Marta Borraz rep el XXII Premi Tusquets de Novel·la 2026 per 'Les lleopardes'
'Les lleopardes', guanyadora del XXII Premi Tusquets de Novel·la 2026, un retrat de la intimitat d'una família i el despertar d'una generació de dones a l'Espanya dels 70
Marta Borraz (Osca, 1981) i Les lleopardes són guanyadores de la XXII edició del Premi Tusquets de Novel·la, presidit per Antonio Orejudo i integrat per Eva Cosculluela, Andrea Gumes i Francisco Serrano, guanyador de l'última edició del premi amb El cor revolucionari del món.
Una novel·la sobre l'amistat, el desig femení, la tendresa i la cura, sota un estigma i la por d'una malaltia que amenaça. Les lleopardes és un homenatge a una generació de dones que van caure en l'oblit, però que es van obrir pas en una època fosca i plena d'incerteses.
Portada de 'Les lleopardes'
Clara passa els estius al Pirineu, però durant el curs viu a Saragossa on l'acompanya una singular constel·lació de dones que desafien el temps en què viuen. El relat comença a mitjans dels anys 70. Franco ha mort i la ciutat està immersa en grans transformacions en direcció a la llibertat. És el despertar de tota una generació de dones pel qual moltes hauran de pagar un alt preu i que marcarà el seu destí.
"Hi ha una malaltia de la qual no es parla que va envair Saragossa, i amb la qual es van contagiar moltes noies en aquells anys: el SIDA", ha explicat l'autora. Aquesta tragèdia i foscor vertebra la unió d'un grup de dones que acaben teixint una amistat per fer front a la seva malaltia. Aquestes són "Les lleopardes", per la seva potència, la seva força. "Totes són molt felines".
Aquesta és una història dolorosa i colpidora, abordada des de la tendresa i l'optimisme, des de l'amor i la cura cap als altres. El resultat és una obra lluminosa alhora que realista que recull ambdues vessants de la història.
"Extraordinària intensitat emocional, gran sensibilitat", ha dit el jurat. "Sembla que no vol molestar, pot semblar ingènua, però la narració és brutal". Reuneix un "elenc de personatges femenins que desafien els convencionalismes de l'època".
"La novel·la havia d'estar plena de vida encara que hi hagués mort", ha explicat Marta Borraz, que es va inspirar en una història real, la de la seva tieta. "Jo volia entendre-la a ella, què havia significat per a ella aquell despertar sexual, tots els estigmes amb què vivia, com va gestionar la tristesa i la por".
"Les dones de la meva família es van arremangar i es van posar a treballar amb mi", d'aquest treball en comú es va construir el retrat de la Clara, la protagonista d'aquesta història. "Vinc d'una família de dones superpotents que ens han ensenyat a protegir-nos i cuidar-nos entre nosaltres. Tota aquesta força és en aquesta història i en aquests personatges femenins". Una història ficcionada convertida en una "novel·la reparadora" pel dolor i el secret.
La novel·la arribarà a les llibreries el proper 7 d'octubre.
