Només un 12% dels compradors d'habitatge a Catalunya té menys de 31 anys

Els preus de l'habitatge a Barcelona ja són un 5,5% més cars que els nivells rècord assolits durant la bombolla immobiliària, però els joves no formen part del mercat. Aquesta podria ser la síntesi de les dades presentades pel Col·legi Notarial de Catalunya amb el nou Portal Estadístic del Notariat.

L'any 2025, el preu mitjà de l'habitatge plurifamiliar a Catalunya es va situar en 2.628 euros per metre quadrat, un 10% més que l'any anterior i un 70% per sobre dels mínims de 2013.

Més car que mai

A la ciutat de Barcelona, el metre quadrat va arribar als 4.587 euros, superant fins i tot els valors de 2007, en ple auge de la bombolla immobiliària. El mercat no només ha recuperat terreny: ha batut rècords.

I mentre els preus tornen a màxims històrics, la presència juvenil en les compravendes s'ensorra.

Els notaris llancen un portal amb preus reals de l'habitatge com a referent del sector immobiliari

Mercat molt difícil per als joves

L'any 2007, els joves d'entre 18 i 30 anys representaven el 24,75% de les operacions de compravenda a Catalunya. L'any 2025, aquest percentatge es redueix al 12,84%. En menys de dues dècades, el pes d'aquesta franja d'edat al mercat s'ha reduït a la meitat.

La caiguda no és menor si es posa en context. El volum total d'operacions ha crescut. L'any 2025 es van registrar 91.430 compravendes, superant fins i tot les xifres de 2007 (89.643). És a dir, el mercat està més actiu que mai, però els joves hi participen molt menys.

Paral·lelament, pel que fa a les altres franges d'edat a les quals fa referència el Portal Estadístic del Notariat, la distribució poblacional mostra que més del 54% de la compra d'habitatges s'executa entre els 31 i 50 anys.

El grup de 31 a 40 anys lidera l'estadística amb un 28,56%, seguit de prop pel segment de 41 a 50 anys, que representa el 25,92%. Tanmateix, La població més gran de 60 anys té una presència més reduïda, sumant un 14,41% entre els septuagenaris i els que superen aquesta edat.

Preus a l'alça, salaris continguts

L'encariment sostingut del metre quadrat és una de les claus, segons l'eina basada en escriptures reals proporcionada pel Col·legi Notarial i el Centre Tecnològic del Notariat. Després de la caiguda acumulada superior al 48% entre 2007 i 2013, el mercat va iniciar una recuperació que, actualment, es consolida amb pujades interanuals significatives.

Tarragona lidera els increments recents (més del 13%), Girona consolida la seva posició com a segon mercat més car, i Lleida també registra augments superiors al 10%.

Ja ha entrat en vigor: ajudes de fins a 50.000 euros per comprar un habitatge a Catalunya

A Barcelona capital, el preu mitjà supera en més d'un 5% els nivells de la bombolla. Per a un jove amb ingressos mitjans, l'accés al finançament necessari per afrontar aquests preus esdevé cada cop més complex: majors exigències d'estalvi previ, precarietat laboral i salaris que no han crescut al ritme del mercat immobiliari configuren una barrera d'entrada gairebé estructural.

Més compradors estrangers

Una dada reforça la idea de canvi estructural en el perfil del comprador: el pes dels estrangers ha passat del 6,6% l'any 2007 al 20,82% el 2025. Un de cada cinc immobles a Catalunya és adquirit per compradors internacionals.

• França es consolida com el principal mercat emissor, representant un 12,01% del total de les compres estrangeres. El més destacat del perfil francès és el seu equilibri: el 5,77% són residents, mentre que un notable 6,24% són no residents, cosa que suggereix un fort interès en habitatges de vacances o actius d'inversió.

• Itàlia ocupa el segon lloc, amb un 11,26%, però amb una naturalesa radicalment diferent. La immensa majoria dels compradors italians (10,81%) ja resideixen al país, deixant només un residual 0,44% per a compres des de l'estranger.

• Marroc, amb un 9,19% del total, destaca per tenir pràcticament tots els seus compradors dins del grup de residents (9,1%).

• Xina registra un 6,47%, i el pes del seu comprador resident (6,18%) triplica amb escreix el dels inversors externs.

• Romania mostra una tendència similar, amb un 5,29% total, impulsat gairebé exclusivament per la població ja assentada al territori.

Aquest fenomen no és en si mateix negatiu —aporta inversió i dinamisme—, però incideix en la pressió sobre la demanda en determinades zones, especialment a Barcelona i àrees costaneres, tensionant encara més els preus. En un mercat on l'oferta no creix al mateix ritme que la creació de noves llars, el desequilibri es tradueix en competència a l'alça.

El resultat és una paradoxa generacional. Mentre el mercat guanya múscul i atrau capital exterior, perd capacitat d'integrar la seva pròpia joventut.

Oferta insuficient

Tal com apunta el director general del Centre Tecnològic del Notariat, Albert Martínez Lacambra, el problema de fons és que la creació de llars prevista supera àmpliament la construcció d'habitatge nou. Sense un augment substancial de l'oferta, el desequilibri persistirà.

El degà del Col·legi Notarial de Catalunya, José Alberto Marín, i el director general del Centre Tecnològic del Notariat, Albert Martínez Lacambra, durant la presentació a Barcelona del Total Estadístic del Notariat Andrea Madina

La mobilització de sòl públic i la millora del transport per ampliar les zones residencials accessibles apareixen com a vies per alleujar la pressió. En el cas de Barcelona, es defensa que una millor connectivitat podria facilitar l'accés a habitatge fins a un 50% més econòmic en àrees perifèriques.

Però fins i tot amb aquestes mesures, la qüestió de fons roman. L'accés a la propietat s'ha convertit en un marcador generacional.