Exterior de la masía de la Païssa
Vida

El macrocementiri xinès de Monistrol 'ensopega' amb una masia medieval

L'alcalde confia que el projecte d'obres i qualsevol intervenció serà respectuosa amb el patrimoni arquitectònic i natural de la finca

Més informació | Revolta contra el cementiri xinès més gran d'Europa a Catalunya: 80.000 tombes en un poble de 700 habitants

Llegir en Català
Publicada

Notícies relacionades

Els veïns de Monistrol de Calders s'alien amb entitats locals de defensa del patrimoni cultural i natural per frenar el macroprojecte que portarà al seu poble de 800 habitants un cementiri xinès amb capacitat per a 80.000 enterraments.

Després de mesos d'estudis i intents de diàleg a nivell local, el col·lectiu Amics de la Masia Païssa ha encapçalat una sol·licitud formal per demanar a la Generalitat la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) de la finca on s'emplaçaran les sepultures.

Exterior de la masia de la Païssa

Exterior de la masia de la Païssa Simón Sánchez Crónica Global

Segons l'entitat, que ha presentat l'escrit davant la Conselleria de Cultura de la Generalitat i l'ajuntament, amb les signatures de l'Associació per la Defensa i Estudi de la Natura a Catalunya (ADENC), el Col·lectiu Cultural i Ecologista del Mianès El Fanal i l'Associació Meandre, "la Païssa compleix amb els criteris generals i particulars" per merèixer aquest nivell de protecció.

El seu portaveu, Maties Ponsa, ha demanat, en declaracions a Crónica Global, "que no es prengui cap decisió fins que es resolgui el requeriment de protecció", deixant el projecte paralitzat fins llavors i, tal com consta en el text, al qual ha tingut accés aquest mitjà, "que no es tramiti cap modificació del Planejament Urbanístic no adaptada a la Llei d'Urbanisme vigent".

Torre medieval

Els signants basen l'argumentació de la declaració del BCIN pel "caràcter i atributs de 'castell medieval'" de la masia ubicada dins dels terrenys, ja que posseeix una torre de defensa, cosa que automàticament li atorgaria aquest nivell de protecció especial per part de la Generalitat que podria frenar qualsevol intervenció necessària per al disseny del cementiri.

Cartell d'agermanament de Monistrol de Calders amb la ciutat xinesa de Dongyuan

Cartell d'agermanament de Monistrol de Calders amb la ciutat xinesa de Dongyuan Simón Sánchez Crónica Global

També destaquen que l'emplaçament està ubicat dins del Geoparc de la Catalunya Central de la Unesco i la presència de barraques de pedra seca --tècnica protegida per la Unesco-- i d'una necròpolis visigoda per excavar a escassos cent metres.

Arqueologia

Sobre aquesta troballa arqueològica medieval que es va fer fa uns trenta anys, però que no s'ha investigat per manca de recursos, detalla Ponsa que seria necessari fer un estudi per, almenys, conèixer-ne el perímetre sense marge d'error, abans d'iniciar qualsevol obra.

En cas de poder procedir a tocar qualsevol d'aquestes peces que formen part del que en català es coneix com el mas, és a dir, la casa amb tots els seus camps i terrenys, la nominació de Bé Cultural d'Interès Nacional, afegeix el portaveu, obligaria a tractar el patrimoni amb un respecte i a comptar amb l'autorització d'arquitectes i arqueòlegs experts.

Inscripció medieval a l'interior de la masia

Inscripció medieval a l'interior de la masia Simón Sánchez Crónica Global

Continuïtat històrica

Per la seva banda, l'alcalde del municipi, Arturo Argelaguer, ha explicat a aquest mitjà que, per la seva envergadura supramunicipal, el projecte urbanístic està en mans de la Generalitat, però que, en tot cas, les modificacions que s'hauran d'aplicar són les "normals" en la implantació de qualsevol nou cementiri.

