Així va ser l'agonia final de la centenària Sal Costa a Barcelona
Els extreballadors asseguren que ja sospitaven que la fàbrica tancaria, però la direcció ho va negar setmanes abans de comunicar l'ERO
Més informació: El gegant Salins tanca la històrica fàbrica de Sal Costa a Barcelona i s'endú l'activitat
El tancament de la històrica fàbrica de Sal Costa a Barcelona, avançat per aquest mitjà, té molt de simbòlic.
Amb al voltant de 40 treballadors vinculats a la planta, la seva marxa gairebé no tindrà impacte sobre el PIB, però, sent una de les marques més reconeixibles de la indústria catalana, suposa una constatació més del seu declivi.
El final que li ha reservat el gegant saliner francès Salins, propietari de la marca des de 2016, tampoc sembla estar a l'alçada de la importància històrica de la marca.
Sal Costa Barcelona
El final que van viure els treballadors
“La sal s'ho menja tot”, lamenten alguns dels treballadors en descriure l'estat en què es trobava la fàbrica: vella, deteriorada i obsoleta. Hi ha quelcom profundament decadent en observar com el salnitre ha anat corcant unes instal·lacions que un dia van ser el somni d'un industrial, Onofre Caba, que va aconseguir portar la seva marca a pràcticament totes les cuines espanyoles.
És exactament la mateixa deixadesa amb què es va tractar els extreballadors de la planta, que s'han posat en contacte amb Crónica Global per explicar com van viure aquell final.
Segons relaten, setmanes abans que s'iniciés formalment el procediment d'acomiadament col·lectiu, la plantilla ja havia traslladat a la direcció la seva preocupació pel futur de la fàbrica.
Sal Costa Barcelona
El vaixell fa aigües
Els treballadors assistien des de dins al desmantellament de la seva pròpia fàbrica. Faltava matèria primera destinada al refinat, hi havia escassetat de determinats materials i existències respecte als nivells habituals, canvis operatius injustificats... Tot indicava que el vaixell començava a fer aigües.
En una reunió celebrada a octubre de 2025, la plantilla va traslladar les seves preocupacions a la direcció. La resposta va ser llavors tranquil·litzadora: a curt termini no es preveia el cessament de l'activitat, van assegurar, la producció continuaria amb normalitat i la companyia manifestava el seu compromís de mantenir la planta en funcionament.
Però on van dir continuïtat, van acabar dient ERO. Només unes setmanes després, al novembre de 2025, la companyia va comunicar a la plantilla l'ERO d'extinció.
L'acord
Després de diverses reunions durant el període de consultes, empresa i treballadors van arribar a un acord, que va ser sotmès a l'assemblea dels empleats afectats l'11 de desembre de 2025 i va obtenir la seva conformitat. L'acord definitiu es va formalitzar l'endemà, el 12 de desembre.
El document va establir la extinció dels contractes de 19 treballadors, vinculats principalment a les àrees de producció, qualitat i logística. Segons ha pogut saber aquest mitjà, les prop de 20 persones restants que treballaven a oficines continuen a la seu que la companyia té a Badalona.
Sal Costa Barcelona
Per a la majoria dels afectats, la data d'extinció va quedar fixada en l'1 de gener de 2026, amb una indemnització de caràcter general de 26 dies de salari per any treballat i un límit de 12 mensualitats.
Però el tancament tenia una particularitat. Alguns dels treballadors els contractes dels quals s'extingien van haver de continuar temporalment a la planta: els necessitaven per fer tasques relacionades amb el desmantellament i tancament de les instal·lacions.
És a dir, els mateixos treballadors que havien alertat que el vaixell s'enfonsava van haver de quedar-se per ajudar a desmuntar-lo.
La companyia va posar també sobre la taula recol·locacions en altres empreses del grup. Una de les persones inicialment incloses a l'ERO ho va acceptar i va quedar fora de l'expedient, que finalment va afectar 18 treballadors. Altres propostes no van trobar resposta.
Quan es va espatllar el Perú?
Els treballadors ja tenen la certesa que la decisió de tancar la planta es va prendre molt abans que se'ls traslladés, encara que desconeixen exactament quan. Alguns situen el possible inici del procés a 2024, quan la companyia va prescindir de quatre empleats amb una antiguitat considerable. Al parer dels treballadors, aquelles sortides podrien haver servit per evitar haver d'assumir les indemnitzacions que els corresponien en cas d'un tancament posterior.
Ni a aquesta qüestió ni a la resta de preguntes traslladades per aquest mitjà ha volgut respondre la companyia.
És el trist final d'una fàbrica corcada pel salnitre i condemnada per la deixadesa, el reflex d'una Catalunya industrial que un dia va ser i que avui sembla resignada a haver estat.
