Ada Colau és una de les pioneres i més fermes representants de la decadència i la doble moral imperants entre els líders de l'anomenada "nova esquerra". L'exalcaldessa de Barcelona va donar ahir un nou exemple d'això en referir-se a l'assalt de la frontera de Ceuta i, també, en oferir-se per tornar a la primera línia política.
Colau va quedar ahir retratada en un debat televisiu a TV3 en la seva resposta a l'exregidor del PP Alberto Fernández Díaz quan aquest va denunciar la "invasió" i la "violació de la frontera" de Ceuta dels passats 30 i 31 de juliol.
A l'exlíder de Barcelona en Comú no li van agradar les crítiques a la deixadesa del Govern de Pedro Sánchez en aquesta qüestió, ni tampoc la seva petició d'"expulsió immediata" de les milers de persones que van entrar irregularment al país aquells dies procedents del Marroc.
Però el que més va molestar l'exalcaldessa va ser el retret de l'exdirigent popular al silenci del feminisme institucional davant les agressions sexuals patides des de llavors per desenes de dones a Ceuta, ni a l'increment del nombre de delictes a la ciutat.
Colau va coincidir a qüestionar la "lentitud" del Govern de PSOE i Sumar davant la crisi, però es va mostrar airada amb Fernández Díaz per la resta dels seus plantejaments. Així, per exemple, li va retreure que pretengui donar lliçons de feminisme des d'un partit que, al seu peculiar entendre, és de dretes i "masclista".
A semblant exercici d'incoherència, l'exdirigent dels Comuns li va sumar un altre de clara manipulació en intentar minimitzar i desviar l'atenció sobre l'augment exponencial de la delinqüència a Ceuta des de l'assalt de la frontera per part de desenes de milers d'immigrants, posant el focus en què alguns atacs haurien estat suposadament duts a terme per espanyols.
