Hombres G, sobre la política de la cancel·lació: “Això passarà, com passa amb tot; tant de bo sigui aviat”
La banda repassa la seva trajectòria en el documental 'Els millors anys de la nostra vida', on parlen de la seva separació, del seu èxit i de les drogues: "Les hem provat totes, però mai no ens hem permès que fossin un problema”
Més notícies: Sole Giménez presenta el seu nou àlbum 'Ser humà': "És un crit desesperat perquè recordem qui som"
Hombres G són una llegenda viva del pop espanyol. Com tants altres, van tenir un gran èxit als 80, però la vida i la fama els van cremar aviat. I no va ser per les drogues.
“Les hem provat totes”, confessa Rafa Gutiérrez, però, com matisa David Summers, “mai vam deixar que fos un problema”. “Mai hi vam entrar a sac. Fixa't: amb lo joves que érem, sempre vam ser gent molt prudent. Sabíem quines portes no s'havien d'obrir”, prossegueix el vocalista de la banda.
Recorda que “als 80 veies gent morir al teu voltant i el mal que va fer l'heroïna, la cocaïna...”. Ho veien “amb els propis companys: anaven morint un rere l'altre. I nosaltres sempre vam dir: per aquí no”. La situació “era terrible”, confessa.
Això no treu que no estiguessin al marge de tot això. “Les hem tastat, sí”, matisa Summers, encara que ells sempre van ser “més de porros i cervesa”, revela.
Els pijos madrilenys
Potser per això sempre van tenir la fama de ser els pijos de la Movida. El curiós és que, 40 anys després, lletres com les de Devuélveme a mi chica s'han convertit en himnes enmig del debat polític sobre les cançons.
No fa gaire, en una edició d'OT es va arribar a eliminar una frase del citat tema en què diuen “voy a vengarme de ese marica”. Ells, en canvi, no li donen més importància de la que té.
La cultura de la cancel·lació
“Això és una cosa temporal”, assenyala Rafa. “Nosaltres, com que som atemporals, hem vist passar de tot i ara estem vivint aquest moment i ens és igual, perquè, com tot, això també passarà”, avança. Encara que Dani Mezquita expressa que “tant de bo passi aviat”.
No els importa. Igual que tampoc els ha molestat parlar dels seus problemes a l'últim documental del qual són protagonistes, Els millors anys de la nostra vida, de Charlie Arnaiz i Alberto Ortega. Es va presentar en el marc del BCN Film Fest i Crónica Global va parlar amb ells.
Els Hombres G Movistar+
Confessen que el fet que els anessin a buscar des de Movistar+, productora del projecte, no els va venir de nou.
“Havíem tingut propostes diverses temps enrere, fins i tot de fer una sèrie. El concepte estava per aquí. A més, ja s'han fet en altres regions algun tipus de documental sobre el grup, però aquesta va ser la que ens va cridar l'atenció de debò”, assenyala Javi Molina.
El documental
Què té d'especial? La cinta traça un recorregut per la memòria de la banda, des dels seus inicis fins a l'actualitat. En canvi, comença en un dels seus últims concerts a Mèxic fa tot just un parell d'anys, tota una declaració: els Hombres G no són una cosa del passat.
Segueixen omplint estadis, fent gires internacionals i són més escoltats que mai. No venen més discos que abans, reconeixen, però és que, com apunten Rafa i Javi, “els discos ja no es venen. No existeixen. Han quedat al Plistocè”. I no els ha jugat en contra.
Els discos i Internet
Es veu a la pel·lícula. Internet ha fet miracles. “A tots els països del món ja estan sonant o descarregant-se discos, a Filipines o a qualsevol altra banda”, assegura Dani. I, en part, és així.
El film mostra com les noves generacions s'han enganxat a les seves cançons, no només perquè pares o avis tenien els seus discos a casa, sinó perquè després han bussejat per la xarxa i han vist que no s'han aturat.
Posat dels Hombres G BCN FILM FEST
Gràcies a això, sosté Dani, si bé no venen tants discos, “arribem a molta més gent ara”. A més, d'una manera molt més saludable que als 80.
“Abans fèiem un disc per any, que significava dos o tres mesos gairebé de promoció i cinc concerts a l'any”, mira enrere Dani, però només per agafar impuls, ja que ara han fet “gires interminables sense gravar discos nous”, perquè tampoc els ha fet falta.
