïda al circuit conté impureses crítiques.
En els anàlisis independents realitzats pel laboratori acreditat Eurofins al febrer de 2026, les mostres de sal residual d'ICL Iberia van donar concentracions d'ió brom superiors als 300 mil·ligrams per quilo (ppm), arribant a pics de 430 i 450 ppm.
El procés ZLD
Aquesta sal prové del procés Zero Liquid Discharge (ZLD). Es tracta d'una tecnologia industrial d'evaporació i cristal·lització concebuda per gestionar el cicle de l'aigua sense emetre descàrregues líquides al medi ambient.
En purgar i assecar les aigües residuals mineres per minimitzar el volum de residus, el sistema atrapa i concentra tots els components insolubles, com el brom, en una fracció sòlida final.
Imatge de la mina de sal d'ICL a Súria
Per posar aquestes xifres en context, les normatives europees aplicables —en concret, la norma UNE-EN 14805, relativa a la sal per a electròlisi en tractament d'aigua— exigeixen que el producte de màxima qualitat contingui menys de 30 mil·ligrams per quilo (ppm) de brom. La sal minera del Bages multiplica fins a 15 aquest límit de seguretat.
Transformació a l'aigua
Un cop dissolta a la piscina, aquesta sal deixa de ser un compost inert. La màquina d'electròlisi oxida el brom present a l'aigua en funcionar durant cicles prolongats d'entre 8 i 12 hores diàries.
En una primera fase, es forma àcid hipobromós. Amb el pas de les hores, l'exposició elèctrica contínua i el pH habitual d'una piscina (entre 7,4 i 8,2) acceleren la reacció. Finalment, el brom pot oxidar-se fins a convertir-se en bromat, depenent de les condicions d'ús.
Segons estimacions del sector, prop del 25% del parc de piscines a Espanya —més de 350.000 instal·lacions— ja utilitzen sistemes d'electròlisi. Milers de particulars estan emprant una sal que converteix el seu sistema de depuració en un entorn on es poden generar compostos no desitjats.
Un menor submergit a l'aigua d'una piscina
Factor sol
L'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) ja ha emès alertes oficials sobre la degradació d'aquest element.
En les seves resolucions sobre productes halogenats, l'EPA restringeix l'ús de derivats del brom en piscines a l'aire lliure després de determinar que "l'ió bromat es forma amb l'exposició a la llum ultraviolada".
Tal com documenten manuals tècnics del sector i instituts com el Pool Chemistry Training Institute, la combinació d'un sistema de cloració salina i una piscina exterior afavoreix les condiciones per a aquesta reacció.
La màquina d'electròlisi genera oxidants que reactiven el brom de manera constant, mentre que els raigs ultraviolats del sol acceleren la degradació final d'aquestes partícules fins a convertir-les irreversiblement en ions de bromat.
Salt a la toxicitat
El bromat és un compost químic amb evidència de capacitat genotòxica, és a dir, de causar danys en el material genètic (ADN) de les cèl·lules.
A nivell clínic, la seva toxicitat incideix severament en el teixit renal. Pel seu historial, l'Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC), dependent de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el té classificat dins del Grup 2B com un "possible carcinogen per a humans".
La contundència de l'evidència científica ha portat les autoritats sanitàries globals a ser extremadament restrictives. L'OMS i la Unió Europea estableixen un límit màxim legal de 10 micrograms per litre de bromat a l'aigua potable. Alguns organismes reguladors recomanen llindars encara més estrictes, al voltant d'1-3 micrograms per litre.
Altes càrregues
L'ús de productes amb les concentracions detectades a la sal d'ICL pot generar acumulacions de bromat al vas de la piscina d'entre 50 i 150 micrograms per litre. Això suposa multiplicar per 15 la barrera de seguretat establerta per l'OMS.
Encara que el risc principal del bromat està associat a la ingesta directa, l'entorn d'una piscina difumina les barreres de protecció.
Peus de nens en una piscina
Els banyistes freqüents i els nens constitueixen la població més vulnerable a causa de la ingesta accidental d'aigua, el contacte continuat amb les mucoses, l'absorció dèrmica i la inhalació d'aerosols tòxics a la superfície de l'aigua.
Rastre comercial
L'arribada d'aquest residu industrial a les zones d'oci i esport es produeix en un context de buit normatiu.
L'excedent miner recuperat de les plantes de Súria es canalitza al mercat majorista i minorista a través de la Unión Salinera de España (filial del grup francès Salins).
El producte final aterra directament als passadissos de les grans superfícies de bricolatge i construcció. Es comercialitza en aquest tipus d'establiments, incloent-hi cadenes com Leroy Merlin, Bauhaus o Obramart, sota marques com Disal o Regenia.
El producte es presenta en format de pastilles vacuum o sacs de 25 quilos destinats tant a la regeneració de descalcificadors com al manteniment de piscines.
Dipòsit del Cogulló de residus de les mines d'Iberpotash a Sallent, Barcelona
La lletra petita
L'èxit d'aquesta expansió comercial resideix en l'etiquetatge. Els fabricants no estan obligats per llei a detallar la quantitat exacta de brom als seus sacs. En les fitxes tècniques del producte, el risc queda diluït sota epígrafs genèrics que compleixen la legalitat bàsica.
En declarar simplement la presència de "Altres sals solubles < 0,2% (2000 ppm)", la informació sobre aquests components queda inclosa dins d'aquest percentatge residual.
La defensa de Salins
Davant les advertències derivades dels anàlisis, el Grup Salins defensa la legalitat i idoneïtat del seu producte. La multinacional argumenta que la seva sal vacuum compleix estrictament amb la normativa europea, compta amb les certificacions internacionals més exigents i se sotmet a rigorosos controls de qualitat.
Respecte a la presència de components de risc, la companyia fa èmfasi en què la seva sal destaca per la seva puresa davant metalls pesants, assegurant que conté nivells de plom deu vegades inferiors a la mitjana del mercat.
Sobre la controvèrsia específica del brom, Salins nega l'existència de qualsevol anomalia i s'empara en la literatura científica per sostenir que els seus paràmetres es troben dins dels rangs normals en comparació amb altres sals a nivell internacional.