La gestió de Laura Millán a Palafrugell ha situat el seu municipi en una situació difícil de justificar: platges sense socorristes a les portes de la temporada alta. I no pas per manca de pressupost o desinterès empresarial, sinó per un requisit mal calibrat en un sector ja tensionat.
Exigir un nivell de català acreditat pot ser raonable en molts àmbits de l'Administració, però aquí topa amb la realitat operativa.
Quan la prioritat és treure algú de l'aigua amb vida, imposar barreres addicionals —i, a més, en un mercat amb dèficit crònic de professionals— no ajuda ningú.
El resultat és a la vista. Cap empresa ha volgut assumir el contracte en aquestes condicions, i l'ajuntament es veu ara obligat a córrer per la via d'urgència per evitar un buit crític.
A més, el calendari tampoc ajuda a defensar la decisió. Llançar un concurs amb tot just setmanes de marge i amb requisits difícils de complir en aquest termini només podia acabar així. L'Administració no pot dissenyar plecs d'esquena al mercat i esperar que la realitat s'hi adapti.
En aquest cas, la rigidesa ha pesat més que el sentit comú.