Ramon Aiguadé, el decano del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya
Vida

Ramon Aiguadé, degà dels fisioterapeutes: "No podem convertir la fisioteràpia en un luxe"

El degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya reclama 1.500 professionals més per a la sanitat pública, i alerta que les llistes d'espera estan empenyent molts pacients cap a la sanitat privada

Contingut relacionat | Francesc José María (CSC): "Demano al PSC que segueixi el 'conseller' Dalmau i voti en contra de la llei de Mónica García a Madrid"

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Catalunya envelleix a un ritme accelerat. Les darreres dades de l'Institut d'Estadística de la Generalitat (Idescat) reflecteixen que les persones més grans de 65 anys ja representen el 20% de la població, després de créixer un 2,3% l'últim any. Mai abans hi havia hagut tantes persones de la tercera edat a la comunitat. Cada vegada vivim més anys, però no sempre ho fem amb l'autonomia i la qualitat de vida desitjables.

Per a Ramon Aiguadé (Barcelona, 1966), degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya des de 2018, un dels grans reptes del sistema sanitari passa per deixar de centrar els esforços en curar quan la malaltia ja ha aparegut i començar a invertir de manera decidida en la prevenció.

Tot i que l'evidència demostra que la fisioteràpia pot reduir fins a un 40% les caigudes de les persones grans i suposar un estalvi considerable per a les arques públiques, l'accés a aquests professionals en el sistema públic continua sent una cursa d'obstacles.

Un fisioterapeuta realitza un exercici rehabilitador a un pacient

Un fisioterapeuta realitza un exercici rehabilitador a un pacient EUROPA PRESS

Amb llistes d'espera que arriben als sis mesos a l'atenció primària i un dèficit estimat de 1.500 professionals, Aiguadé adverteix sobre el perill de convertir la rehabilitació i la prevenció en un luxe inaccessible.

- Catalunya és una de les comunitats més envellides d'Espanya. Què estem fent malament com a societat davant d'aquest canvi demogràfic?

El dia a dia ens porta a adoptar hàbits poc saludables. Sempre utilitzem una frase que ho resumeix molt bé: la medicina dóna anys de vida, però la fisioteràpia dóna vida a aquests anys. No cal córrer maratons. N'hi ha prou amb incorporar petits canvis, com baixar una parada abans de l'autobús o pujar un tram d'escales en lloc d'agafar l'ascensor. Amb entre 30 i 60 minuts diaris d'activitat física moderada podem millorar notablement la nostra esperança i qualitat de vida.

Imatge d'una persona gran a casa seva / CG

Imatge d'una persona gran a casa seva / CG

- Les caigudes són una de les principals causes de dependència entre les persones grans. Com es pot reduir aquest risc?

Envellir implica perdre massa muscular, elasticitat o capacitat visual i auditiva, i tot això augmenta el risc de caigudes. El gran error és pensar que ja és tard per fer exercici. Mai no ho és. Sabem que com més temps roman una persona gran a terra després d'una caiguda, més gran és el risc de complicacions i fins i tot de mortalitat durant l'any següent. La prevenció marca la diferència.

"La medicina dóna anys de vida, però la fisioteràpia dóna vida a aquests anys. No podem convertir la nostra professió en un article de luxe"

- Reclamen incorporar 1.500 fisioterapeutes més al sistema públic. Què suposaria aquest reforç?

S'han fet alguns passos importants. Fa uns anys es van incorporar prop de 400 fisioterapeutes a l'atenció primària amb un paper molt més preventiu, però continuem estant molt lluny del que necessita Catalunya. Hi ha centres on un pacient espera diversos mesos per rebre tractament. Quan una lesió musculoesquelètica no es tracta a temps, pot acabar cronificant-se o fins i tot derivar en una intervenció quirúrgica.

- Què caldria canviar per reduir aquestes llistes d'espera?

A més d'incorporar més professionals, creiem que és imprescindible implantar l'accés directe al fisioterapeuta. Avui un pacient amb dolor lumbar sol passar primer pel metge de família, després per proves diagnòstiques i, en molts casos, pel traumatòleg abans d'arribar finalment al fisioterapeuta. Aquest recorregut retarda el tractament de manera innecessària.

- En conseqüència, existeix el risc que la fisioteràpia acabi sent un servei només per a qui la pugui pagar?

Aquest risc ja existeix. La sanitat privada ofereix un accés ràpid i de qualitat, però moltes famílies no poden assumir sessions de 50 euros. Si la xarxa pública no es reforça, estarem generant una desigualtat important en l'accés a tractaments que poden evitar dolor, dependència i baixes laborals.

"L'intrusisme no és un problema de corporativisme; és un problema de salut pública"

- També fa anys que denuncien l'intrusisme professional. Fins a quin punt suposa un risc per als pacients?

És un problema molt seriós. Hem rebut denúncies de persones que han patit lesions importants després de posar-se en mans de falsos professionals. Parlem de pèrdues de sensibilitat, paràlisi i fins i tot tècniques invasives, com la punció seca, realitzades sense la formació necessària, amb el risc de provocar un pneumotòrax. Aquest any ja tenim sis procediments judicials oberts. Ens preocupa que, en ocasions, aquestes situacions es tractin únicament com un problema administratiu quan el que està en joc és la salut de les persones.

Un home corrent

Un home corrent SPORLAB / UNSPLASH

- El Col·legi ha mostrat reserves sobre el Programa de Prescripció Esportiva de la Generalitat. Quin és el principal desacord?

Estem totalment a favor de fomentar l'exercici físic, però no podem confondre activitat física amb exercici terapèutic. Una persona sana pot beneficiar-se d'un programa esportiu, però un pacient oncològic, algú que acaba de sortir d'una cirurgia o una dona amb problemes de sòl pelvià necessita un tractament prescrit per un professional sanitari. L'esport busca millorar el rendiment; la fisioteràpia busca tractar una patologia. Són àmbits diferents i convé no barrejar-los.

- Per acabar, quin consell donaria a qualsevol persona que vulgui arribar millor a la vellesa?

Que tingui més por a la immobilitat que al moviment. Quan apareix el dolor tendim a pensar que el millor és parar, però en la majoria dels casos passa just el contrari: el moviment, ben pautat i adaptat a cada persona, forma part del tractament. Moure's és una de les millors inversions que podem fer per a la nostra salut.