La ‘vaga minvant’ d’educació: així s’han desinflat les protestes dels docents catalans
El cicle de mobilitzacions a les aules de Catalunya evidencia una clara pèrdua de força, amb un seguiment a la baixa i un escepticisme creixent a la comunitat educativa
Més informació: La vaga educativa pot costar uns 600 euros de sou als professors
El pols que els sindicats educatius mantenen amb el Govern, concretament amb una consellera Esther Niubó a qui menyspreen alhora que intenten arrencar-li millors salaris per la via del conflicte, sembla estar patint un important desgast a la llum de les dades.
Mentre l’Executiu socialista inicia la tramitació d’uns pressupostos que no compten amb una partida específica per atendre els increments de sou exigits, però que sí podrien donar cabuda a un eventual acord, els docents en vaga han creuat ja l’equador de les 17 mobilitzacions convocades en ple final de curs.
Sense entesa encara
La postura de màxims que exhibeixen els sindicats a les reunions de la mesa sectorial —on han reclamat un increment de 500 euros al mes que dinamita tota opció d’entesa— rep la censura de les organitzacions que donen suport al Govern.
CCOO i UGT van signar una entesa amb el president Salvador Illa per millorar progressivament les condicions de l’escola catalana, a través de la mobilització de 2.000 milions d’euros en quatre anys. I tot i liderar les grans mobilitzacions de febrer, ara es mantenen al marge per centrar-se en el desplegament del pacte.
Firma de l'acord educatiu amb UGT i CCOO entre el president de la Generalitat, Salvador Illa; Belén López (CCOO); Camil Ros (UGT); i els secretaris generals Eduardo Núñez (CCOO) i José Luis Fernández (UGT), el 9 de març de 2026
Seguiment a la baixa
I és que el que va començar a principis d’any com una gran marea ha anat perdent cabal, també pel que fa a les xifres concretes. Fins al punt que, avui, és una clara minoria la que segueix a Ustec, Aspepc, CGT i Intersindical per complicar els últims mesos del curs.
La vaga general educativa del passat 11 de febrer va aconseguir un seguiment del 40,9% i la manifestació principal d’aquella jornada va arrossegar més de 25.000 docents als carrers de Barcelona, sempre segons dades oficials i amb la informació disponible al tancament del dia.
L’acord segellat el passat 9 de març per les organitzacions de Camil Ros i Belén López no va servir per apaivagar els ànims, i la vaga del 20 de març va remuntar tres punts, fins al 43,7%.
A partir de llavors, els sindicats van optar per vagues descentralitzades, un format que no castiga tant la butxaca, ja que no crida tots els professors a aturar l’activitat alhora, però que deixa igualment al descobert les esquerdes del pols.
Dimecres 13 de maig, la primera del nou cicle, va mobilitzar el 21% dels docents convocats; divendres 15, el 18%; i dimarts 19, el 16%. En una setmana, la dada ha caigut cinc punts, fins a nivells ostensiblement baixos.
Vagues 'en cadena'
Fonts sindicals consultades contràries al cicle de vagues retreuen l’"estratègia del conflicte pel conflicte" que guia els sindicats majoritaris als col·legis i instituts públics de Catalunya. "La mobilització s’ha d’emprar perquè doni els seus fruits", insisteixen les mateixes veus.
L’enquistament del conflicte fins i tot empeny els docents a fer "vagues en cadena", repartint-se les mobilitzacions per no perdre els 600 euros que implicaria participar a totes elles.
Manifestació de professors a la Via Laietana de Barcelona Barcelona
Un de cada tres professors
El tot o res crema la protesta, alerten des del sector educatiu, i no només les convocatòries territorials han perdut força. L’última vegada que la líder de Ustec, Iolanda Segura i la resta d’organitzacions van cridar tots els professors a tancar els llibres de text i sortir als carrers, només va respondre el 34% de la plantilla; és a dir, un de cada tres.
L’escepticisme creix entre els docents més informats, cosa que convida a pensar que les mobilitzacions han tocat fons. "Trobo a faltar que els sindicats que segueixen en aquesta lluita expliquin quina és la seva perspectiva, no sé què volen exactament", incideix Joan Gimeno, professor barceloní que va participar a les primeres protestes.
Professors i alumnes en una aula de primària EUROPA PRESS
Mantenen les protestes
Altres s’han desencantat en veure que els sindicats prioritzen l’increment salarial per davant de la resta de millores.
"No són 500 euros més al mes, però és més important treballar amb pocs alumnes a l’aula i millorar les condicions d’aprenentatge que aconseguir salaris més alts", argumenta Carolina, coneixedora de les mancances que tenen els centres per atendre els alumnes amb necessitats especials des del seu càrrec d’orientadora.
Malgrat això, els sindicats rebels —Ignasi Fernández, portaveu del sindicat de professors d’institut, fins i tot s’ha aixecat de la taula de negociació— mantenen totes les aturades i protestes. La propera vaga a tots els centres catalans està prevista per al proper dimecres. I n’hi haurà una última el 5 de juny.
Una aula d'infantil buida EUROPA PRESS
A la recerca de l’acord
Amb propostes sobre la taula, i els sindicats negociant, l’acord és més a prop que fa una setmana. És, almenys, l’objectiu del Govern, que vol tancar aquesta carpeta com més aviat millor, i compta amb la complicitat per fer-ho d’ERC i Comuns, els seus socis de legislatura.
En cas que la consellera Niubó arribi a un acord amb els sindicats per a la millora salarial que posi fi a les mobilitzacions, els socialistes ajustaran les partides necessàries del pressupost, perquè els seus 49.126 milions d’euros "donen prou marge" per cobrir un eventual pacte, segons ha explicat la titular d’Economia, Alícia Romero, aquest divendres.
La proposta de Niubó
L’última reunió d’aquesta setmana entre Niubó i els sindicats de docents en vaga a Catalunya va acabar aquest divendres com les dues anteriors: amb el rebuig dels representants sindicals a la nova proposta retributiva presentada pel Govern.
Ambdues parts, no obstant, s’han citat per tornar a negociar el proper dimarts. És a dir, un dia abans de la nova jornada de vaga convocada a tot Catalunya.
El Departament d’Educació i Formació Professional ha plantejat, a més d’agilitzar l’increment del 30% del complement autonòmic, l’augment d’un 50% dels complements de tutoria i de coordinador digital, i la creació de tres nous plusos. Tot això beneficiaria 104.591 docents, la pràctica totalitat de la plantilla.
La consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, es reuneix amb els sindicats a la Mesa Sectorial d'Educació, a 14 de maig de 2026, a Barcelona
Ustec no dóna el braç a tòrcer
La nova proposta, segons l’Executiu català, obligaria la Generalitat a aportar 78 milions d’euros extres en salaris. Però a la reunió, que va durar més de dues hores, Segura va considerar que l’oferta "no és acceptable", ja que es tracta de "complements singulars que no s’aplicarien a totes les nòmines".
Per la seva banda, la consellera Niubó ha sostingut que la contraproposta dels sindicats docents, que exigeixen un augment d’entre 478 i 544 euros mensuals fins al 2029, està "fora de l’abast" del marge de la seva conselleria.
Mentrestant, UGT Catalunya, amb Lorena Martínez com a portaveu, ha assenyalat l’evidència: s’estan abordant a la mesa sectorial algunes millores ja incloses a l’acord signat, per la qual cosa ha cridat els sindicats en vaga a asseure’s a la comissió del desplegament del pacte.
