Espanya és avui una de les grans potències mundials en la producció de musclo, un lideratge que es manté gràcies al pes de Galícia i, especialment, de les Rías Baixas, on es concentra la major part de la fabricació nacional.
Durant dècades, aquest mol·lusc ha estat conegut com el "marisc dels pobres", una denominació lligada al seu preu assequible i a la seva presència constant a les taules gallegues. No obstant això, el seu prestigi gastronòmic ha crescut fins a convertir-lo en un dels productes més valorats del litoral espanyol.
La recepta més senzilla
Els musclos apareixen en empanades, arrossos, escabetxos, sopes o farcits. Tot i això, existeix una preparació que continua regnant per sobre de totes a Galícia: els musclos al vapor, una recepta senzilla que amaga un petit secret.
Abans de cuinar-los, resulta imprescindible netejar bé les closques. Els exemplars solen arribar amb restes adherides d'altres petites closques i fragments de les cordes on han crescut. El més habitual és rascar la superfície amb una puntilla i rentar-los sota abundant aigua freda.
La importància de la selecció
També convé revisar acuradament cada peça. Si alguna presenta la closca trencada, deformada o danyada, s'ha de descartar per evitar problemes durant la cocció i garantir la millor qualitat del plat.
Quan els musclos ja estan nets, es col·loca una olla gran a foc molt fort. Tan bon punt el fons arriba a una temperatura elevada, s'incorporen tots els mol·luscs de cop juntament amb mig got de vi albariño.
Aquest és precisament el detall que marca la diferència. El vi genera un vapor aromàtic que ajuda a obrir les closques i aporta matisos al producte sense necessitat d'afegir altres ingredients. No cal utilitzar sal, llorer ni cap altre condiment.
Un vapor ple de sabor
Al cap de pocs segons, els musclos comencen a obrir-se gràcies a la calor i al vapor acumulat dins de l'olla. Un cop obertes les closques, només cal mantenir el recipient tapat durant un parell de minuts més per completar la cocció.
Encara que moltes persones gaudeixen afegint unes gotes de llimona abans de menjar-los, els experts recomanen servir-los al natural, deixant les rodanxes de llimona a part per a qui les vulgui utilitzar posteriorment.
Molt més que un marisc
Aquest truc també resulta útil quan els musclos s'han d'emprar en altres receptes. En aquests casos, si posteriorment rebran una segona cocció, el recomanable és retirar-los de l'olla a mesura que es vagin obrint per evitar que quedin massa fets.
Més enllà de la cuina, el musclo destaca per les seves propietats nutricionals. Es tracta d'un aliment amb proteïnes d'alta qualitat i un contingut gras reduït, cosa que es tradueix en un aport calòric moderat.
A més, aporta omega-3, minerals com el selenni, el ferro, el fòsfor, el iode i el zinc, nutrients essencials per al correcte funcionament de l'organisme. El seu contingut en ferro fins i tot supera el d'algunes carns habituals.
Altres beneficis
En l'apartat vitamínic sobresurt especialment la vitamina B12, a més dels folats i la niacina. Aquests nutrients participen en funcions tan importants com la divisió cel·lular o el manteniment normal del sistema nerviós.
Per tot això, els musclos continuen sent un dels grans tresors de la gastronomia espanyola. Un producte humil, lligat al mar i a la tradició gallega, que demostra que moltes vegades els millors sabors neixen de les receptes més senzilles.