La senzillesa del Festival Vida es reivindica entre les queixes d'Amaia i la força de Fatboy Slim
Aquesta nova edició reuneix de nou unes 32.000 persones enmig del Tour de France amb actuacions de Yerai Cortés, Lia Kali i Guitarricadelafuente
El Vida Festival ha tancat una nova edició, i ja en van 12, amb un cartell completament variat i apte per a tots els gustos. Ho confirmen els 32.000 assistents que han tornat aquesta edició, xifra que es manté estable des de 2024.
Als seus organitzadors els sembla bé. Fa anys que insisteixen que prima més la qualitat de les actuacions i de l'esdeveniment que la quantitat de persones aglomerades en ple estiu. I així succeeix.
En l'edició d'aquest 2026 no hi han faltat les bandes catalanes com Ludwig Band, Fades, Greta i tantes altres. Tampoc l'indie espanyol de la mà de Sidonie o el més mainstream i modern de Guitarricadelafuente, Lia Kali i Amaia. I així, el públic és el que és.
Joves modernes, veïns del Garraf i el Penedès, fans d'algunes bandes que no es perden ni una actuació dels seus ídols allà on vagin i fins i tot grans que hi acudeixen en família, per estar amb els seus fills i néts.
Públic divers, espai per a tothom
Els primers seuen a les taules dels food trucks, els altres s'aixequen més sovint per seguir a la seva.
El Vida és un lloc per a tots ells. Però també per als qui volen gaudir de la música, sigui la que sigui, en un ambient tranquil i sense aglomeracions.
Yerai Cortés
Així, ho va sentir Yerai Cortés que, la nit de dissabte es va posar més íntim a l'escenari d'El Vaixell que a la Sala Apolo de Barcelona.
Si quan va acudir al Primavera a la Ciutat va ser amb sis cantants i una gran posada en escena, per aquest cap de setmana només va venir amb un micro i una guitarra. No li va fer falta més tampoc.
@veinmagazine @guitarricadlf al @VIDA FESTIVAL #VidaFestival #VeinDigital ♬ original sound - VEIN MAGAZINE
El so de les seves cordes ressonava entre els arbres d'El Bosc i s'estenia com so de les fades del bosc.
És clar que un pot dubtar de si es va adaptar al lloc o al pressupost, si hores després anava al concert d'Amaia.
Les queixes d'Amaia
Fins i tot en diverses ocasions la cantant va demanar un focus frontal que li il·luminés millor el rostre que els llums de l'escenari principal.
Pel que sembla, l'artista va tenir "molt de temps" per maquillar-se, cosa que va agrair, i volia lluir-ho. Ho va fer, però volia més. Es va haver de conformar i suggerir que "per a l'any vinent n'hi hagi un".
Un espai especial
La veritat és que la cantant va estar molt verborrèica, potser massa, però els seus fans agraeixen aquestes sortides de to o "ficades de pota", com ella mateixa admet.
Sigui per pressupost o no, el Festival Vida aposta molt més per gaudir de l'espai de la Masia d'en Cabanyes que pels grans caps de cartell internacionals. I és d'agrair, perquè tampoc és que es privin de res.
Espai del Festival Vida
És cert que aquest any no hi ha festival on no hi sigui Guitarricadelafuente, però tampoc no hi ha dubte que és l'home de moda. I el Vida el va tenir divendres.
L'altre gran nom el van deixar per al final de festa. Fatboy Slim va donar el colofó final a tres dies on la música i el seu públic van ser protagonistes. El DJ i el públic estaven completament entregats, es notava. La calor no va importar, només la música que feia saltar els assistents fins a les 4.15 de la matinada.
Coses a millorar
És cert que l'experiència dels lavabos sempre és millorable, però les àrees per seure i menjar són d'agrair quan la jornada pot allargar-se prop de 10 hores.
Tampoc ha ajudat gaire la coincidència amb el Tour de France. No era poca la gent que dissabte marxava abans del final amb el pretext d'anar a agafar lloc l'endemà per veure passar els ciclistes.
L'essència del Vida
El que sí que és ja un deute pendent és la coordinació de les actuacions. L'electrònica de l'espai Vida Club es va colar en més d'una ocasió al concert d'Amaia, fins al punt que ella es va girar en alguna ocasió per saber d'on venia la música.
Però aquests són detalls menors. Al Vida tot es perdona, és un festival jove, en creixement i modest. La seva essència és una mica com la guitarra flamenca de Yerai Cortés: senzilla, però gaudidora i, sobretot, propera al públic i a la seva emoció. Aquest és l'èxit del festival.
