Èric, un dels ramaders catalans que mantenen viva la transhumància: "És fer-los un favor a les ovelles"
Crònica Global acompanya el ramader Èric Gaspà en un viatge amb prop de 300 ovelles i deu cabres de Torà a Esterri d'Àneu, perquè els animals passin l'estiu als prats del Pirineu
Contingut relacionat: Juncà, organitzador del concurs de gossos d'atura de Castellar de n'Hug: "Manté el vincle amb el nostre passat"
Notícies relacionades
Cap vol pujar. Gairebé 300 ovelles s'amunteguen davant la rampa d'un camió de tres plantes mentre Èric Gaspà desplega tanques metàl·liques per tancar-los qualsevol escapatòria.
Són les set del matí en una granja de Torà i els esquellots no deixen de sonar.
El ramat d'ovelles BARCELONA
El ramader estreny el cercle a poc a poc. A vegades aixeca la veu. Les ovelles s'empenyen les unes a les altres; totes volen avançar, però cap vol entrar.
“El bo i el dolent de les ovelles és que on va una, hi van totes”, resumeix Gaspà.
La primera a pujar
Al cap de més d'una hora, una de les més petites posa les potes davanteres sobre la rampa i entra al remolc. Les altres la segueixen immediatament i la planta baixa queda plena.
La rampa canvia de posició per accedir al segon pis. Després, al tercer. També les deu cabres, “més desconfiades”, acaben entrant.
A pocs metres, Josep Malé, transportista de bestiar, observa l'escena amb un puro entre els llavis. Només intervé de tant en tant per corregir la trajectòria d'alguna endarrerida; la major part del temps es limita a mirar. Es nota que porta tota una vida entre ovelles.
Josep Malé, el transportista de bestiar, abans de començar a pujar les ovelles al seu camió BARCELONA
Les 270 ovelles i deu cabres de Gaspà acaben d'iniciar aquest mateix viatge. D'aquí a unes hores arribaran a Esterri d'Àneu per passar l'estiu als prats del Pirineu, sota la cura d'un altre pastor. A la tardor tornaran de nou al Solsonès.
El ramader dins del camió amb les ovelles BARCELONA
Cada primavera, milers d'animals repeteixen aquest mateix desplaçament per deixar enrere els camps que comencen a assecar-se i buscar l'herba fresca de la muntanya. És la transhumància.
Amb les portes ja tancades, només se sent algun bel aïllat. "Ara estan tranquil·líssimes", assegura Malé.
Èric es sacseja la pols de les mans. El camió arrenca, però només recorre uns quilòmetres i s'atura de nou.
Els homes baixen del camió i entren en un bar de Torà. Els espera un esmorzar de forquilla i una Coca-Cola. A fora, gairebé 300 ovelles romanen tancades al remolc. “Estan estupendament aquí dins”.
Una ovella darrere les barres del camió BARCELONA
Ara, sí. Queden una mica més de tres hores de carretera fins a Esterri d'Àneu.
La versió original
El viatge d'avui poc té a veure amb el que va fer Josep Malé quan era un noi de 16 o 17 anys.
Aleshores tots seguien els antics camins ramaders. El recorregut durava entre deu i dotze dies. Pastors i animals travessaven Catalunya caminant, dormien on els sorprenia la nit i reprenien la marxa a trenc d'alba.
“Era Sant Ferran: una estona a peu i una altra caminant”, recorda entre rialles.
Josep prepara el camió per a la transhumància de les ovelles BARCELONA
Avui n'hi ha prou amb un matí per arribar al Pirineu, però el motiu segueix sent exactament el mateix, tal com apunta el propietari del bestiar: “Aquí troben una segona primavera”.
El relleu
Èric assenyala les muntanyes del Pallars. Al Solsonès, l'estiu ja esgota els camps. Per al ramat, el calendari retrocedeix unes setmanes.
Tres hores de carretera més tard, el camió s'atura al costat d'un prat d'Esterri d'Àneu. A un costat ja espera Eloy Chaguaceda amb el ganxo de pastor —una vara rematada amb un petit ganxo metàl·lic que serveix per subjectar una pota del darrere quan cal immobilitzar un animal— a la mà dreta.
El pastor, Eloy Chaguaceda, prepara el tancat perquè les ovelles no es desviïn en sortir del camió després de la transhumància BARCELONA
Les portes s'obren i la primera ovella treu el cap, dubta només un segon i salta a terra. Darrere n'apareix una altra. Després una altra. Comptar-les és impossible. El remolc es buida en qüestió de minuts.
