La Flotilla impossible
Una nova embarcació salpa aquest diumenge rumb a Gaza, però quins catalans anirien a Israel si el país governat per Benjamin Netanyahu necessités ajuda humanitària?
Contingut relacionat: Qui és qui dels activistes catalans a la nova Flotilla a Gaza
Una nova expedició de la Global Sumud Flotilla salpa aquest diumenge des de Barcelona rumb a Gaza amb la intenció de continuar visibilitzant el conflicte palestí, avui en un segon pla després de l'esclat d'una guerra de l'Iran en la qual també participa activament el Govern de Benjamin Netanyahu.
La novetat d'aquesta segona marxa és el suport econòmic i logístic d'Open Arms, mentre que l'objectiu és, com ho va ser l'estiu passat, el d'obrir un corredor humanitari permanent.
Aleshores no va ser possible, després de la captura dels vaixells a pocs quilòmetres de la vora per part de l'exèrcit d'Israel, que va deportar uns dies després els navegants.
Entre ells hi havia activistes de la talla de Greta Thunberg o Mandla Mandela, l'actriu Susan Sarandon, i polítics locals com l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau, el regidor d'ERC al consistori Jordi Coronas, o la diputada de la CUP al Parlament Pilar Castillejo.
La presència de cares conegudes en aquest tipus d'iniciatives és, de fet, el principal actiu de les mateixes, que busquen notorietat més que cap altra cosa.
Sionisme, l'altra cara de la moneda
El passat setembre aquest propòsit es va complir, especialment després de les seves captures a Israel, portant la gent als carrers de Barcelona de manera massiva en més d'una ocasió per protestar. Però, tot i que el suport a la causa palestina ha estat ampli i majoritari, també existeix una nodrida representació de sionistes a la societat catalana.
Figures rellevants de diferents àmbits --normalment, properes al poder polític-- que sempre han defensat el dret a existir de l'Estat d'Israel, amb més o menys matisos després de l'esclat de la guerra de Gaza, fa ja més de dos anys.
Cal preguntar-se, doncs, què succeiria si el context fos un altre. Si el genocidi es tornés, de nou, contra el país jueu. Si fossin ells els que necessiten ajuda humanitària.
De Lluís Bassat a Pilar Rahola
I també, en aquesta línia, qui prestaria el seu suport de manera explícita, per exemple, embarcant-se en una hipotètica Flotilla impossible.
Un d'ells, sens dubte, seria el reconegut publicista català Lluís Bassat, fill d'una família sefardita i conegut per haver-se manifestat en reiterades ocasions en aquesta línia, participant en moltes de les iniciatives sionistes que s'han impulsat a Barcelona al llarg de les darreres dècades, que no han estat poques.
Un altre dels clàssics associats a la defensa d'aquest país, creat després de la Segona Guerra Mundial, és la mediàtica Pilar Rahola: periodista, escriptora, diputada d'ERC a finals del segle passat, tertuliana independentista durant el procés i còmplice de la segona fugida de Carles Puigdemont.
Fundació Emet-Verdad
Rahola va ser guardonada pel seu suport a la causa hebrea a principis d'aquest any per la Fundació Emet-Verdad, una de les entitats sorgides després dels atacs de Hamàs per reivindicar la "legítima defensa".
El seu president, nomenat en aquella mateixa gala, és l'ex primer ministre francès i aspirant a l'alcaldia de Barcelona el 2019 Manuel Valls, un altre hipotètic candidat a embarcar-se a la Flotilla imaginària.
Madí, Joan Mª Piqué i més figures del secessionisme
A la llista s'hi podrien afegir noms com els de David Madí, antic assessor de Convergència i Unió, o el polèmic col·laborador convergent Joan Maria Piqué, avui col·locat a la delegació europea de l'ACM.
Piqué va ser cap de premsa de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i de la sinagoga israeliana de Barcelona, la més important de la ciutat, fins fa uns mesos.
El periodista Vicent Partal, director de Vilaweb, l'economista Salvador Cardús o l'historiador Jaume Clotet, tots ells independentistes, també s'afegirien a la llista, així com el tuitaire Rubén Novoa, que forma part de l'entorn d'Aliança Catalana i ha impulsat l'acostament entre el partit ultredretà i el Likud, partit de Netanyahu.
Afinitat a Aliança Catalana i altres partits
Des de la política activa, així mateix, caldria tenir en compte la mateixa Sílvia Orriols, que segueix pendent de visitar el president israelià després de la seva invitació, fa uns mesos.
Altres líders actuals, com el friki Santiago Espot, que ha anunciat recentment la seva intenció de presentar-se amb una llista pròpia a les pròximes eleccions a l'alcaldia de Barcelona, completarien la flota. De la mà també, probablement, d'altres espais polítics històricament sensibles a la causa.
![El concejal de ERC Jordi Coronas y la diputada de la CUP Pilar Castillejo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/10\/10\/politica\/1003742696549_15262342_320x180.jpg"])
En aquesta línia, caldria esperar també representació de Junts --la regidora Victòria Alsina és una assídua dels actes de la comunitat jueva de Barcelona, encara que el partit formalment s'ha posat de perfil respecte al conflicte esclatat el 2023--, així com de PP i Vox. Aquests dos partits van ser molt crítics el passat setembre amb les absències injustificades de determinats polítics per donar suport a la Flotilla, com Pilar Castillejo (CUP) i Jordi Coronas (ERC), que ostentaven càrrecs públics i van faltar a diversos plens i comissions.
La Flotilla impossible, en qualsevol cas, es completaria amb altres tants activistes, com sol ser habitual en aquest tipus d'iniciatives. I un d'ells assegura, irònicament, que, d'impulsar una Flotilla proisraeliana, "no estaria composta de barquetes, sinó de portaavions".