El repertori d'Hombres G
El seu repertori és tan extens que fins i tot han de descartar algunes cançons. Encara que sempre n'hi ha una que no falla: Te quiero, una cançó que a Javi li encanta tocar. “Mai a la vida l'hem deixat de tocar”, revela Summers.
No la posa entre les seves preferides, en canvi, almenys no quan se li pregunta directament. David assenyala que “la cançó més important és Sufre mamón, sens dubte, perquè és la que va encendre tot”.
Les seves preferides
En qualsevol cas, a ell li encanta Lo noto. “M'encanta cantar-la, tocar-la… M'agrada moltíssim”, com també li encanta el que passa amb Temblando en directe.
“És un moment per mi molt especial perquè recordo moltíssim el meu pare i sempre que acaba la cançó li llenço un petó al cel”, comenta.
“Per mi, que ja em costa impressionar-me perquè són 40 anys tocant per tot el món, hi ha vegades que fins i tot m'emociono cantant la cançó i veient la gent cantant-la amb mi. És un moment increïble a l'espectacle”, conclou.
Javi comparteix preferides amb ell: Lo noto i Te quiero. “M'agrada molt tocar Te quiero. Crec que és una cançó molt bona del grup i, en directe, a més, interactuant amb la gent, té una màgia especial”. “És una de les meves cançons més emocionants i més boniques”, afegeix Summers.
Els himnes
A Dani li costa més triar. “Qualsevol del segon disc”, acaba confessant. A més, té “molt bons records” de com es va gestar aquell àlbum. “Li tinc molt d'afecte a la manera de fer-lo i el resultat és aquest”, un èxit.
També ho va ser Voy a pasármelo bien, la preferida de Rafa. “Després es va convertir en un himne popular per a tot tipus d'esdeveniments”, assenyala, però per ell “és una declaració d'intencions”.
Les menys conegudes
Després hi ha les que van afegint de tant en tant, algunes menys conegudes, però que introdueixen en el seu repertori ocasionalment. “Som conscients que els nostres fans ens ho agraeixen moltíssim quan toquem una d'aquestes cançons que no toquem mai”, sosté Summers.
El problema i l'avantatge és que David no pot deixar de compondre, com es veu al documental que s'estrena als cinemes aquest 8 de maig, admet. I “ara traiem nou disc”, afegeix.
Els Hombres G a Barcelona BCN FILM FEST
“Com que tenim tantes cançons, quan toquem en directe haurem de treure Chico, tienes que cuidarte o d'altres. Però què fem? Fem com Bruce Springsteen i toquem tres hores i mitja, quatre?”, es pregunta Summers. Ho tenen clar: no. Així que toca descartar.
És el mateix que van haver de fer els directors d'Els millors anys de la nostra vida: escollir entre hores i hores de gravacions i material d'arxiu, què posar i què deixar fora. El resultat és un pla general d'Hombres G, del que van ser i del que són carregat d'humor, emotivitat i molta música.
Els problemes de la banda
Encara que no tot és bonic. També es parla de l'ansietat que li va provocar a David Summers l'èxit que van tenir als seus inicis, es revela a qui va dirigida El ataque de las chicas cocodrilo i fins i tot mostren per què es van separar.
“Estàvem saturats”, confessa el cantant també a Crónica Global. “Ja el mateix monstre ens menjava a nosaltres mateixos, havíem perdut capacitat de sorprendre la gent, fins i tot ens estàvem estereotipant una mica”, prossegueix.
El retorn
Sabien que havien de “frenar una mica aquella voràgine. El que no sabíem és que s'allargaria tant de temps”. Van pensar en “aturar, descansar una mica”, veure cap a on anaven, què feien… “I al final van passar nou anys”, resumeix David, “però és que realment deu anys passen volant i, després, des que vam tornar, n'han passat 24”. “És acojonant!”, exclama.
Mentrestant, els fans encantats. Els segueixen a totes les gires i per tot el món, van a veure'ls fins i tot adolescents. I és que, com reconeixen ells mateixos, malgrat el boom inicial dels 80 i el moment del retorn, estan en el seu millor moment, i esperen que, si algun dia s'aturen, la gent pensi: "Els Hombres G ens han donat els millors anys de la nostra vida".
