El 'cementiri de vaixells' que costarà 2,5 milions a Roses després de 30 anys d'abandonament
El TSJC condemna l'ajuntament a pagar una expropiació milionària després de rebutjar el seu argument, segons el qual una parcel·la amb 13 iots enfonsats i pantalans en ruïnes seguia sent un "negoci rendible"
Contingut relacionat: Lloret pacta amb la família de l'expresident del Kazakhstan l'adequació del camí de ronda
Notícies relacionades
L'Ajuntament de Roses ha decidit posar punt final a un dels litigis urbanístics més llargs de la Costa Brava gironina.
El consistori acatarà la recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i pagarà 2.549.519 euros a l'empresa Marina Bahía de Roses, S.L. per l'expropiació forçosa d'una parcel·la de 4.900 metres quadrats.
El terreny, situat a la zona de Santa Margarida —just davant del bloc d'apartaments conegut com el dels "600"—, portava qualificat com a equipament públic des de 1993, però la inacció municipal durant dècades el va acabar transformant en un desballestament aquàtic i un focus d'insalubritat.
Vista de l'Illa de Roses i l'apartament dels 600, a Roses (Girona)
El ple aprova el pagament
L'ajuntament ha confirmat a Crónica Global que el govern local descarta recórrer al Suprem i assumirà el pagament: "No fem recursos, no fem res, ho acatem i paguem".
De fet, la maquinària burocràtica ja s'ha posat en marxa. Al ple municipal celebrat aquest mateix dilluns, la corporació va aprovar per majoria una modificació de crèdit específica per disposar de la partida pressupostària necessària.
"Assumim el pagament i expropiem tal com havia demanat el propietari; liquidarem la quantitat en el moment en què administrativament estigui tot preparat", han assenyalat des del consistori.
Alleujament per a les arques municipals
El litigi, heretat de l'anterior legislatura de coalició entre ERC i Junts (2019-2023), amenaçava amb obrir un forat molt més gran a les arques públiques. La propietat va arribar a reclamar en la seva primera taxació xifres superiors als 6,7 milions d'euros només pel sòl, segons apunten des de l'administració gironina.
Finalment, el TSJC ha fixat el justipreu en 2,5 milions, una quantitat que l'ajuntament actual, liderat per l'alcalde Josep Maria Martínez (PSC), considera "el preu just" perquè s'alinea gairebé al mil·límetre amb les taxacions a la baixa que havien elaborat els seus propis tècnics.
Sumant-hi els interessos de demora meritats a favor de l'expropiat —que la justícia va ordenar començar a sumar transcorreguts sis mesos des de la resolució del jurat al gener de 2021—, la factura final rondarà els tres milions d'euros.
Desballestament submarí documentat
La resolució del TSJC, més enllà de fixar el preu de la discòrdia, treu a la llum el mal estat d'aquestes instal·lacions nàutiques, situades entre els carrers Cap Llevant i Cap Ponent.
Per evitar la "expropiació per ministeri de la llei" —una figura legal que permet al propietari forçar la compra si l'Administració incompleix sistemàticament els terminis de desenvolupament urbanístic—, el consistori va intentar una defensa agosarada als tribunals. Aquesta batalla legal es va iniciar formalment el 2021, a la legislatura passada.
Vista de l'Ajuntament de Roses (Girona).
L'ajuntament va argumentar aleshores que l'expropiació no procedia perquè allà seguien existint estructures "susceptibles de ser aprofitades" com a aparcament nàutic i que, per tant, el propietari encara podia obtenir-ne un rendiment econòmic.
La justícia ha tombat aquest argument de ple, recolzant-se en anys d'informes pericials.
Les proves aportades al procés descriuen una postal de ruïna absoluta. Ja a l'estiu de 2006, una inspecció va certificar que, de 19 embarcacions fondejades en aquell tram del canal, 13 estaven completament enfonsades al fons i les sis restants presentaven danys irreparables després d'acumular més d'una dècada sense navegar.
A punt del col·lapse
L'abandonament crònic no va fer més que agreujar-se amb el pas dels anys. El 2019, un altre informe tècnic va constatar que els murs de contenció i els pantalans estaven "a punt del col·lapse".
Les anelles d'amarratge es trobaven corcades per l'oxidació, faltaven pilones de suport i la zona mancava completament d'infraestructures bàsiques com aigua corrent, electricitat o clavegueram.
El risc era tan evident que la Direcció General de Transports de la Generalitat ja havia exigit el 2013 balisar el recinte i prohibir urgentment l'accés tant des de terra com des de l'aigua per l'evident perill per a les persones.
A la vista de la contundència de la sentència, l'ajuntament reconeix ara l'estat ruïnós descrit pel jutge: "Ho acceptem, sí, és així".
![La alcaldesa de Cadaqués, Pia Serinyana](["https:\/\/a2.elespanol.com\/cronicaglobal\/2025\/12\/12\/negocis\/1003742715599_15506190_320x180.jpg"])
La barrera de Costes
El TSJC recorda que la parcel·la es troba en situació de "fora d'ordenació", la qual cosa prohibeix taxativament autoritzar obres de consolidació, millora o noves llicències d'activitat.
Per si no fos prou, qualsevol intent teòric de reactivar el port toparia amb una barrera administrativa insalvable: les obres necessàries envairien de ple el domini públic marítim-terrestre, una zona que el Ministeri per a la Transició Ecològica va blindar i va excloure de la propietat privada en el seu deslinde aprovat a principis de 2021.
