A aquestes alçades, només els molt beneits continuen pensant que el còmic és cosa de nens i adolescents, de Mortadelos i Supermans. Aquí se seleccionen les sis propostes més estimulants de les aparegudes en el primer semestre de l'any. Hi ha experimentació formal i temàtica, psicodèlia, punts de partida literaris o artístics, poesia melancòlica i humor sofisticat.
Teories per a tot, Roz Chast (Libros Walden)
Neoyorquina, jueva i neuròtica, Roz Chast és una mena de versió femenina de Woody Allen. I sobretot, la millor vinyetista en actiu del New Yorker. D'ella fins ara només s'havia traduït al nostre país la novel·la gràfica ¿Podem parlar d'alguna cosa més agradable? (Reservoir Books), centrada en la seva complicada relació amb els seus encara més neuròtics progenitors.
Una d'aquestes típiques parelles jueves que han viscut junts tota la vida, estimant-se i llençant-se els trastos al cap, com els pares de George Constanza o del mateix Seinfeld, a la sèrie televisiva que porta el seu nom i que és un altre dels prodigis de l'humor jueu novaiorquès.
Arriba ara una selecció de les vinyetes de Chast al New Yorker, que és —per desgràcia— una versió força reduïda de l'original publicat als Estats Units el 2006. Si llegiu en anglès, busqueu aquella meravellosa edició, Theories of Everything (Bloomsbury). Si no, us haureu de conformar amb aquestes Teories per a tot.
Portada de ´Teories per a tot´
Tot i així, el llibre val la pena: descobrireu l'humor paradoxal, esbojarrat, intel·lectual i sobretot desternillant d'aquesta autora. Us topareu amb coses com la portada d'una revista especialitzada en escriptors mediocres; un catàleg de roba d'explorador per anar enlloc; una llista de les idees més ximples del món; el bessó diabòlic de Thomas Pynchon, disposat a aparèixer a qualsevol programa, a diferència del seu esquiu germà literat…
Dos dones nues, Luz (Reservoir Books)
El llenç que dona títol al llibre el va pintar Otto Mueller el 1919. El que s'explica al còmic —a partir d'una minuciosa documentació per part de l'historietista— és el periple d'aquesta obra des que es va pintar fins a la seva ubicació actual al museu Ludwig de Colònia. El llibre, obra del dibuixant francès Renald Lucier, que signa com Luz, arriba avalat per múltiples premis, inclòs el del prestigiós Festival d'Angôuleme. No és per menys, ja que el seu plantejament és original, ambiciós i molt agosarat.
Portada de ´Dos dones nues´
Sembla aplicar fil per randa la idea expressada per Rilke en el seu extraordinari poema Torç arcaic d'Apol·lo: quan contemplem una obra d'art, ella ens contempla a nosaltres. Aquí tot el que s'explica està vist des de la perspectiva del quadre d'Otto Mueller. Les vinyetes van mostrant el que queda davant del llenç, com si aquest mirés els seus espectadors.
Des de l'artista que el pinta fins al col·leccionista que l'inspecciona per comprar-lo, passant pel seu segrest pels nazis, el seu oblit en un magatzem... De manera que el que passa davant del quadre és la convulsa història del segle XX europeu. Més enllà de l'enginy del plantejament, el resultat és brillant.
Vinyeta del còmic ´Dos dones nues´
Einstein al país de Kafka, Ken Krimstein (Salamandra Graphic)
Fet històric contrastat: entre 1911 i 1912 Albert Einstein va viure uns mesos a Praga i allà freqüentava les tertúlies literàries del Café Louvre, en les quals participava Franz Kafka. Encara que no hi ha cap referència a les cartes de cap d'ells que parli d'una trobada, es dóna per segur que el científic i el literat van arribar a conèixer-se personalment. Sobre aquest tema Galaxia Gutenberg va publicar el 2019 l'assaig de Diego Moldes Quan Einstein va trobar Kafka, i ara arriba una versió dels fets en format de còmic.
