Una camarera durante la huelga
Vida

Alicia, cambrera al centre de Barcelona, sobre la vaga: “Tenim més clients avui que ahir”

El sector de l'hostaleria veu de manera desigual el seguiment de l'aturada general d'aquest 11 de novembre

Altres notícies: Els piquets agredeixen Ramon Audet, l'economista d'Aliança Catalana

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

La vaga general ha tingut un seguiment més que notable per als sindicats i ínfim per a les patronals. Però els treballadors que estan de cara al públic són els que realment ho viuen.

Des de primera hora del matí, el centre de Barcelona era un absolut desert: carrers tallats, negocis tancats i, els que obren, viuen amb la incertesa que aparegui un piquet. Però no tothom ho viu així.

L'Alicia, cambrera d'una forn de pa de Rambla Catalunya, explicava a Crónica Global que l'afectació de l'aturada no havia estat per tant. És més, han tingut més gent aquest 11N que dies previs.

Ells han “obert normal”, amb regularitat, “no hem tingut problemes”. Reconeix que “hi ha menys gent del normal, però també et dic: ahir va ser pitjor que avui”, una cosa que expressa amb sorpresa fins i tot.

Superant expectatives

“No sé si és perquè al voltant està tot més tancat, tots venen aquí, però hem tingut molta més feina de la que preveiem tenir”, confessa. “I més veient el dia d'ahir, que va ser desastrós”, subratlla.

Tot i així, sap que pot ser l'excepció. “Sé que en altres botigues de l'entorn de plaça Catalunya, la manifestació ha arribat i la Guàrdia Urbana els ha obligat a tancar”, explica abans de les dotze del migdia. “Però aquí, tot supertranquil”, remata.

Arribar a la feina, un problema?

Aquesta seria la paraula. És migdia i, malgrat les seves declaracions, al local només hi ha tres persones prenent alguna cosa i un client al fons, demanant alguna cosa per emportar.

Tot i així, ella veu normalitat. Ni tan sols ha tingut problemes amb la hora d'arribada, tot i les afectacions al transport públic.

Una cambrera treballant durant la vaga

Una cambrera treballant durant la vaga JOAN COLÁS

“Només una companya ens ha dit que, en comptes d'esperar 10 minuts perquè arribés el metro, ha trigat 25”, detalla. “Tot normal”, sentencia l'Alicia.

El seu testimoni, en canvi, contrasta amb el d'una altra cambrera d'una cafeteria que està a menys de 200 metres.

Una altra cafeteria, una altra realitat

Es diu Pilar, treballa en un local entre Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya, i ha viscut una odissea per arribar a la feina. “Aquí entrem a les 6.30 h, a aquella hora obria el metro, així que he arribat més tard, a les 7.20 h”, reconeix.

Aquí, a més, sí s'ha viscut el descens de clients. “Ha vingut molta menys gent, no hi ha ningú”, relata.

"No hi ha ningú"

N'hi havia prou amb només fer una ullada per adonar-se'n. Només hi havia una clienta habitual, dependenta de la zona, una dona asseguda i un turista que va arribar al final de la conversa. “En comparació amb altres dies, que estava superple, no hi ha ningú”, recalca.

Però aquí no ha estat l'únic lloc on ha “notat l'aturada”. Assenyala que quan ha vingut en metro, “hi havia molta menys gent quan venia a treballar”.

El que no han vist són piquets. Tot i que una companya seva, que entrava més tard, ja va veure els manifestants pels carrers. “Sants estava fatal”, llença des de l'altre costat de la barra.

Dos cafeteries, dues realitats. Dues maneres de veure com ha afectat la vaga, com passa entre sindicats i patronal.