La diputada de Aliança Catalana, Silvia Orriols, durante la tercera jornada del Debate de Política General, en el Parlament de Catalunya, a 9 de octubre de 2025, en Barcelona
Política

El 'botó nuclear' d'Illa contra Aliança Catalana i Vox

El Govern té a l'abast un organisme amb el qual sacsejar el debat migratori que lideren Sílvia Orriols i Ignacio Garriga

Contingut relacionat: Illa i ERC es busquen, sense èxit, al Parlament

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

Els cops se succeeixen al Parlament i les enquestes, juntament amb el calendari electoral de l'any vinent, apressen el progressisme català a moure fitxa contra l'extrema dreta, personificada a Catalunya pels incòmodes Sílvia Orriols i Ignacio Garriga.

L'estratègia de Salvador Illa (PSC) ja va virar respecte al seu predecessor a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC). Sense aixecar el cordó sanitari, el socialista no defuig l'enfrontament i desmunta les afirmacions dels líders d'Aliança Catalana i de Vox.

Intercanvi de cops

"Volem lluny polítics com vostè, que utilitzen un Ahmed honrat per blanquejar 400 Mohameds condemnats per violació a les nostres presons", va dir Garriga aquest dimecres, cosa que va generar el retret del president de la Cambra, Josep Rull.

Illa, que poc abans havia rebut Ahmed Mansur, un estudiant guardonat que "va venir de Ghana travessant cinc països", va titllar Vox d'emissari del president dels EUA, Donald Trump. La mateixa resposta que va proferir a Orriols uns minuts després.

Les enquestes oficials li són summament favorables a l'alcaldessa de Ripoll, enfilada fins a debatre's la tercera posició amb Junts al Parlament. Vox, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, tampoc no hauria assolit el seu sostre.

En aquest context, a la plaça Sant Jaume valoren opcions que vagin més enllà d'elevar el to en les discussions parlamentàries i enfortir les polítiques en matèria d'habitatge i seguretat, els dos principals problemes percebuts per la ciutadania i que alimenten els ultres.

Agència de Migracions de Catalunya

Una d'elles fa 16 anys que agafa pols, permetria al PSC obrir la carpeta de la immigració, i ha guanyat pes els darrers dies. El Parlament va crear la Agència de Migracions de Catalunya el 2010 amb els vots del PSC, ERC, ICV-EUiA i CiU. Una majoria de 117 sís, però mai va posar-se en marxa, sense estatuts, estructura, ni fons.

El grup assessor del Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS) va recomanar dilluns passat rescatar del calaix aquest organisme, que "hauria de servir per superar la fragmentació actual i donar coherència a les polítiques que avui depenen de diversos departaments i nivells administratius".

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el titular de Presidència, Albert Dalmau, en la seva arribada a un Consell Executiu del Govern

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el titular de Presidència, Albert Dalmau, en la seva arribada a un Consell Executiu del Govern Europa Press

Desfullar la margarida

L'Executiu del PSC --que ja ha demostrat el seu compromís per l'escolta d'aquests experts als quals encomana les seves anàlisis-- encara no s'ha decidit a ressuscitar aquesta agència. I no sembla que ho faci, almenys a curt termini.

El combat de l'extrema dreta és una de les obsessions del president, i així ho expressa tant en públic com en privat per l'amenaça que suposa per a la convivència de barris i ciutats. I que el Govern enduresqui la seva guerra depèn del comportament d'Aliança a les enquestes.

Veus internes expliquen a aquest mitjà que avui impera la prudència per evitar possibles passos en fals que alimentin les expectatives d'Orriols, ja que els càlculs que manegen els socialistes assenyalen un estancament d'Aliança. Tot i que l'estratègia podria canviar.

També coincideixen que el rescat i posterior desplegament d'una agència que redueixi les tensions pròpies de la immigració suposaria un cop sobre la taula en el debat migratori liderat per l'ultradreta, en què ja s'han introduït Junts i PP.

A l'espera de més competències

La consellera Mònica Martínez Bravo va valorar com a "molt interessant" l'aportació dels especialistes i es va comprometre a estudiar-la "en temps i forma". Però la va supeditar a una pretesa delegació de competències de mans del Govern en les seves negociacions amb Junts.

En la pràctica, no suposaria cap competència nova, sinó millorar l'acollida i integració d'immigrants, així com acompanyar els ajuntaments en la seva atenció als nouvinguts, evitar situacions de vulnerabilitat i reduir la saturació en tràmits diversos, com el padró, l'atenció sanitària o l'escolarització.

Tot i així, "si hi ha avenços en les competències en temes migratoris per a Catalunya, [la posada en marxa de l'organisme] seria un pas obvi", va afegir la titular de Drets Socials i Inclusió en la presentació de l'informe del CETIS.

El diputat de Vox, Ignacio Garriga, queixant-se als Mossos en un acte a Sabadell contra les classes gratuïtes d'àrab a escoles públiques

El diputat de Vox, Ignacio Garriga, queixant-se als Mossos en un acte a Sabadell contra les classes gratuïtes d'àrab a escoles públiques Gala Espín

"Model innovador"

L'absència del seu desplegament mostra que "el Govern ha renunciat durant més de 15 anys a exercir un model innovador de governança previst a la llei", segons Markus González, qui ja va demanar "reobrir el debat" a la revista de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern de desembre de 2025.

Per al catedràtic de la Universitat de Barcelona, és evident "la necessitat de disposar de suficients recursos personals, materials i pressupostaris, així com d'una estructura governamental adequada a la importància real i política de la immigració". Els experts empenyen Illa, així, a mullar-se.