Durant anys, el suc de taronja ha estat un dels productes més associats a una alimentació saludable. El seu aportament de vitamina C, antioxidants i minerals l'ha convertit en un habitual dels esmorzars espanyols. Tanmateix, el debat sobre el seu paper real a la dieta continua obert entre experts en nutrició i salut pública.
La discussió ha agafat força després de la publicació de les noves Guies Alimentàries de la Societat Espanyola de Nutrició Comunitària (SENC), que actualitzen la coneguda piràmide nutricional i reorganitzen diferents aliments i begudes segons la freqüència recomanada de consum.
Una nova classificació
L'actualització introdueix l'anomenada Piràmide de l'Alimentació i Gastronomia Saludable i Sostenible, dividida en tres grans categories: consum diari, consum personalitzat i consum molt ocasional. L'objectiu és orientar la població sobre quins productes haurien de formar part habitual de l'alimentació i quins convé reservar per a moments concrets.
A l'apartat de consum molt ocasional hi apareixen els refrescos i begudes endolcides amb sucre, fructosa o altres edulcorants. Es tracta de l'esglaó menys recomanable dins l'esquema elaborat per la societat científica.
Lluny del consum diari
Els sucs de fruites naturals no figuren en aquest grup, però tampoc entre les begudes considerades de consum diari. La SENC els situa en la categoria de consum personalitzat, juntament amb els sucs de verdures, brous, begudes vegetals, llet sense sucre afegit, cervesa sense alcohol o cafès i infusions endolcides.
Per sobre d'ells, al nivell de consum diari, hi apareixen l'aigua, les begudes sense sucre, les infusions sense endolcir i la cervesa doble 0. La ubicació dels sucs ha cridat l'atenció perquè trenca amb la percepció tradicional que els considerava una opció equivalent a la fruita fresca.
La qüestió del sucre
Bona part del debat gira entorn dels sucres lliures presents als sucs. Encara que provenen de la fruita, organismes com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) inclouen els sucres dels sucs dins d'aquesta categoria i recomanen limitar-ne el consum a menys del 10% de la ingesta energètica diària, amb beneficis addicionals si es redueix per sota del 5%.
La diferència principal respecte a una taronja sencera està en la fibra. Durant el procés d'esprémer se'n perd part d'aquest component, cosa que modifica la manera en què l'organisme processa els sucres i redueix l'efecte saciant de l'aliment. Per això, nombrosos especialistes insisteixen a prioritzar la fruita completa davant del suc.
No és un refresc, però tampoc una fruita
La mateixa Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica ha assenyalat recentment que els sucs no s'haurien de considerar un substitut habitual de la fruita sencera, tot i conservar vitamines, minerals i altres compostos bioactius. La seva postura es basa en l'evidència científica acumulada durant els darrers anys.
Les noves recomanacions de la SENC semblen alinear-se amb aquesta visió intermèdia. El suc natural segueix tenint espai dins d'una alimentació equilibrada, però deixa d'ocupar una posició privilegiada en les pautes d'hidratació. L'actualització reflecteix així un canvi d'enfocament: reconèixer-ne els beneficis nutricionals sense ignorar els advertiments sobre l'excés de sucre, una qüestió que continua marcant el debat entre experts i consumidors.