En política municipal, els gestos petits solen delatar problemes grans. La gratificació de 4.000 euros al gerent urbanístic de Salt de la qual dóna compte aquest mitjà contrasta amb l'informe desfavorable emès pel Ministeri de Transports.
L'alcaldessa Cristina Alarcón ha justificat la recompensa econòmica remetent-se als objectius contemplats en el contracte i al vistiplau de l'àrea de recursos humans del consistori.
Una resposta correcta en el formalisme, però insuficient en el polític. Perquè quan el Govern va tombar el planejament i va obligar a refer càlculs clau, la pregunta no era si el procediment de la gratificació era legal, sinó si el criteri era oportú.
El repte que hereta Alarcón és majúscul i al seu Executiu no li valdrà embadalir-se amb els terminis. Els calendaris són ajustats, amb informes que tensen el calendari i una creixent inquietud entre professionals sanitaris, que qualifiquen d'“poc realista” l'obertura de l'hospital el 2031.
L'alcaldessa sosté que es tracta d'una discrepància tècnica i que el mateix equip refà ara els càlculs amb suport de la Generalitat. Però fins i tot si el tràmit s'encarrila, la sensació de fons persisteix: que l'Ajuntament de Salt ha de demostrar que està a l'alçada del projecte sanitari més important a Catalunya en els pròxims anys.
La ciutadania espera quelcom més que el compliment mecànic d'objectius contractuals: espera criteri, autocrítica i una vigilància extrema dels terminis. Perquè el nou Trueta no admet premis per intentar-ho; exigeix encerts a la primera
