Els puristes de Gaudí alerten: “No es pot servir a dos senyors, a Déu i als diners”
L'Associació d'Amics de l'arquitecte reusenc denuncia que les seves obres s'hagin convertit en “explotacions econòmiques"
Més informació: Lleó XIV culmina el somni de Gaudí amb la benedicció de la Torre de Jesús
Els barcelonins gairebé ja no la miraven, i molts turistes la contemplen només a través de la pantalla del mòbil mentre fan la foto de rigor. I, tanmateix, allà estava: la Sagrada Família va tornar a sorprendre el món dimecres passat gràcies al desplegament de mitjans que ha acompanyat la visita del papa Lleó XIV.
Un esdeveniment que celebren aquells que fa dècades que reivindiquen el llegat de l'arquitecte reusenc, com l'Associació d'Amics de Gaudí, fundada el 1952. Però d'èxit també es pot morir.
Des de l'associació lamenten que les obres de Gaudí s'hagin transformat en “explotacions econòmiques”, fins i tot en espais de gestió pública com el Park Güell. “Ja s'adverteix a la Bíblia: no es pot servir a dos senyors, a Déu i als diners”, afirma a aquest mitjà el seu president, Gustavo García Gabarró.
La Torre de Jesús de la Sagrada Família
Una mina d'or
Les obres de Gaudí s'han convertit en una mina d'or per a qui les gestiona. Aquest mitjà ja ha informat dels ingressos de la Sagrada Família, que van arribar als 134,5 milions d'euros el 2025, mentre que la Casa Batlló, propietat de la família Bernat —hereus de la fundadora de Chupa Chups—, va facturar 65,2 milions d'euros el 2024.
“Això té una part positiva, perquè permet disposar de recursos per mantenir el monument, però també una part negativa: per preservar els interessos econòmics, s'oculta el que realment significava l'obra original i, en alguns casos, es cometen autèntiques barbaritats”, sosté García Gabarró.
Com a exemple, cita la restauració de la Casa Batlló, on entre el trencadís es van incorporar imatges de Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. També critica la desaparició de les invocacions marianes que originalment formaven part del Park Güell.
“Moltes idees i concepcions originals de Gaudí es modifiquen o es dilueixen per continuar alimentant uns interessos econòmics”, assegura.
Un temple "expiatori"
De la Sagrada Família, en canvi, en lloa la fidelitat amb què s'ha seguit el projecte de l'arquitecte: “Els arquitectes gairebé no es coneixen, s'han fet petits per fer gran Gaudí, i això és molt estrany”.
Tanmateix, retreu que el que es va concebre com un temple expiatori es financiï ara de manera “aclaparadora” mitjançant entrades.
“És veritat que si agafes el paper hi posa ‘entrada donatiu’, però això ningú s'ho creu. Un donatiu ha de ser lliure, voluntari i mai de la mateixa quantitat. Hi ha una contradicció que s'ha de resoldre”. I es pregunta què hauria pensat Gaudí que es cobrés entrada per accedir a la Sagrada Família.
Xemeneies de La Pedrera PEXELS
Què hauria pensat Gaudí
És una pregunta molt pertinent, que l'Associació d'Amics de Gaudí es formula de manera recurrent. Es va fundar amb motiu del centenari del naixement de l'arquitecte, en una època en què la seva figura estava lluny del reconeixement actual. “La gent es reia d'ell, se'n burlava”, recorda García Gabarró.
Reconeixen que preservar el seu llegat no és senzill. “A Gaudí només se'l pot conèixer a través de la seva obra o de les persones que el van tractar”, explica. L'arquitecte mai va escriure llibres ni va impartir conferències, i gran part de la seva documentació va desaparèixer durant la Guerra Civil, després de ser destruïda el 1936.
“Això sí, li encantava convidar la gent, explicar-los les coses i mostrar-los la seva manera de treballar. Era molt expressiu i en gaudia fent-ho. Rebía grups i els explicava personalment els seus projectes”, afegeix.
Per això va néixer aquesta associació entre els seus coneguts: per promoure, divulgar i defensar la seva obra. I, per això, les empreses i entitats que gestionen el seu llegat farien bé de tenir en compte l'opinió dels qui millor la coneixen, encara que, com explica García Gabarró, poques vegades siguin consultats.
