Oriol Junqueras sembla haver optat per deixar-se arrossegar per la dinàmica de confrontació marcada per Junts i la polèmica per la infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra en assemblees de professors n'ha ofert un nou exemple.
L'exigència immediata de dimissions i l'escalada verbal impulsada des de l'entorn de Carles Puigdemont van trobar ràpidament ressò a ERC, amb Junqueras avalant una ofensiva política contra el partit amb el qual negocia els Pressupostos de la Generalitat.
En els darrers temps, ERC havia modelat part del seu actual espai polític sobre la idea de diferenciar-se de l'independentisme més impulsiu, reivindicant una cultura de govern i una relació menys inflamable amb les institucions. Tanmateix, quan apareixen episodis sensibles per a l'electorat sobiranista, Junqueras torna sovint al terreny de la competició emocional amb Junts.
La qüestió adquireix encara més rellevància en plena recta final de la negociació dels pressupostos amb el Govern del PSC de Salvador Illa. En un moment en què Catalunya necessita estabilitat política i capacitat d'acord per afrontar desafiaments evidents, ERC ha optat una altra vegada per elevar el to i tensionar les converses.
La lògica és evitar que Junts monopolitzi el discurs de la fermesa independentista i protegir-se davant possibles acusacions de tebiesa, encara que aquesta estratègia tingui un alt preu.
