Una defensa d'una vida industrial “productiva i viva”, un codi ètic que presumeix de lleialtat, transparència amb el consumidor i protecció de l'ocupació: aquests són els compromisos que reivindica el Grup Salins i que, almenys a Barcelona, han quedat en paper mullat.
Des de la seva arribada el 2016, la planta va patir una desinversió progressiva que va desembocar en un agonitzant ERO i en el trasllat de part de l'activitat a França, tot això després que la direcció negués el tancament a la plantilla tot just unes setmanes abans d'executar-lo.
Per acabar-ho d'adobar, la marca continua mostrant l'adreça barcelonina en envasos que ja s'empaqueten a l'altra banda dels Pirineus.
El gegant francès, que sota la direcció d'Hubert François creix amb ambició en la seva conquesta del negoci de la sal a Europa, deixa rere seu a Barcelona una història de desinversió, deslocalització i tancament: dolorosa per a la indústria catalana i difícil d'encaixar amb la imatge de responsabilitat que projecta el grup.