'Letra Global' al Palau Robert: entre la literatura "de jo" i la literatura d'"obediència catalana"
Fèlix Riera, Xavier Fina i Anna Maria Iglesia analitzen com els creadors en llengua catalana es veuen mediatitzats o participen de manera entusiasta en el debat sobre què és o ha de ser Catalunya, mentre nous autors i autores se centren en la identitat personal i en problemes com l'habitatge
Literatura d'obediència catalana. És la posició de la qual parteix l'editor Fèlix Riera. Els creadors en llengua catalana defineixen les seves obres en funció de com entenen què és o hauria de ser Catalunya. A l'altra banda hi ha Xavier Fina, director general de drets culturals, creació i biblioteques de la Generalitat. I amb exemples concrets d'autors i autores contemporanis, Anna Maria Iglesia, filòloga i crítica literària, defensa que el debat identitari ha derivat en una preocupació per la pròpia llengua catalana.
Debat sobre cultura catalana i política al Palau Robert, organitzat per Letra Global Barcelona
Aquest intercanvi d'opinions, com molts arguments, es va donar a la presentació de la publicació de Letra Global, dins del volum 8 de la revista en paper, i que porta per títol Cultura catalana i política, una relació complexa al Palau Robert, a Barcelona, moderada per Manel Manchón, director de Letra Global.
Què està en joc? Xavier Fina va considerar que per a ell no es pot parlar que els escriptors i escriptores, en els darrers anys, s'hagin centrat en aquest debat identitari, sobre què suposa ser català, sobre què ha de ser o no Catalunya. “Es parla de la identitat, però de la identitat personal, del que li passa, per exemple, a una dona jove en una gran ciutat, a una dona lesbiana, o a un home jove heterosexual. I no veig una gran preocupació identitària en escriptors com Pol Guasch, que m'agrada especialment”.
Tanmateix, la tesi segueix en peu, segons Riera, que ho exposa en un article a la pròpia publicació de Letra Global. I ho remarca al Palau Robert. “És indubtable al llarg del segle XIX, del XX i del que portem del XXI. Hi ha una constant, amb escriptors, per exemple, com Julià de Jòdar, de qui no es pot –com a altres escriptors—dissociar la seva obra literària dels seus articles i posicions públiques. Els escriptors es veuen en la tessitura o així ho han fet, de prendre partit en aquest debat sobre què és o no Catalunya”.
Esdeveniment Letra Global Palau Robert Barcelona
El guant el recull Anna Maria Iglesia, que exposa com aquest debat identitari ha derivat els darrers anys cap a una preocupació per la pròpia llengua, per la “puresa del català”, i que els creadors, --més dones que homes en l'àmbit literari—parlen de qüestions de classe, de posició, d'identitat personal, del problema de l'accés a l'habitatge, com Llucia Ramis, de qüestions que s'aborden des de totes les grans ciutats europees”.
Manel Manchón introdueix nous elements, com la necessitat d'eixamplar el mercat en llengua catalana, i de com es pot aconseguir des de la pròpia literatura, des de creacions que deixin de banda la qüestió identitària. Sorgeix l'experiència del procés. I Xavier Fina admet que ha “distorsionat” tot el debat, perquè es va produir una allau d'assajos i d'obres de tota mena sobre la relació de Catalunya amb Espanya.
Anna Maria Iglesia i Xavier Fina, en el debat de 'Letra Global', al Palau Robert Barcelona
Hi ha dades que poden ser interpretables, però que constaten que es publiquen més llibres en català que mai. Per Sant Jordi, dels dos milions d'exemplars venuts, amb 71.000 títols diferents, el 54,7% van ser llibres en llengua catalana. D'aquests, el més venut en ficció va ser Crispetes de matinada, de Regina Rodríguez Sirvent. I en l'àmbit de la no ficció el més venut va ser Manual de defensa del català, d'Òscar Andreu, cosa que dona suport a aquesta idea sobre la preocupació que existeix sobre la situació del català.
Felix Riera i Manel Manchón, en el debat de 'Letra Global' al Palau Robert Barcelona
Seria millor no parlar tant sobre ‘el que ens passa’ i eixamplar el mercat amb obres de ficció que atreguin lectors de tota mena? “Ampliar aquest mercat pot ser possible, però, a través de quines obres, de quina literatura, de best sellers o d'obres més literàries que sempre, i a tot arreu, han estat i seran més minoritàries?”, assenyala Anna Maria Iglesia.
I aquest és l'interrogant que queda a l'aire, des de la convicció, i ho reitera Fèlix Riera, que la majoria d'autors segueix enganxat al debat identitari.
Mentre que Xavier Fina admet una qüestió central: “Potser va faltar debatre més des del punt de vista intel·lectual, sobre el procés, amb posicions que no fossin les de seguir la corrent, com va passar de manera majoritària en l'àmbit cultural”.
El quadern Cultura catalana i política. Una relació complexa, ha reunit diferents analistes i professionals, amb Jordi Ibañez Fanés, Fèlix Riera, Francesc Arroyo, Ramón de España i Ignacio Vidal Folch. I forma part del volum 8 de Letra Global que es pot adquirir a les principals llibreries.
