Dani García, xef: "Per fer l'arròs amb llet, s'aplica una tècnica similar a la del risotto"

L'arròs amb llet és un postre tradicional amb origen a l'Edat Mitjana, quan l'arròs i el sucre van començar a difondre's des d'Àsia cap a Europa a través del món àrab. Amb el temps, la recepta es va anar adaptant a cada territori i van sorgir diferents versions regionals.

A Espanya, una de les més conegudes és l'asturiana, caracteritzada per la seva textura molt cremosa i pel sucre caramel·litzat que s'afegeix a la superfície abans de servir.

Jan, ramader: "Aquesta és la mort de l'agricultura i la ramaderia europea"

Recepta de Dani García

En els darrers anys, aquest clàssic ha tornat a guanyar popularitat en restaurants i xarxes socials, on xefs i pastissers el reinterpreten amb tècniques més modernes.

D'entre aquestes propostes destaca la del xef Dani García, guardonat amb estrella Michelin, que planteja una versió més senzilla d'ingredients, però enfocada a potenciar al màxim la cremositat del postre.

Arròs amb llet CANVA

La Venècia catalana que pocs coneixen: la destinació perfecta per viatjar en parella sense sortir de Girona amb 25 quilòmetres navegables

Petits trucs

La recepta del cuiner elimina ingredients habituals com la canyella o les pells de cítrics i utilitza únicament una beina de vainilla per aromatitzar la llet i la nata.

A més, canvia la tècnica tradicional: en comptes de bullir tots els ingredients junts, incorpora el líquid calent a poc a poc mentre es remena, de manera similar a un risotto. El resultat és un arròs amb llet més sedós, que s'acaba amb mantega i sucre per aportar brillantor i una textura més untuosa.

El poble de Catalunya on va néixer Carles Puyol: "Vinc d'una família treballadora i vaig tenir una infància molt feliç"

Elaboració de Dani García

Aquesta és la recepta de l'arròs amb llet de Dani García. Ingredients:

• 1 litre de llet sencera.
• 250 ml de nata.
• 170 g de sucre.
• 40 g de mantega.
• 45 g d'arròs.
• 1/4 de beina de vainilla natural.

Per a decorar:

• Cotó de sucre.
• Sucre glas.
• Fulles de menta.

Posar la llet i la nata en un cassó. Obrir la beina de vainilla, extreure'n les llavors i afegir-les juntament amb la mateixa beina. Portar a ebullició suau per aromatitzar.

Disposar l'arròs en una altra olla. Afegir la infusió calenta cassó a cassó, remenant constantment a foc mitjà-alt. Aquest procés, similar al del risotto, afavoreix l'alliberament del midó.

Continuar incorporant el líquid fins acabar. L'arròs ha de quedar tendre i amb textura cremosa, però fluida.

Afegir el sucre i els 40 grams de mantega. Coure durant 10 minuts més a foc mitjà, integrant bé.

Retirar del foc, estendre en una safata i cobrir amb paper film en contacte per evitar crosta. Refrigerar entre 2 i 3 hores.

Servir fred en plat fondo i decorar amb cotó de sucre, sucre glas i menta. El resultat: un arròs amb llet més net en aromes, de textura envoltant i acabat brillant, que manté la tradició històrica del postre però amb una execució tècnica més refinada.

Origen de l'arròs amb llet

L'origen de l'arròs amb llet no pertany a un sol país, sinó que és el resultat d'un llarg intercanvi cultural entre Àsia, el món àrab i Europa.

Molts historiadors situen les seves arrels més antigues a Àsia, on l'arròs es cultiva des de fa milers d'anys i on existeixen plats dolços molt similars, com el kheer de l'Índia, preparat amb arròs, llet, sucre i espècies.

Aquestes preparacions demostren que la combinació bàsica d'arròs cuit amb llet i endolcidors ja es consumia en diferents regions asiàtiques molt abans que el plat arribés a Europa.

Expansió de l'arròs

L'expansió de l'arròs cap a Occident es va produir a través de les rutes comercials i de les conquestes. El cereal va arribar al Mediterrani des d'Àsia i es va difondre a la península Ibèrica durant l'època d'Al-Àndalus. Moment en què la cultura àrab va introduir tant el cultiu de l'arròs com ingredients clau com el sucre i les espècies.

Als receptaris del món islàmic medieval ja apareixen preparacions dolces d'arròs amb llet i sucre, com la arruziyya, la qual cosa demostra que la base del postre actual s'estava consolidant en aquella època.