Els magatzems vessen a Portbou, municipi de Girona fronterer amb França, des que Catalunya es va submergir en la seva pitjor crisi ferroviària en anys, amb un jove maquinista mort, avaries pertot arreu i una revisió exhaustiva de la xarxa que sacseja el transport de passatgers i de mercaderies.
El tancament del túnel de Rubí ha mantingut suspesa la circulació, interrompuda des que es va produir l'accident de fa 15 dies a Gelida, Barcelona.
Un descontrol que descobreix el pobre desenvolupament del transport de mercaderies per tren, dependent d'un enclavament que, ara inutilitzat, amuntega contenidors a 170 quilòmetres de distància, en diferents punts de la frontera entre Espanya i França, com Portbou.
De vuit trens a cap
Els trens descarreguen a Perpinyà i es deriva el material fins allà, on ja s'acumulen 24.000 tones. Bobines d'acer que arriben de la resta d'Europa per ser introduïdes per Le Perthus cap a Barcelona, Tarragona i Sagunt. "Tenim capacitat de recepció, però no d'expedició", resumeixen fonts d'aquesta infraestructura d'Adif, explotada per RailSider.
Si bé en condicions de normalitat cada setmana surt material per omplir vuit trens, avui no en circula cap.
El col·lapse obliga a donar sortida al producte per carretera, però no n'hi ha prou: es necessiten 42 camions per transportar la mercaderia d'un sol tren, i només en surten una vintena al dia. "Els clients tenen pressa i els enviem el producte urgent... fem el que bonament podem", es resignen les mateixes veus.
Preocupació al port
Al port de la capital catalana, per la seva banda, no amaguen la seva preocupació, perquè l'alternativa trobada al tancament del túnel --la circulació cap al sud per la R2 de Rodalies, de nit, quan els trens de passatgers deixen de donar servei-- "no és suficient per atendre tot el volum que tenim".
El túnel de Rubí és pas obligat per als trens d'ample internacional amb destinació o sortida del port barceloní. Les terminals de Morrot i Can Tunis continuen rebent material, per la qual cosa allà també han hagut d'augmentar el trànsit de camions, cosa que encara tensiona més la situació a l'AP-7, parcialment tancada per les reparacions del mur de contenció col·lapsat a Gelida.
Los cortes ferroviarios en Cataluña mantienen bloqueadas 24.000 toneladas de acero en Portbou (Girona)
Pal·liar la crisi
La situació ha empès la Generalitat i el Govern --titular de la infraestructura ferroviària-- a col·laborar per pal·liar la crisi, amb la possibilitat d'albirar un paquet d'ajudes. Els sectors més afectats per la caiguda de la recepció de matèries primeres són el químic i el logístic, confirma el Departament d'Empresa i Treball.
El conseller Miquel Sàmper ha convocat una ronda de reunions amb representants d'ambdós segments, a més de representants del Port de Barcelona i de Tarragona. Dimarts, es va traslladar a Portbou per constatar-ne el col·lapse; dimecres, es va reunir amb FedeQuim, la federació química més important de Catalunya.
I dijous, farà el mateix amb Seat, Celsa, la britànica Ineos i la tarragonina AEQT.
Vista aèria de la terminal ferroviària de mercaderies de Barcelona
Repte logístic
Si bé el grup siderúrgic espanyol nega qualsevol impacte, l'afectació sobre el fabricant de vehicles del Grup Volkswagen és mínima, expliquen a aquest mitjà. La producció es manté invariable i els components continuen arribant, però la interrupció ferroviària ha suposat un repte logístic per mantenir el ritme de recepció de components i de sortida de les noves unitats.
L'automobilística catalana reclama històricament a Adif que adapti la xarxa a l'ample de via internacional per abandonar l'enviament mitjançant portacotxes per carretera des de la seva planta a Martorell i transitar cap a la sostenibilitat del tren, que de moment només ocupa el 4% del transport de mercaderies.
El conseller d'Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, en una sessió de control del Govern al Parlament
Podria ser pitjor
És precisament aquest extrem --l'escàs desenvolupament de la xarxa ferroviària-- el que evita que l'impacte de la crisi sigui més gran, ja que el teixit econòmic continua depenent en gran mesura de l'asfalt.
"Ja no comptàvem amb aquesta infraestructura; si tanquessin completament l'AP-7, ens faria més mal", resumeix Pau Vila, CEO de LC Paper.
L'executiu, però, incideix en l'impacte en l'agenda de personal directiu i qualificat derivat dels retards en l'alta velocitat, i en la "pèrdua de productivitat" pels retards de Rodalies; la patronal Pimec xifra en nou milions les pèrdues del teixit econòmic català per cada dia de suspensió.