Luis Ignacio Vicente, consejero de Pons IP
Business

Luis Ignacio, 'caçador' de còpies industrials: "Al Mobile també s'hi colen els plagis"

El conseller de Pons IP destaca com la propietat industrial pot ajudar Europa a treure profit de la innovació i enfortir la seva posició tecnològica

Contingut relacionat: La poca presència en estàndards tecnològics frena la competitivitat d'Espanya

Leer en Castellano
Publicada
Actualitzada

A pocs dies del Mobile World Congress (MWC) de 2026, Barcelona es prepara per situar-se una vegada més al centre del món tecnològic. L'agenda de l'esdeveniment inclou xarxes de telecomunicacions, connectivitat, digitalització de serveis i noves tecnologies, com la intel·ligència artificial.

En aquest context, Luis Ignacio Vicente, expert en propietat industrial i conseller de Pons IP, explica com funcionen les patents essencials, per què són importants en tecnologies com el 5G i el 6G; i com es gestionen els actius intangibles. També parla de com Europa pot protegir les seves innovacions i treure'n valor econòmic davant els reptes tecnològics globals.

Com explicaria què és una patent essencial per als que desconeixem aquest camp?
Bé, un producte o servei digital es compon de diversos actius, com software, hardware, dades, coneixement i marques. Per protegir-los fem servir la propietat industrial, que inclou marques, patents i dissenys industrials. Entre aquests, les patents són les més importants, perquè asseguren que alguna cosa és novedosa, diferencial i amb aplicació pràctica.

Un smartphone té desenes de milers de patents. El 5G o 6G pot tenir 15.000 patents, cadascuna assegurant que els seus components i funcionalitats siguin interoperables. Perquè els dispositius es connectin, fem servir un estàndard, un llenguatge comú. Les patents que regulen aquests estàndards són les patents essencials d'estàndard o SEP. Si fas servir 5G, estàs fent servir aquesta tecnologia, cosa que fa que el llicenciament sigui crític i valuós.

Originalment, aquest mercat es limitava a operadors i fabricants de telecomunicacions, però ara s'estén a sectors com l'automoció o electrodomèstics, on el llicenciament pot impactar de forma directa sobre els costos.

En relació al 5G i l'IoT (internet de les coses), hi ha molts estàndards dominats per Àsia i els Estats Units. Europa està guanyant una mica d'influència o segueix sent només usuària? 
Avui, l'economia es basa sobretot en actius intangibles i, dins dels tecnològics, les patents són clau, especialment les relacionades amb estàndards. Gran part del comerç de patents es relaciona amb aquesta tecnologia.

Històricament, Europa va tenir un paper rellevant en el 2G, fins i tot liderant-lo. Però amb el 4G, 5G i 6G, el domini és dels mercats dels EUA i Àsia, com has esmentat. La tecnologia i les seves patents essencials s'han convertit en un instrument geopolític. Avui no parlem només de comunicació entre persones, sinó també de comunicació entre objectes connectats. Al món anglosaxó, la rellevància de les patents és clara; al sud d'Europa i Llatinoamèrica seguim centrats en béns tangibles, com el real estate, i no valorem prou la tecnologia.

Les empreses més valuoses de Wall Street deuen el seu valor principalment a actius intangibles. Aquesta diferència és cultural i educativa, perquè no ensenyem propietat industrial ni gestió d'actius intangibles a les universitats. Avui, la Xina lidera en patents d'intel·ligència artificial i robòtica, prop del 60% en IA i 72% en robòtica. Europa corre el risc de tornar-se irrellevant si no reforcem la nostra posició. Algunes companyies europees mantenen patents essencials, com Ericsson, Nokia, Siemens o Alcatel, i a Espanya només Telefónica té presència significativa.

Luis Ignacio Vicente

Luis Ignacio Vicente GALA ESPÍN Barcelona

I com es podria revertir aquesta situació de retard?
Reduir la dependència tecnològica a Europa requereix de tres línies principals. Primer, consciència cultural. La societat i les empreses haurien d'entendre la rellevància geopolítica de la tecnologia i protegir els actius intangibles. Segon, una regulació transparent, actualment no existeix una llista oficial de totes les patents essencials i necessitem un marc europeu que faciliti el llicenciament i promogui la innovació. Tercer, enfocar-se en noves tecnologies com 6G, computació quàntica, robòtica o intel·ligència artificial, on encara podem definir estàndards i mantenir competitivitat.