Les ovelles surten lleugeres, gairebé atropellant-se les unes a les altres, i es dispersen pel prat amb una energia que no havien mostrat durant hores de trajecte.
Les ovelles i les cabres salten per baixar del camió després del trajecte de tres hores BARCELONA
Només les V blaves pintades sobre el llom permeten distingir les ovelles d'Èric de les que, en uns dies, compartiran prats amb altres ramats.
Amb les últimes ovelles ja fora del camió, l'Eloy intercanvia un parell d'indicacions amb l'Èric i deixa que els gossos entrin en acció.
N'hi ha prou amb un xiulet perquè el gos de pastor surti disparat i tanqui el pas a les primeres ovelles que intenten separar-se del grup.
Per a l'Èric, la feina ha acabat. Per a l'Eloy, tot just comença.
Quatre mesos a la muntanya
Durant els propers quatre mesos serà el responsable d'aquestes 270 ovelles, a més de les d'altres ramaders que aniran arribant al llarg de l'estiu. “Et deixen aquí tota la seva vida”, reflexiona l'Eloy.
Parla de mesos de feina, de parts, de cures i d'explotacions familiars que depenen que tot surti bé fins a l'octubre.
Costa associar-lo a la imatge tradicional d'un pastor; té menys de trenta anys i va néixer a Cerdanyola del Vallès, lluny dels grans prats del Pirineu. Ell mateix riu quan explica que un dia "li va agafar per fer el hippie".
Eloy, el pastor que es queda amb les ovelles d'Èric a l'estiu, amb una eina entre les mans BARCELONA
L'endemà cadascú seguirà el seu camí. L'Èric tornarà a Torà i l'Eloy girarà sobre els talons, llançarà un xiulet i es posarà a caminar darrere les ovelles.
Cada matí recorrerà els prats per comprovar que el ramat segueix unit, vigilarà que cap ovella s'hagi endarrerit i estarà pendent de qualsevol animal malalt o de la presència de depredadors. "És un ofici molt poc quadrat", explica l'Eloy.
Quan se li pregunta si no enyora la ciutat, somriu: “No”. Al contrari. Reconeix que quan acaba la temporada i baixa de la muntanya, és aleshores quan comença a enyorar-la.
Les ovelles en un prat de València d'Àneu, després de quatre hores de trajecte en camió des de Torà EFE BARCELONA
A centenars de quilòmetres d'allà, l'Èric torna a una granja molt més silenciosa que la que va deixar unes hores abans.
Després de vuit mesos convivint amb prop de 300 ovelles, costa acostumar-se al silenci. Els primers dies, reconeix, fins i tot les troba a faltar.
Fa setmanes que prepara la pujada al Pirineu. Sap que allà trobaran millors prats i que el viatge els beneficia.
Èric carrega fenc amb una forca EFE BARCELONA
Ell, per la seva banda, aprofita l'estiu per segar els prats de Torà i emmagatzemar el farratge que alimentarà les ovelles quan tornin a la tardor. "Els fem un favor", assevera.
Un viatge que continua
Pujar les ovelles a la muntanya permet aprofitar els recursos de dos territoris distints segons l'estació de l'any, reduir la necessitat d'alimentació suplementària i mantenir un model de ramaderia extensiva que continua sent viable precisament gràcies a aquest moviment estacional.
El pasturatge, a més, ajuda a conservar espais oberts, mantenir nets els prats i reduir l'acumulació de vegetació que pot actuar com a combustible en cas d'incendi.
Per això, encara que molts desplaçaments ja es fan en camió i bona part dels antics camins ramaders han quedat en desús, la transhumància continua marcant el calendari de nombroses explotacions catalanes.
El camió d'en Josep amb les finestres tancades, abans que pugin les ovelles per fer la transhumància EFE BARCELONA
Cada any, milers d'animals continuen desplaçant-se entre la plana i la muntanya, encara que només una part d'aquests recorreguts es fa íntegrament a peu.
En Josep Malé ho ha vist canviar gairebé tot. Han canviat els vehicles. Han canviat les rutes. Ha canviat la manera de treballar. “El dia que pleguin aquests, ja no quedarà ningú”, sentencia el transportista.
El ramader i propietari de les ovelles, Èric Gaspà, i el pastor que es quedarà amb el ramat durant l'estiu, Eloy Chaguaceda EFE BARCELONA
Després arribarà l'octubre. El fred tornarà a cobrir el Pirineu. L'Eloy lliurarà el ramat a l'Èric i les ovelles emprendran el camí de tornada al Solsonès. Serà el mateix viatge que, d'una manera o altra, fa segles que repeteixen.
