L'independentista recalcitrant
L'actor Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965) és la versió simpàtica del seu desagradable amic d'infància Toni Albà, l'home que es va fer famós per imitar l'Emèrit al teatre, a la televisió i fins i tot a les primeres comunions de fills del lazisme.
Me'l va presentar Isabel Coixet, no recordo si abans o després del rodatge de Mapa dels sons de Tòquio, i ens vam inflar a copes en un bar (em va guanyar en la presumpta contesa etílica) mentre manteníem una conversa fluida i agradable.
Ambdós vam tenir el detall de no treure temes vidriosos. Jo sabia que ell era independentista i ell sabia que jo no, però cap dels dos, malgrat l'alcohol ingerit, es va entestar a amargar-li la vida a l'altre. No l'he tornat a veure des de llavors i el recordo com un tertulià admirable.
L'home continua sent independentista i recentment va fer unes declaracions a aquest diari en què assegurava que la xarlotada de l'1 d'octubre de 2017 el va emocionar molt i li va fer comprovar de nou que el català era un poble admirable. Ni el més mínim indici d'autocrítica: ho van fer tot molt bé i cal deixar de lliurar-se al derrotisme i recordar amb orgull la gesta de fa nou anys.
Tot i que López no sent especial simpatia per Espanya (com a concepte), la veritat és que Espanya no el tracta gens malament. Ni França, de la qual mai s'ha queixat, tot i que comparteixi amb Espanya la suposada repressió exercida sobre els catalans de bé.
La pel·lícula d'Oliver Laxe Sirat l'ha col·locat novament al candelabro, així que no estaria malament alguna mostra d'agraïment a la indústria del cinema espanyol.
Corre la teoria pels digitals lazis que el senyor López s'ha quedat sense nominació als Goya d'enguany pel seu independentisme desinhibit, però que es confia que als Gaudí se li faci justícia.
Jo no ho tinc tan clar, però si fos així tampoc seria d'estranyar, per la qual cosa hauria estat assenyat aparcar les seves últimes declaracions fins després de la cerimònia dels Goya (que, per cert, se celebrarà enguany a Barcelona).
Està bé que els cineastes espanyols recorrin al senyor López, ja que és un bon actor, però si la indústria ha volgut aplicar-li un escarment (la qual cosa tampoc està del tot clara), no crec que hi hagi opció a la queixa: si tu no ens vols, doncs nosaltres tampoc a tu.
A diferència de l'infame Toni Albà, López mai ha insultat ningú ni s'ha cagat mai en Espanya, cal reconèixer-ho. Però aquesta contumàcia en l'error quan la indústria espanyola del cinema l'ha tractat objectivament bé pot acabar perjudicant-lo.
I és fàcil agafar-li mania si no t'has emborratxat amb ell i has comprovat en pròpia carn que és un tipus tan agradable com divertit.
