Al quart trimestre de 2025, un 46,6% de les empreses catalanes va declarar haver tingut dificultats per cobrir vacants de personal, segons dades de l'Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Les tres patronals consultades per aquest mitjà —Pimec, Foment del Treball Nacional i Cecot— coincideixen que es tracta d'un dels principals problemes del teixit empresarial català. “És la màxima preocupació”, assenyala Pere Ejarque, responsable d’Orientació, Igualtat i Responsabilitat Social a Cecot.
"És una cosa que llastra la competitivitat, la productivitat i el creixement de les empreses catalanes", ha afirmat al seu torn Yesika Aguilar, directora del Departament de Relacions Laborals i Assumptes Socials a Foment del Treball Nacional. "Hi ha un desajust important entre l’oferta i la demanda".
Una oficina del SOC, el Servei d’Ocupació de Catalunya
Més de tres mesos
Segons les dades que gestiona Pimec, aquesta xifra s’eleva al 49% de les petites i mitjanes empreses catalanes, que afirmen haver publicat vacants de “difícil cobertura”. D’aquestes, un 66% triga més de tres mesos a cobrir els llocs, i la meitat d’aquest percentatge necessita entre sis i 12 mesos per fer-ho.
Tant Foment del Treball Nacional com Pimec i Cecot assenyalen que les causes són multifactorials, tot i que destaquen especialment el desajust entre les necessitats de les empreses i les dels treballadors, un problema que qualifiquen d "estructural".
“Hi ha un punt de desconnexió entre el món educatiu i l’empresarial”, explica Ejarque, que subratlla que aquesta bretxa és especialment acusada entre les noves generacions, els valors de les quals sovint no encaixen amb les necessitats de les companyies.
Operària signa un document
La qualificació mitjana
Pimec ha detectat a més que el desajust en el teixit empresarial català es concentra sobretot en els perfils de qualificació mitjana. Segons les seves dades, un 10% dels llocs que demanden les empreses requereix un nivell formatiu baix, un 53% mitjà i un 38% alt. No obstant això, l’estructura educativa de la població és diferent: un 28% té un nivell baix, un 23% mitjà i un 48% estudis superiors.
Segons explica Silvia Miró, directora de l’Àrea de Treball de Pimec, tots els països europeus tenen una estructura productiva similar, però Espanya destaca per tenir una major demanda d’ocupacions de qualificació mitjana.
Dins del país, Catalunya se situa fins i tot lleugerament per sobre de la mitjana: "Així es dóna el fenomen de la sobrecualificació. Veiem que hi ha gent que ha dedicat molts esforços a treure’s un títol que no li serveix".
Edifici PIMEC
El pitjor equilibri
Espanya no només es troba entre els països europeus amb més taxa d’atur —al voltant del 10%-10,5%, davant de prop del 6% a la Unió Europea—, sinó que l’indicador European Skills Index també la situa entre els països amb pitjor equilibri entre les necessitats del mercat laboral i la formació de la població. Alemanya, en contraposició, és un país modèlic en aquest sentit: "Allà està igualat", afirma Miró.
“A Catalunya persisteixen inèrcies de prestigi social: hi ha oficis que la gent percep com poc atractius”, afegeix el representant de Cecot. Davant d’aquesta situació, les patronals proposen reforçar les polítiques actives d’orientació i formació, així com millorar la intermediació laboral. “Els joves han de descobrir el que els agrada i quins són els seus talents, per descomptat, però també han de conèixer què demanda el mercat”, explica al seu torn Yesika Aguilar.
El desafiament demogràfic
Un altre dels problemes en què coincideixen és el demogràfic, és a dir, la baixa natalitat i l’envelliment de la població. “En sectors com el transport directament no hi ha relleu generacional; no hi ha transportistes joves”, explica Ejarque.
Aguilar afegeix que els oficis relacionats amb la dependència —en una societat cada cop més envellida— també s’hauran de cobrir i ja afronten dificultats per trobar treballadors.
La immigració apareix com una possible solució, tot i que Ejarque defensa que sigui ordenada i orientada a les necessitats del teixit empresarial. A més, suggereix posar sobre la taula el debat de l’edat de jubilació: "És un tema del qual s’ha de poder parlar, no pot ser un tabú".