La competitivitat global ja no depèn només de béns i serveis. La propietat industrial és un instrument estratègic per protegir la innovació, evitar riscos geopolítics i generar valor. Hem identificat que existeix una correlació evident entre innovació tecnològica i nivell de vida: països amb més patents essencials solen tenir més inversió en R+D i millors salaris.

Per què Europa presenta patents més tard en el cicle de desenvolupament?
Registrem tard per dues raons: la cultura empresarial i l'estructura de les nostres companyies. Excepte grans corporacions com Alcatel, Siemens, Ericsson o ABB, la cultura de patentar és limitada, i a Espanya encara més. La base empresarial està formada majoritàriament per pimes amb poca tradició tecnològica. Hi ha excepcions com SEAT, Eurecat, Barcelona Supercomputing Center o Fractus, spin-off de la UPC, que generen i llicencien patents a nivell global. Aquestes empreses mostren com una estratègia de propietat industrial pot convertir innovació en negoci.
Les patents essencials també poden servir com a barrera davant riscos geopolítics?
Rotundament, sí. Des de fa 150 anys, la comunicació global requereix d'estàndards internacionals. Actualment els estàndards regulats per patents essencials permeten que empreses i països estiguin connectats, fins i tot davant tensions geopolítiques. La Xina podria intentar imposar condicions, però generalment les empreses busquen maximitzar ingressos i negociar llicències. Existeix un acord mundial perquè les llicències siguin justes, raonables i no discriminatòries, conegut com a FRAND, cosa que assegura que cap empresa pugui bloquejar arbitràriament una altra.
Al Mobile World Congress (MWC) a Barcelona hi ha mecanismes ràpids per retirar productes que infringeixen patents en hores, protegint la propietat industrial. Tribunals nacionals, europeus i l'Organització Mundial del Comerç regulen disputes i marges de llicències.
Hi ha moltes idees i startups que no aconsegueixen arribar al mercat. Com podrien les empreses transformar aquesta visibilitat en valor monetari?
Innovar no és només investigar ni imatge, sinó transformar idees en diners. Només quan un producte arriba al mercat estem innovant. La propietat industrial ajuda a identificar, protegir i posar en valor actius. L'oficina de patents espanyola promou aquesta cultura i és referència a Europa. Per a startups, és vital reconèixer el valor diferencial i protegir-lo mitjançant patents, secrets empresarials o marques. Això permet atreure inversió i demostrar que l'empresa té actius únics i protegits, similar a registrar un immoble al cadastre.
Luis Ignacio Vicente (Pons IP)

Luis Ignacio Vicente (Pons IP) GALA ESPÍN Barcelona

Quines polítiques ajudarien a crear empreses capaces de protegir les seves idees?
Cal inculcar la cultura de propietat industrial des de la creació, identificar actius diferencials i vincular propietat industrial amb inversió i finançament. Això s'aplica a startups digitals, no a negocis tradicionals.
Com es troba la regulació europea actual sobre propietat industrial i patents essencials?
La legislació europea regula patents, marques, drets d'autor, intel·ligència artificial i dades. Hi va haver intents de regular patents essencials per a un mercat únic més transparent, amb controvèrsia. La Comissió Europea promou la propietat industrial com a motor d'innovació, integrant-la en plans i fons com Next Generation EU.
A cinc anys vista, quin creu que serà el major desafiament per a la sobirania tecnològica d'Europa?

Europa ha de reforçar la seva sobirania tecnològica. És fonamental integrar propietat industrial en defensa, ciberseguretat i intel·ligència artificial. Existeix risc de dependre d'estàndards estrangers, quedant fora del desenvolupament de 6G o futures tecnologies. L'estratègia requereix més cultura de gestió d'actius i enfocament en noves tecnologies. A Harvard i MIT promovem seminaris sobre Web3, intel·ligència artificial i computació quàntica, que convergiran i definiran el futur. L'objectiu és preparar els europeus, inclosos els espanyols, per participar activament i assegurar que Europa segueixi sent rellevant.

Europa necessita comprendre que innovació i propietat industrial són estratègiques. No n'hi ha prou amb invertir en recerca; hem de protegir resultats, definir estàndards i gestionar actius intangibles per mantenir competitivitat, protegir l'economia i assegurar nivell de vida. Vaig viure personalment el desplegament d'internet a Espanya. Vam perdre oportunitats i amb la intel·ligència artificial ens trobem en una situació similar. Aquestes tecnologies canviaran la nostra manera de treballar, relacionar-nos i cercar informació. Per això, és fonamental estar preparats i comunicats, i aprofitar la propietat industrial i els estàndards tecnològics.