Arroz blanco
Gastronomia

Els xefs coincideixen: "L'arròs blanc no es fa amb aigua sinó amb 3 alls, 2 fulles de llorer i un bon brou casolà"

Cuiners com Juanjo López o Quique Dacosta defensen substituir l'aigua per brou per aconseguir un arròs blanc molt més saborós

Altres notícies: Els experts coincideixen: "La truita de patates poc quallada és l'ambient perfecte per a les bacteris i per això s'ha de consumir immediatament"

Llegir en Català
Publicada

L'arròs blanc és un d'aquells plats que mai fallen a casa. Serveix com a acompanyament, salva àpats ràpids i funciona igual de bé a l'hivern que a l'estiu. Tanmateix, diversos xefs espanyols coincideixen que la majoria fa anys que el preparen d'una manera massa bàsica.

El cuiner Juanjo López, propietari de La Tasquita de Enfrente, ha reobert el debat gastronòmic amb una frase que no ha passat desapercebuda: “L'arròs blanc no es fa amb aigua sinó amb 3 alls, 2 fulles de llorer i brou”. Una tècnica senzilla que, segons explica, canvia completament el resultat final.

Molt més aroma

La proposta del xef consisteix a substituir l'aigua per un brou casolà, sigui de peix, pollastre o verdures, depenent del plat que hagi d'acompanyar l'arròs. A més, recomana afegir all i llorer per potenciar l'aroma durant la cocció.

La clau està en una cosa molt simple: l'arròs absorbeix gran part del líquid mentre es cuina. Per això, si aquest líquid té gust, el gra també en tindrà. El resultat és un arròs molt més profund, aromàtic i agradable, fins i tot encara que es prepari exactament igual que sempre.

No és l'únic cuiner que defensa aquesta idea. Cada cop més xefs especialitzats en arrossos asseguren que el veritable secret no està únicament en el tipus de gra o en el temps de cocció, sinó en el fons líquid que s'utilitza.

El paper del brou

El xef Quique Dacosta, una de les grans referències de la cuina mediterrània, fa anys que insisteix en la importància del brou en qualsevol recepta d'arròs. Per al cuiner, gran part del gust final es construeix precisament aquí.

Una cosa semblant defensa també el cuiner Luis Arrufat, especialitzat en la tècnica de l'arròs i autor de publicacions centrades en aquest producte. Tots dos coincideixen que el brou o el fumet determinen bona part de la personalitat del plat.

La teoria és fàcil d'entendre fins i tot fora de les cuines professionals. Si l'arròs absorbeix el líquid durant la cocció, també absorbeix tot el gust que conté aquest líquid. Per això un arròs bullit únicament amb aigua sol resultar molt més pla.

Petits canvis

Altres cuiners van fins i tot un pas més enllà. Alguns afegeixen una petita quantitat de mantega al final de la cocció per aconseguir una textura més melosa i untuosa. Són detalls mínims que gairebé no compliquen la recepta, però que aconsegueixen transformar un plat quotidià.

També ajuden ingredients senzills com un raig de oli d'oliva, all daurat o unes fulles de llorer. Són trucs tradicionals que moltes famílies ja utilitzaven des de fa anys i que ara tornen a posar-se de moda gràcies a les xarxes socials i als consells de xefs reconeguts.

El millor d'aquesta tècnica és que no exigeix gastar més diners ni dedicar-hi massa temps. N'hi ha prou d'aprofitar un brou casolà que hagi sobrat d'un bullit, una sopa o unes verdures bullides per notar una diferència clara en el resultat final.

Un plat que canvia completament

Hi ha receptes tan habituals que acaben preparant-se gairebé en automàtic. L'arròs blanc n'és una. Precisament per això sorprèn tant comprovar com un canvi tan petit pot modificar completament el gust, l'aroma i fins i tot la sensació del plat.

Perquè sí, continuarà sent una de les receptes més simples de qualsevol cuina, però quan es cuina amb un bon brou deixa de ser un simple acompanyament per convertir-se en un d'aquells plats que ve de gust repetir acabat de fer, encara fumejant i ple de gust.