Yolanda Piedra (Iveaempa): "El futur de l'economia del mar passa per la innovació i la defensa"

L'economia blava es posiciona com un sector estratègic a Catalunya, amb una activitat rellevant en innovació, talent i sostenibilitat. El 2022, aquesta indústria va generar 21.170 milions d'euros i va ocupar de manera directa més de 125.000 persones, xifres que reflecteixen el seu pes a la regió.

Per analitzar el seu valor, reptes i oportunitats de creixement, Yolanda Piedra, presidenta del Clúster Marítim de Catalunya i de les Illes Balears, aborda en aquesta entrevista l'estat del sector, les tendències i els canvis regulatoris, entre altres punts.

La conversa s'emmarca en la recent presentació de la primera universitat marítima d'Europa (UMEB), que es construirà a Cornellà de Llobregat amb una fulla de ruta a deu anys. Els seus impulsors són l'ajuntament local i la Federació d'Empresaris, Identitats, Valors i Estratègies Alternatives per als Empresaris Marítims i Pesquers (IVEAEMPA).

Els alcaldes del Penedès Marítim planten cara per un transport ferroviari "digne"

Es parla d'economia blava, però no molta gent sap què significa exactament...

L'economia blava engloba totes les activitats vinculades al mar i a la costa. És un concepte que va sorgir a la Unió Europea el 2012 i abasta des de l'aqüicultura fins a l'energia renovable marina, incloent-hi parcs eòlics al mar, corrents marines i energies de les ones (undimotriu) o marees (mareomotriu). També comprèn la biotecnologia marina, la mineralogia, el turisme costaner, el transport marítim, la pesca, els ports i la construcció naval. Fins i tot àrees que abans no es consideraven, com l'Armada, que inclou seguretat, ciberseguretat i defensa, formen part d'aquest conjunt.

Com descriuria la situació d'aquesta activitat a Catalunya?

Catalunya compta amb una estratègia marítima, similar a la d'altres comunitats, per impulsar aquestes activitats. El 2022, van generar més de 21.000 milions d'euros, i si sumem els efectes indirectes i induïts, superen els 23.000 milions, amb més de 125.000 llocs de treball directes i més de 200.000 en total, el que representa prop del 6% de l'economia catalana. Tot i que aquestes xifres són rellevants, encara no s'ha apostat prou per àrees pioneres com les energies renovables marines. És fonamental integrar-les juntament amb activitats tradicionals --com la pesca, el transport, la nàutica i els ports-- perquè necessitem produir energia verda i ocupar el mar per fer-ho.

Què es podria fer per reforçar la posició de Catalunya en aquesta indústria?

És clau impulsar la biotecnologia marina amb inversions reals, ja que la Comissió Europea estima un creixement anual del 10%. També és fonamental desenvolupar totes les alternatives d'energia blava, no només l'eòlica; Brussel·les calcula que podria generar més de 60.000 milions d'euros i 50.000 llocs de treball.

La construcció i reparació naval continua sent important, sobretot pel creixement del transport marítim. Tot i que no comptem amb un port naval de l'Armada, la defensa, la seguretat i la ciberseguretat també presenten un alt potencial de creixement, amb tecnologies que ara flueixen des de la societat civil cap al sector militar. Si no aprofitem els fons europeus de defensa, perdrem oportunitats com les que ja hi va haver amb els Next Generation.

Catalunya no té el mateix pes en la indústria naval que altres zones com Galícia...

Cada territori s'especialitza. Al Mediterrani, l'economia blava està centrada en el turisme, mentre que a Galícia o Cadis la construcció naval és més rellevant. Tot i així, a Catalunya tenim petits drassanes que construeixen vaixells d'alta tecnologia per a la nàutica i aquesta línia es pot reforçar.

Presentació de la UMEB a Cornellà de Llobregat aquest dimecres Cedida

Quines activitats atrauen més inversió i quines menys?

L'energia blava capta molt capital, tot i que la normativa i la pressió social poden complicar alguns projectes. La biotecnologia i els ports, sobretot el de Barcelona, també són rellevants. I actualment la defensa, seguretat i ciberseguretat desperten molt d'interès inversor.
Per l'altra banda, la pesca no resulta tan atractiva i no per manca de potencial, sinó per les regulacions que dificulten determinades activitats i desanimen la inversió.

Pel que fa al marc normatiu, com afecten la política comercial europea i els aranzels a la competitivitat del sector? Tenint en compte, per exemple, la recent aprovació de Mercosur...

L'acord Mercosur tindrà un efecte directe en el canvi de volums i rutes entre Europa i Sud-amèrica. Hi haurà impacte en el transport marítim, contenidors, granel·lers i cadenes de fred. Per això cal reforçar els serveis portuaris i no perdre el tren, especialment si tenim en compte que el transport marítim representa el 74% de les exportacions catalanes. Hi haurà sectors que patiran, sobretot el sector primari, però també s'obriran oportunitats en altres àmbits, ja que Mercosur és una macroàrea de consum i l'acord és bidireccional.

Pel que fa als aranzels, poden reduir la competitivitat, però no afecten globalment. L'obertura de nous mercats i el suport a les pimes exportadores compensen gran part d'aquests efectes. Els més beneficiats són els productes d'alt valor afegit, la qual cosa reforça la importància d'invertir en innovació i tecnologia al mar.

Com es gestiona la sostenibilitat en aquestes activitats?

Existeix un marc regulador que obliga a complir amb la reducció d'emissions, mitjançant el sistema ETS i l'adaptació a nous costos de CO2 per rutes. La inversió no només va cap a l'electrificació, sinó també a combustibles nets amb baixa petjada de carboni. Ara s'està avançant en descarbonitzar el sector.

Per acabar, com veu el panorama actual de l'economia blava i quines mesures s'estan prenent per impulsar el seu desenvolupament i millorar la igualtat d'oportunitats?

Avui hem presentat la Universitat Marítima Europea a Cornellà, que serà la primera a Europa especialitzada en els deu sectors de l'economia blava. Comptarà amb cicles formatius i un espai de trobada empresa-universitat. És una infraestructura que atraurà talent i generarà mà d'obra qualificada. Actualment, moltes empreses no tanquen per manca de mercat, sinó per manca de personal qualificat. Aquest és un problema general a Espanya i a Europa. No hi ha tècnics, ni tan sols en sectors com la pesca, on no es poden despatxar vaixells per manca de tripulació. A més, existeix un gran problema de gènere. Són sectors molt masculinitzats, amb bretxes salarials del 40% i amb una presència femenina que en alguns casos no arriba ni al 2%, sense dones en la presa de decisions.

Des del clúster impulsem iniciatives com el Congrés Internacional d'Igualtat que se celebrarà al novembre a Barcelona i la diversificació del turisme mitjançant rutes de creuers marítims i fluvials per descongestionar les zones més saturades. La universitat i aquestes iniciatives són clau per al futur de l'economia blava tant a Espanya com a Europa.