La defensa catalana reclama contractes públics per guanyar escala i reduir la fragmentació
Directius de Sateliot, Pangea Propulsion i la filial catalana d'Airbus defensen una major "sinergia" entre companyies per impulsar la innovació i la seguretat estratègica, així com augmentar la col·laboració públic-privada.
Més contingut: El diplomàtic indi que va revolucionar el Cercle d'Economia: "Els europeus ens deveu diners"
Quan s'analitzen sectors estratègics com la defensa o les telecomunicacions a Europa, el diagnòstic comú mostra una fragmentació evident: més de trenta operadors mòbils i fins a dotze models de tancs, enfront de només tres o quatre operadors als EEUU i la Xina. Un escenari que mostra la manca d'escala i barreres per avançar cap a una major interoperabilitat al continent.
És precisament davant d'aquesta situació on la indústria catalana de defensa reclama avançar cap a una major integració europea; i no només a través d'"ajudes o subvencions", sinó també amb més contractes públics i sinergies entre empreses, així com una regulació més eficient i simplificada.
Així ho ha posat de manifest el debat de la taula “IA, defensa i indústria: Catalunya a la nova frontera de la competitivitat europea”, celebrada aquest matí en la tercera jornada de la 41a Reunió del Cercle d’Economia.
Hi han participat el fundador i conseller delegat de Pangea Propulsion, Adrià Argemí; el fundador i conseller delegat de Sateliot, Jaume Sanpera; la vicepresidenta de Strategy & Connected Intelligence d'Airbus Defence and Space; i Oriol Aspachs, secretari tècnic de la Junta Directiva del Cercle d’Economia, com a moderador.
Taula de debat IA i defensa de la 41a Reunió del Cercle d'Economia
Raó "geopolítica"
En la seva intervenció, Sanpera ha ressaltat el paper estratègic de les telecomunicacions per satèl·lit en el nou context global, defensant que la connectivitat ja no és només una qüestió tecnològica, també és "geopolítica".
En aquest sentit, ha alertat del risc de dependre d'actors externs i ha situat Sateliot com un exemple d'empresa europea amb capacitat per operar a escala global, amb cobertura prevista en seixanta països.
Sanpera ha indicat que encara "queda recorregut" per consolidar una veritable autonomia tecnològica i ha defensat la necessitat de combinar iniciativa privada i suport institucional, amb un major ús dels contractes públics com a "palanca de creixement" davant la dependència de subvencions.
Capital especialitzat
Per la seva banda, Argemí ha posat el focus en la dependència tecnològica d'Europa en l'àmbit espacial i ha subratllat que el sector de la propulsió és una peça crítica, sense la qual no és possible desenvolupar ni desplegar sistemes satel·litals competitius.
També ha insistit que el principal repte, més enllà del tecnològic, és financer i industrial, ja que cal "atreure capital especialitzat" i accelerar la transformació de coneixement científic en productes escalables. Al seu parer, Europa compta amb talent i base industrial, però encara necessita millorar la seva capacitat d'execució a gran escala.
"Consciència"
Roca, per altra banda, ha abordat la "complexitat" de l'ecosistema europeu de defensa i espai, i ha defensat la cooperació industrial a Europa com una "fortalesa".
Tot i això, ha advertit que la manca d'integració limita l'eficiència i la velocitat de desenvolupament tecnològic.
Roca també ha assenyalat el major pes actual de les tecnologies duals, com la ciberseguretat o l'observació de la Terra, i ha subratllat la importància d'augmentar les inversions, integrar sinergies i ser "conscients" de l'escala per fer Europa més competitiva.