Portada de ´Einstein al país de Kafka´
L'autor, l'estatunidenc Ken Krimstein, s'ha documentat amb rigor i a partir d'aquí ha donat via lliure a la seva imaginació, tant en la narració com en la composició de les pàgines i vinyetes. El que proposa és un viatge per les ments d'aquests dos genis que van revolucionar els seus respectius camps de treball: Einstein la ciència amb la seva teoria de la relativitat, i Kafka la literatura amb les seves narracions neuròtiques i absurdes.
Els fills del Topo, Jodorowsky i Ladrönn (Reservoir Books)
El xilè Alejandro Jodorowsky, parisenc d'adopció, té a l'esquena una llarga carrera que el va portar des del teatre pànic i el cinema al·lucinogen fins a l'autoajuda en versió psicomàgia i tarot. Té també una més que notable faceta com a guionista de còmic, en la qual destaca la seva obra magna amb Moebius: L'incal, que va tenir un spinoff gens menyspreable, Els metabarons, amb un altre dibuixant.
Tots aquests títols han estat publicats en cuidades edicions integrals per Reservoir Books, que segueix amb l'encomiable afany i ara presenta Els fills del Topo. Es tracta d'una seqüela de la seva pel·lícula de culte El Topo, estrenada el desembre de 1970 a les llegendàries sessions de mitjanit del novaiorquès cinema Elgin, a les projeccions del qual el públic hi acudía degudament col·locat amb marihuana per gaudir d'aquest western psicodèlic, psicotrònic i esotèric de Jodorowsky.
Portada de ´Els fills del Topo´
L'autor va prolongar aquest univers en aquest còmic, amb primoroses vinyetes del mexicà José Ladrönn. Hi reapareix el còctel de sexe, religió, violència extrema, al·lucinació, deliri i ampli repertori de simbologia xamànica, a la recerca d'una experiència catàrtica.
Pèlicans elèctrics als llacs, Sun Bai (Fulgencio Pimentel)
D'origen xinès i resident a França, l'artista Sun Bai combina la seva carrera com a il·lustradora amb la creació de còmics. La seva estètica és ràpidament identificable: dibuix de traç delicat, tons apagats, colors pastel, gairebé com si el dibuix emergís a la pàgina com una marca d'aigua gairebé invisible. Aquesta quasi evanescència de les seves vinyetes és molt adequada per explicar la història del seu darrer llibre, de títol poètic i enigmàtic: Pèlicans elèctrics als llacs.
Portada de ´Pèlicans elèctrics als llacs´
Per desxifrar-lo dues claus: l'obra és de ciència-ficció, amb un protagonista enviat a una llunyana i solitària missió. I aquest personatge, cada cop més aïllat, té puntuals trobades —reals o virtuals— amb la jove a qui estima. En la seva existència adquireix molta rellevància el record d'una d'aquestes trobades, en un parc on hi havia pèlicans elèctrics. Una obra sensible, subtil, gairebé esquiva, sobre la solitud, el desig i la memòria.
El senyor Mussol al país dels morts, David B. (Salamandra Graphic)
Pierre-François Beauchard, que signa les seves obres com David B., va ser un dels fundadors el 1990 de l'editorial independent L’Association. Entre els socis fundadors hi havia altres noms rellevants del còmic gal com Lewis Trondheim i Stalislas. I allà van publicar les seves primeres obres autors com Joann Sfar i Marjane Satrapi. Com a autor, David B. va debutar amb una novel·la gràfica que el va consagrar de seguida: Epilèptic: L'ascens del Gran Mal, relat autobiogràfic que abordava d'una manera molt original i commovedora la seva infància, marcada per l'epilèpsia que patia el seu germà.
Allà ja estava forjat el seu estil: vinyetes en blanc i negre de gran força visual, hereves de dos mestres francesos: el gran Jacques Tardi i l'erotomà Georges Pichard, avui injustament oblidat. Ara arriba una incursió en la fantasia, inspirada en l'Alícia carrolliana. Aquí, en lloc d'un conill és un mussol qui guia la noia protagonista a una altra realitat.
Portada de ´El senyor Mussol al país dels morts´
No es tracta del País de les Meravelles, sinó el País dels Morts. La jove, que tem la seva ombra, perquè cobra vida pròpia, emprendrà així un viatge iniciàtic cap a la superació de les seves angoixes. El to oníric de la peripècia permet a l'autor desplegar tota la seva creativitat i expressivitat visual.