Espanya canvia les normes: els propietaris de pisos turístics han de pagar entre el 30 i el 40% del que guanyen
A Catalunya, la normativa autonòmica afegeix requisits específics, igual que a Barcelona
Més notícies: Brussel·les confirma: reformar l'habitatge serà obligatori a Espanya des del 2026 per complir amb la nova llei d'eficiència energètica
Notícies relacionades
- Espanya canvia les normes: els propietaris que renovin el contracte de lloguer i mantinguin el preu no pagaran IRPF
- Confirmat pel Banc d'Espanya: aquesta és la quantitat de diners que recomanen tenir a casa en cas d'emergència
- Ja és oficial: els propietaris que venguin un habitatge llogat hauran d'indemnitzar el llogater en aquest cas
El problema de l'habitatge a Espanya ha obligat les comunitats autònomes i el Govern a prendre mesures: ajudes, subvencions, limitacions... la normativa és extensa.
L'última a aplicar-se afecta ara els propietaris d'habitatges destinats a lloguer turístic a Espanya.
Aquests han de declarar els ingressos generats per aquesta activitat dins del marc fiscal general, sense un impost específic exclusiu per a aquest tipus d'arrendaments.
La combinació de tributs nacionals i locals pot elevar la càrrega fiscal efectiva fins entre el 30% i el 40% dels beneficis nets, depenent del volum d'ingressos, les despeses deduïbles i els serveis addicionals oferts.
Què passa amb els ingressos
La principal via de tributació correspon a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), regulat per la Llei 35/2006.
Els ingressos del lloguer turístic es classifiquen com a rendiments del capital immobiliari, calculats restant al total recaptat les despeses deduïbles.
IBI i IRPF
Entre aquests s'inclouen la comunitat de propietaris, l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), els subministraments de llum, aigua i gas, així com l'amortització de l'immoble segons les taules oficials de l'Hisenda.
Els tipus impositius de l'IRPF són progressius i oscil·len entre el 19% per a rendes més baixes i fins al 47% en trams superiors, aplicant-se al conjunt dels ingressos del contribuent.
![Sant Miquel del Fai](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2023\/11\/14\/cronica-directo\/curiositats\/809679043_11883151_320x180.jpg"])
Un propietari amb ingressos moderats del lloguer turístic podria situar-se en tipus del 24% al 30% sobre el benefici net, tot i que aquest percentatge s'incrementa si hi ha altres fonts de renda que elevin el tram marginal.
La Llei 37/1992 de l'IVA introdueix un element addicional segons el model d'explotació. El lloguer simple d'un habitatge està exempt d'IVA, però quan es presten serveis hotelers com neteja diària durant l'estada, recepció 24 hores o esmorzars, l'activitat es considera empresarial i queda subjecta a l'IVA del 10% en concepte d'allotjament o del 21% si s'apliquen tipus generals.
Què diu l'Agència Tributària
L'Agència Tributària ha desenvolupat aquesta distinció mitjançant consultes vinculants i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha confirmat que els serveis addicionals canvien la naturalesa fiscal de l'arrendament.
L'IBI, de competència municipal, representa una altra despesa obligatòria que oscil·la entre el 0,4% i l'1,1% del valor cadastral de l'immoble.
El cas català
Algunes ciutats apliquen a més taxes turístiques específiques o l'ecotaxa a Balears i Canàries, que graven les pernoctacions en allotjaments extrahotelers. En conjunt, aquests tributs locals incrementen la pressió fiscal sobre el propietari.
A Catalunya, la normativa autonòmica afegeix requisits específics des de la Llei 13/2017 de turisme. Els pisos turístics han d'inscriure's al Registre de Turisme de Catalunya i obtenir una autorització urbanística municipal.
![Espárragos verdes](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/05\/11\/actualitat\/1003742760159_16072711_320x180.jpg"])
La Generalitat aplica un Impost sobre Estades en Establiments Turístics de l'1,75% sobre el preu de l'estada a la província de Barcelona, recaptat pels ajuntaments. A més, des de 2023, Barcelona exigeix una llicència urbanística per operar i limita les llicències noves en zones saturades, cosa que afecta la viabilitat fiscal del negoci.
Els propietaris han de portar una comptabilitat separada dels ingressos i despeses del lloguer turístic, presentant el model 100 de l'IRPF trimestralment o anualment segons el règim escollit.
Model de declaració
En cas d'IVA, correspon el model 303 trimestral i el 390 anual de resum. La manca d'inscripció en el registre autonòmic pot generar sancions que arriben als 300.000 euros a Catalunya, a més de la regularització dels impostos deguts.
En contrapartida, el càlcul del benefici net permet deduir despeses directament relacionades amb l'activitat, com el manteniment de l'immoble, les assegurances o l'amortització del 3% anual sobre el major valor entre cost d'adquisició i valor cadastral.
Propietaris i plataformes
Tanmateix, la plataforma que gestioni les reserves, com Airbnb, reté des de 2021 el 21% d'IVA en nom de l'amfitrió en alguns casos, simplificant la liquidació però reduint la liquiditat immediata.
La pressió reguladora s'ha incrementat els darrers anys. Ciutats com Barcelona, Madrid i València han limitat les llicències de pisos turístics, mentre que Sant Sebastià i altres localitats costaneres apliquen restriccions similars.
![Ursula von der Leyen / Agencia Pública](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2026\/03\/09\/economia\/1003742739730_15804692_320x120.jpg"])
A Catalunya, per exemple, el Decret Llei 15/2020 exigeix que els pisos turístics estiguin en finques separades d'habitatges habituals, cosa que limita la seva implantació en edificis residencials convencionals.
Els propietaris han de verificar la compatibilitat urbanística abans d'iniciar l'activitat i complir amb els requisits d'habitabilitat. L'incompliment pot derivar en multes i l'obligació de cessar l'explotació, a més de la liquidació dels tributs corresponents a exercicis no prescrits.
