El poble amb una ermita medieval que sosté tota una muntanya: 1.000 habitants, una vila vermella i un bosc de llegenda
La llegenda diu que per aquí va passar un dels companys de viatge de Cristòfor Colom
Altres notícies: El refugi d'Andrés Velencoso: amb 6.347 habitants, un recinte medieval emmurallat i un paradís mariner de cales amb aigua cristal·lina
Notícies relacionades
- El refugi natal de Quim Gutiérrez (45 anys): té 15.500 habitants, torres modernistes i el Viaducte Bé Cultural d'Interès Urbanístic
- La fira artesana que no et pots perdre aquest 23 d’agost: un dia d’oficis tradicionals, gastronomia local i l’encant pirinenc
- El refugi natal de Rosalía: 8.000 habitants, arquitectura modernista, camps de vinyes i la Ruta de les Masies
Hi ha pobles petits als quals no els falta de res. Tenen la mida perfecta per no ser sorollosos, un color de cases vermellós que els fa únics i fins i tot una ermita que sosté el pes de tota una muntanya.
Un d'aquests és Prades (Tarragona), un municipi d'uns 1.000 habitants conegut com la Vila Vermella, que és una autèntica joia patrimonial a petita escala.
El centre del poble i de la seva vida local és la plaça Major, amb un pòrtic on llueix una font renaixentista singular que data de ple segle XVI.
A pocs metres hi ha la majestuosa església de Santa Maria, un temple erigit entre els segles XII i XIII que fusiona elements romànics i gòtics.
L'església vermella
El temple destaca per la seva imponent façana de pedra vermella, un element identitari que dona nom popular a la Vila Vermella.
Aquest color es deu a la tonalitat ferruginosa de les pedres extretes de les pedreres locals, visible també en les restes de les muralles defensives que envoltaven la vila.
Rutes de senderisme
El valor del viatge es multiplica quan s'explora el seu entorn geogràfic. Perquè si les seves cases i església són de color vermell, l'entorn no ho és menys.
Des de Prades parteixen nombroses rutes de senderisme que s'endinsen per boscos frondosos, barrancs profunds i miradors d'excepció.
Església de Prades
Entre els cims més destacats hi ha el Tossal de la Baltasana, que amb els seus 1.200 metres d'altitud corona la comarca.
Tot i que un dels racons més singulars i concorreguts d'aquest paisatge és la cèlebre ermita de l'Abellera, una església que “sosté una muntanya”, en paraules de la mateixa National Geographic.
Una ermita que sosté una cova
Realment ho sembla: el temple està adossat a una gran paret de roca i dona la impressió que l'edifici està sostenint el pes de tota la muntanya. Tot i que no és exactament així.
L'església no s'aguanta a la cova que l'acull, sinó que s'hi incrusta. Tant és així que la pedra forma part de l'edifici i actua com a paret, sostre i estructura.
Com està feta
Què hi fa una ermita en un lloc tan peculiar com aquest? La religió i les llegendes populars hi tenen molt a veure.
La tradició popular explica que la imatge de la Mare de Déu va ser trobada en aquest mateix indret per un pastor que buscava mel, una activitat habitual a la zona. I cada cop que la baixava al poble o la movia, l'endemà, l'escultura tornava al punt original.
Part posterior de l'ermita de l'Abellera CATALUNYA TURISME
Com que l'escena es repetia de manera regular, els veïns van interpretar que era un senyal que la Mare de Déu volia quedar-se allà i que en aquell racó de la muntanya havia de ser venerada. I així va ser.
En ple segle XVI i amb els mitjans de què es disposava, es va erigir aquesta església que aprofita una cavitat natural de les Muntanyes de Prades i la mateixa roca per aixecar el santuari.
Les llegendes del lloc
Però aquesta no és l'única llegenda que circula pel lloc. Bernat Boïl, un monjo que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a Amèrica, hauria viscut com a ermità en aquesta cova abans de la construcció del santuari.
També apareix en les històries populars la reina Margarida de Prades, vídua de Martí l'Humà i última reina consort de la Corona d'Aragó. Tot i que no existeixen proves que permetin afirmar que es refugiés en aquesta ermita.
L'impacte de la Guerra
El que sí se sap amb certesa és que l'església segueix dreta i de miracle, però no per la muntanya que es recolza al seu sostre.
Durant la Guerra Civil, l'ermita va ser saquejada i la imatge original va desaparèixer. Això va obligar a col·locar una nova talla de marbre procedent de Sarral l'any 1940, que no va ser coronada fins al 1956.
L'ermita de l'Abellera CATALUNYA TURISME
Avui el santuari està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local i continua sent un dels llocs més singulars que es poden visitar a l'entorn de Prades.
El poble és petit i és ideal per passejar-hi a peu, per això, molts aprofiten l'escapada per no perdre's aquesta joia arquitectònica enclavada a la roca. Tot i que, a vegades, passa al revés: l'ermita atrau el visitant que després gaudeix dels encants del poble.
Com arribar-hi
Tampoc és gaire difícil arribar-hi. Tarragona és a una hora de viatge en cotxe i Barcelona, a una hora i 45 minuts.
La ruta des de la vella Tarraco comença per la T-11 fins a Reus, per enllaçar amb la C-14, que va directa al municipi. Des de la capital catalana, igual, només que cal agafar l'AP-7 fins a la sortida de Reus o l'A-2 i prendre la sortida a Prades.