Sosté que la postura del consistori, favorable a la proposta, està condicionada al fet que l'obra es realitzi correctament "adaptada als béns arquitectònics" i confia que "es farà d'acord amb la llei".

Així mateix veu una continuïtat en la "línia històrica" que l'espai sigui ocupat per un cementiri, seguint el llegat de la necròpolis medieval diversos segles després.

Simulació del futur cementiri xinès de Monistrol de Calders

Simulació del futur cementiri xinès de Monistrol de Calders

Dinamització econòmica

L'edil també subratlla la capacitat d'impacte en la dinamització econòmica que, assegura, el projecte del cementiri ja està demostrant al municipi. Sosté que, en general, la idea "ha tingut una bona acollida" entre els veïns i assegura que el creixement poblacional --de 50 habitants en poc més d'un any-- que el municipi ha experimentat es deu a la mateixa.

També recorda el pacte que el consistori negocia amb els promotors del cementiri, que permetrà dotar les entitats culturals, socials i esportives de la localitat amb un pressupost fins a "cinc o sis vegades" més gran que l'actual.

En aquest sentit, acusa algunes de les entitats que han signat la sol·licitud de no voler "que el poble evolucioni a nivell social ni econòmic", especialment aquelles els integrants de les quals no tenen un vincle personal amb el municipi.

Terrenys de la finca de la Païssa on s'emplaçaran les tombes del cementiri xinès

Terrenys de la finca de la Païssa on s'emplaçaran les tombes del cementiri xinès Simón Sánchez Crónica Global

Valoració experta

La petició de declaració del BCIN compta amb el suport de la tècnica de patrimoni cultural i experta en la defensa d'aquest tipus de construccions rurals tradicionals de Catalunya Marta Lloret, que s'ha fet càrrec de l'informe de justificació per a això.

En el seu escrit testifica que "el conjunt arquitectònic reuneix uns valors històrics, arquitectònics i excepcionals a nivell nacional" i demana que es garanteixi "la seva salvaguarda jurídica i la seva preservació per a les generacions futures".

Veig molt difícil que es pugui fer una actuació realment respectuosa amb el patrimoni i les característiques del feng shui que busca la comunitat xinesa són incompatibles amb la masia del segle XI”, va assenyalar ja al febrer en una conversa amb aquest digital.

Detall de l'escultura d'un gos medieval en una façana posterior de la Païssa

Detall de l'escultura d'un gos medieval en una façana posterior de la Païssa Simón Sánchez Crónica Global

Finca de la SAREB

Els últims propietaris de la Païssa van muntar un negoci equí, però l'empresa va fracassar i la propietat va ser abandonada durant anys. La finca va passar llavors a mans de la SAREB fins que un grup d'inversors xinesos la va comprar el 2024.

El terreny és ara propietat de la companyia Pyrenees Development Investment SL, fundada el febrer de 2024 per a la constitució del projecte del cementiri de Monistrol de Calders. La companyia compta amb set administradors solidaris, la majoria d'ells empresaris del gegant asiàtic establerts a Catalunya, i està registrada en una nau industrial de Badalona.

Cementiri per a tota Europa

La configuració dels cementiris xinesos requereix d'una orientació i posició concreta per a cada element –també els preexistents–, així com grans extensions de gespa, recorreguts ben marcats i circulació d'aigua.

La comunitat xinesa ha seleccionat aquest terreny per enterrar-hi difunts de tot Europa, ja que compleix amb una sèrie de requisits que el fan especialment atractiu des de la perspectiva del feng shui.

Més enllà que la seva orientació és la correcta respecte als elements naturals, està prou a prop de l'autopista per facilitar-hi l'accés, i prou lluny perquè la seva vibració no molesti els difunts. A més, la carretera d'accés és de corbes, cosa que facilitaria la transició a l'altre món, el viatge del qual, creuen, té una forma sinuosa.