En temps de política accelerada, de titulars inflamables i de discursos cada cop més extrems, resulta poc habitual trobar dirigents que apostin per la serenitat enmig d'una tempesta. I precisament aquí és on Núria Parlon, consellera d'Interior i Seguretat Pública, està marcant perfil propi.
Catalunya viu dies d'enorme tensió social després de diversos episodis violents relacionats amb armes blanques. La preocupació ciutadana és lògica. També la pressió política i mediàtica.
En aquest context, Parlon ha donat la cara. Ho ha fet sense minimitzar la gravetat dels fets, condemnant amb fermesa cada episodi violent, però evitant caure en la sobreactuació o en recetes simplistes, apostant per la pedagogia i sense caure en el parany dels titulars més grocs. I això, en el clima actual, no és poca cosa.
Especialment rellevant és la seva aposta per la pedagogia i la prevenció davant del populisme penal. Perquè endurir penes pot sonar bé en un titular, però difícilment resol per si sol un fenomen complex que barreja convivència, reincidència, exclusió social i accés a armes blanques. Recordar aquesta realitat enmig d'una onada d'indignació exigeix valentia política.
Encara més, quan les pròpies dades dels Mossos d'Esquadra apunten a una reducció d'incidents amb armes blanques respecte a l'any passat, malgrat la forta percepció d'inseguretat generada per diversos casos recents. Gestionar també significa explicar, contextualitzar i evitar que la por acabi imposant-se a l'anàlisi.
En una època en què molts dirigents semblen governar des de les xarxes socials o des de la reacció immediata, Parlon està exercint quelcom molt més difícil: lideratge institucional. I això implica mantenir la calma quan tot al voltant empeny exactament cap al contrari.
