La nova expedició de la Global Sumud Flotilla des del port de Barcelona cap a Gaza torna a posar sobre la taula el debat entre la necessària ajuda humanitària i el protagonisme de determinats actors polítics, econòmics i socials en els conflictes internacionals.
En aquest escenari emergeix el rerefons de Pro-Activa i el seu líder, Òscar Camps, que, treballant en l'àmbit de la solidaritat —una tasca, per part seva, indiscutible i digna d'elogi—, ha sabut també aprofitar les emergències com a font de subvencions públiques.
Ningú qüestiona la utilitat de la feina de Camps com a activista dels drets humans. Però sí, potser, la seva excessiva notorietat pública i la seva elevada dependència de l'Administració. I és que la seva empresa, Pro-Activa Serveis Aquàtics, matriu de l'ONG Proactiva Open Arms, ha rebut des de 2018 més de 20 milions en contractes per part de les més altes institucions catalanes, als quals s'afegeixen les subvencions que percep cada curs.
Alhora que l'ONG ha desenvolupat la seva tasca solidària des que es va crear fa una dècada, la matriu s'ha anat fent amb el monopoli de la seguretat al litoral metropolità català. Un control que s'estén des de Sitges fins a Montgat, amb l'excepció de només dos municipis: Barcelona i Viladecans.
Mentre la Flotilla, recolzada ara per Proactiva, intenta obrir, de nou, un corredor humanitari per ajudar la població palestina, queda en l'aire el dubte de si aquests recursos públics no serien més efectius i millor aprofitats si es canalitzessin a través d'altres organismes. Sobretot, tenint en compte el fracàs de l'expedició l'estiu passat, quan va ser capturada per l'Exèrcit israelià.
