Toñi, àvia cuinera: "Les millors patates fregides porten 3 grans d'all, una mica de julivert fresc i 2 cullerades de vinagre de vi"
La Toñi recupera una preparació molt lligada a Albacete i l'aplica a un plat que gairebé tothom fa a casa
Altres notícies: David García, cuiner: "Els millors ous farcits porten 70 g. de formatge de cabra, 3 cullerades de formatge cottage i 40 g. de nous pelades"
Notícies relacionades
Unes patates fregides amb sal funcionen gairebé sempre. Però fins i tot un plat tan agraït pot acabar resultant repetitiu. Toñi, l'àvia manxega d'Albacete, proposa canviar-ho amb un gest mínim: afegir al final una picada que multiplica el sabor sense complicar la recepta.
La cuinera s'ha convertit en un fenomen a les xarxes amb els seus vídeos domèstics, els seus balls i les seves receptes tradicionals. A l'abril ja superava els 100.000 seguidors a Instagram, segons El Digital de Albacete. La seva cuina senzilla i reconeixible és, precisament, part del seu èxit.
Un gir manxec
En un dels seus vídeos prepara unes patates fregides al muntó “a la patagorrina”. La base és humil: patata, oli i sal. La diferència arriba amb una picada d'all, julivert, vinagre i una mica d'aigua, que s'incorpora quan les patates ja estan fetes.
La combinació no és una ocurrència aïllada. La gastronomia d'Hellín inclou el conill a la patagorrina, una preparació tradicional documentada en l'oferta turística de Castella-la Manxa. Altres referències locals descriuen precisament una picada d'all, julivert, vinagre i aigua que s'afegeix al final de la cocció.
![Fira d'Artesania de Cunit](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562433.jpg?p=w:320\/h:240&h=JLxbjSts"])
Què significa 'al muntó'
Les patates al muntó es preparen amb rodanxes d'un cert gruix cuinades juntes, normalment a foc moderat i amb oli suficient. No es busca una fregida seca i cruixent com la de les patates de bastó. Aquí interessa una textura més tendra i suculenta, amb algunes zones lleugerament daurades.
El mateix nom ajuda a entendre la tècnica. Les rodanxes es cuinen apilades i en contacte, de manera que unes queden més fetes que altres. A Albacete continuen formant part de la cuina tradicional: apareixen en restaurants de la província i fins i tot protagonitzen concursos gastronòmics en alguns municipis.
![El refugio de Andrés Velencoso: con 6.347 habitantes, un recinto medieval amurallado y un paraíso marinero de calas con agua cristalina](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/562787.jpg?p=w:320\/h:240&h=siTSBeaa"])
Una història més llarga
La patata va arribar a Espanya des d'Amèrica al segle XVI, tot i que la seva expansió com a aliment quotidià va ser lenta. El Ministeri d'Agricultura documenta conreus primerencs i assenyala una generalització molt més clara durant el segle XVIII, especialment a Galícia a partir de les dècades centrals d'aquell segle.
La Biblioteca Nacional també destaca que la patata va acabar sent un dels conreus americans que més van transformar l'alimentació popular espanyola. Per això convé evitar una idea massa simple: no va néixer com a aliment de la postguerra, ni totes les receptes tradicionals de patata es poden datar en aquell període.
De l'humil a l'imprescindible
El seu èxit té una explicació pràctica. La patata era productiva, saciant i capaç d'adaptar-se a moltes preparacions. Amb el temps va acabar entrant en receptes avui inseparables de la cuina espanyola, des de les patates a la pobra fins a les patates a la importància, passant per guisats, truites i tot tipus de guarnicions.
La proposta de la Toñi resumeix bé aquesta lògica. Parteix d'un ingredient barat i quotidià, però el canvia amb una tècnica mínima i un amaniment profundament local. All, julivert i vinagre són suficients per treure les patates de la rutina. Aquí hi ha la gràcia: no cal reinventar un plat quan una bona picada pot fer-lo semblar nou.
Recepta patates al muntó
Aquesta és la recepta de patates al muntó de l'àvia Toñi:
Ingredients
- Patates per fregir, 1,2 kg
- Oli d'oliva verge extra, quantitat necessària per fregir
- Sal, al gust
- Per a la patagorrina
- All, 3 grans
- Julivert fresc, 1/2 manat petit
- Vinagre de vi, 1 raig, unes 2 cullerades
- Aigua, 2 cullerades
- Per acompanyar
- Ous, 8 u, 2 per persona
- Pernil serrà, 8 llesques gruixudes
- Pebrots verds, 2 u
Pas 1
Pelem les patates, les rentem senceres i les tallem a rodanxes que no quedin massa fines, d'uns 3 o 4 mil·límetres.
Pas 2
Escalfem abundant oli d'oliva verge extra en una paella àmplia i hi posem les patates amb una mica de sal. Fregim a foc mitjà, movent de tant en tant, fins que estiguin tendres i comencin a daurar-se per alguns costats.
Pas 3
Mentrestant, piquem al morter els alls pelats amb el julivert i una mica de sal fins a tenir una pasta verda. Afegim el vinagre i les dues cullerades d'aigua i remenem.
Pas 4
Quan les patates estan gairebé a punt, traiem l'excés d'oli i hi aboquem la picada per sobre. Movem la paella amb moviments de vaivé, sense aixafar les rodanxes, i deixem un parell de minuts perquè s'integri tot.
Pas 5
En una altra paella fregim els pebrots verds tallats a tires, i després el pernil, només uns segons per cada costat perquè quedi cruixent, però no sec.
Pas 6
Finalment, fregim els ous en oli ben calent i els traiem ràpid, amb la puntilla feta i el rovell líquid. Muntem les patates en una safata, col·loquem a sobre els ous i els pebrots, el pernil al costat i a taula.
