Jayce, fundador de Ballroom Encounters: "Sortir al carrer sent negra o queer és un acte polític"
Les classes de ball es reivindiquen com un espai segur, d'acollida i de generació de comunitat per a persones queer i racialitzades a Barcelona
Queden pocs minuts per a les vuit del vespre d'un dimarts qualsevol quan Jayce convida a tots els que s'han anat acumulant en aquesta cantonada del carrer Galileu, al barri de Sants, a descalçar-se i entrar a l'estudi de ball.
Avui hi ha algunes cares noves, així que comença recordant que aquest és un espai lliure i segur. Intenta alliberar els seus alumnes de qualsevol pressió i els anima a seguir la classe al seu ritme.
"Moltes de les persones de dins de l'escena han tingut problemes familiars o trobant el seu lloc, generant vincles afectius, fins i tot, i en la ballroom troben un refugi", comenta en una conversa a Crónica Global.
Un somni
La música comença a sonar a tot volum, el jove professor de vint anys s'encara cap a la paret recoberta de miralls i comença a fer moviments repetitius a mode d'escalfament; tots el segueixen.
Camina sobre el mateix punt mentre agita els canells d'un costat a l'altre, comença a dibuixar cercles amb els braços i balanceja els malucs.
Jayce dóna la benvinguda als seus alumnes Crónica Global BARCELONA
El més probable és que aquesta escena li semblaria un somni pràcticament inabastable al Jayce de 17 anys que es va iniciar ballant al carrer molt abans de fundar Ballroom Encounters.
Pertinença
"Sempre he buscat un lloc on sentir que pertanyia i des de petit havia volgut aprendre a ballar, però sentia que no podia accedir al món de la dansa, també per la meva família", explica sobre la seva adolescència, quan va trobar l'empenta per començar a explorar aquesta faceta.
Per recomanació de la ballarina Izaskun Ortega, va descobrir la cultura ballroom i va trobar això que feia temps que buscava, sense ni saber que existia.
Diversos alumnes de Jayce practiquen 'hand performance' Crónica Global BARCELONA
"Per primera vegada vaig veure persones com jo que se sentien exitoses, semblava que la seva feminitat era el seu poder màgic, en aquella comunitat se celebrava una cosa que jo portava dins i que intentava amagar".
"Cap demana ser valenta"
Aquest moviment entre el social i l'artístic es va originar a Nova York als anys 60 com un espai de fraternitat i empoderament de les persones racialitzades dins del col·lectiu LGTB.
"Avui dia, el context és totalment diferent, però continua sent necessari generar espais segurs per a persones trans i persones racialitzades", afegeix Jayce posant el focus a Catalunya.
Escalfament en una classe dirigida per Jayce Crónica Global
"Per desgràcia, ser una persona negra, queer o trans en un país blanc i, sobretot, cis, és un acte polític", desenvolupa, "resistir i sortir al carrer com una és ja és una cosa política, encara que una no vulgui; i és dur perquè cap demana haver de ser valenta per sortir al carrer, però és el que ens ha tocat: lluitar pels nostres drets i per ser visibles".
Assajos al carrer
Degut a una manca de recursos i el desconeixement de les oportunitats que les institucions públiques i altres entitats oferien, el jove va intentar començar a crear comunitat ocupant tercers espais.
"Pujava una història i posava 'vaig a entrenar vogging dimarts a les 19 al Macba', encara que després no apareixia ningú".
Diversos alumnes de Jayce practiquen 'hand performance' Crónica Global
Recorda que en aquell temps, sent encara menor d'edat, va tenir "diversos enfrontaments violents" que van forçar la recerca d'un espai físic segur. "El carrer no és un lloc segur per a persones com jo, estem constantment en el focus", lamenta.
"Si tu vols un espai per a persones com tu, l'hauràs de crear", recorda de les paraules de l'artista londinenc establert a Barcelona Jay Jay Revlon, qui va romandre al seu costat mentre Ballroom Encounters feia els seus primers passos.
Una història
A classe, Jayce posa a treballar els seus alumnes en parelles després de recordar els tres tipus de moviments de braços de l'estil hands performance: "No es tracta de ballar, heu d'escoltar la música i explicar-me una història", crida mentre puja el volum.
Jayce, fundador de Ballroom Encounters Crónica Global
S'acosta als més nous i els dóna quatre indicacions més, però insisteix que es deixin portar i aprenguin mentre ho intenten.
Quatre anys
Amb el suport d'una incipient comunitat, Jayce va buscar recursos a les institucions públiques i entitats socials per organitzar trobades, tallers i classes en llocs segurs. Quatre anys després, celebra haver-se convertit en un col·lectiu actiu i organitzat.
"Jo no em sento creadora de res, la cultura ja hi era, però sí que sento que és un privilegi haver estat des del principi; jo no generava espais per voler ser algú, sinó perquè jo necessitava un lloc on estar i sentir-me a gust", sintetitza.
Una sessió de Ballroom Encounters Crónica Global
Una comunitat acollidora
I, mirant enrere, somriu sobre el que ha contribuït a construir: "L'escena barcelonina es caracteritza per ser molt acollidora, rep molt bé qui ve per primera vegada o qui ve de fora".
Part d'aquest èxit s'ha aconseguit gràcies a Ballroom Encounters, la plataforma que gestiona Jayce i comparteix amb altres companys "per recollir tot aquest tipus d'esdeveniments i espais i per generar comunitat, principalment per a persones del col·lectiu i racialitzades, però que engloba qualsevol diversitat".
La desfilada
Aviat arriba la part preferida de la classe per a la majoria dels seus alumnes: el runway, una categoria en què els ballarins imiten el caminar i les posicions d'una model de passarel·la.
Una alumna practica 'hand performance' Crónica Global
"Els vostres malucs són enormes i a cada pas sou una mica més baixets", explica Jayce, mentre divideix el grup en dos i els convida a motivar-se mentre creuen la sala d'un costat a l'altre amb talons d'agulla.
Poc escoltada
Davant d'una classe a la qual avui han assistit una vintena de joves, Jayce no pot evitar sentir el pes que té en aquesta comunitat: "La visibilitat és una arma de doble tall".
"Sí que és veritat que un dels meus objectius és ser visible i com més gent em vegi i em pugui escoltar, podrem avançar cap al nostre objectiu, però, alhora, tinc la pressió d'haver de portar la veu de una comunitat que normalment no és escoltada i que també m'exposa a certes violències", raona.
Nous membres
Com en aquesta ocasió, pràcticament cada setmana arriben nous membres a les seves sessions: "A mi em fa molta il·lusió veure com venen sent tímids i, a poc a poc, es van obrint, van creant cercles, veus com es generen vincles amb altres persones, com creixen i troben el seu lloc a la Ballroom, com a poc a poc es van convertint en una estrella".
Assegura que això és "una cosa que passa amb gairebé tothom que entra a l'escena", en trobar un entorn còmode i segur.
