Com lucrar-se amb l'odi
A Catalunya, cada cert temps, a algun dels nostres humoristes patriòtics (perdó per l'oxímoron) se li escalfa la boca i diu alguna cosa que li porta problemes amb la justícia, tot i que mai arriba la sang al riu.
Habitualment, entre els odiadors professionals del concepte Espanya, qui donava la nota solia ser Toni Albà, famós per la seva imitació del Rei emèrit, que va passejar durant anys per TV3, alguns escenaris i fins i tot certes comunions (el meu germà se'l va trobar a la de la filla d'uns amics). Però ja fa un cert temps que no sabem res del bo de Toni, cansat potser dels seus esforços baldats per la independència del terrer, i era previsible que li sortís un substitut: com diuen els americans, és una feina bruta, però algú l'ha de fer.
Per manca de quorum, li ha tocat al més previsible, Jair Domínguez, un home que s'alimenta de l'odi a Espanya (malgrat el seu cognom, més espanyol impossible). Fa un parell d'anys, l'amic Jair va dir en una ràdio que calia combatre el feixisme amb les seves pròpies armes i, referint-se a Vox, assegurava que el millor que es podia fer era donar-li un cop de puny a la boca (Jair no ha arribat a l'extrem de Silvio Rodríguez, que ha demanat, i aconseguit, un kalashnikov per fer front a Trump, però segur que juga amb possibilitats antiespanyoles no menys heroiques). I ara la justícia li reclama que es presenti a recollir la citació.
Jugant a la Pimpinela Escarlata, Jair s'està fent l'inabastable. Ajudat pels nostres Keystone Cops, els Mossos d'Esquadra, que es personen al domicili equivocat (dues vegades), la qual cosa permet al nostre heroi emetre tuits jocosos, molt del gust dels seus fans.
Vox li demana dos anys de presó (condemna que no es compleix si no tens antecedents), però jo diria que es conformarien amb arruïnar-lo en minvants del seu advocat (l'imprescindible Alonso Cuevillas). Dubto que la demanda de Vox arribi enlloc, però no em sembla malament que al senyor Domínguez se li foti un bon mos a la cartera, atès que la majoria dels seus emoluments s'han abonat amb diners públics, procedents de les arques de TV3 i Catalunya Ràdio, on li han pagat religiosament per insultar (sol o en companyia del seu fidel Peyu, humorista rústic a qui només li falta la boina o la barretina) a més de la meitat dels catalans de manera constant i fins i tot recalcitrant (sobretot, en els llargs anys del prusés).
![Jair Domínguez, en un programa de TV3](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/05\/21\/politica\/1003742659548_15950301_320x180.jpg"])
L'humor i el patriotisme mai s'han avingut, i Jair Domínguez n'és una clara prova. Deixant de banda el que li passi amb Vox (res, intueixo, ja que la demanda és absurda i només contribueix a la glòria del demandat), és molt trist que algú basi la seva existència en l'odi al veí. Un odi rendible, sí, que podria deixar de ser-ho si el PSC es prengués seriosament (vana il·lusió, com si no els coneguéssim) aquella necessària purga als mitjans de comunicació de la Generalitat que no s'aprecia enlloc.
