El rellotge marcava les 12 del migdia a la plaça Urquinaona i el soroll de panderetes i xiulets de plàstic ja dominava l'ambient. Una marea de samarretes grogues amb el lema Defensem l'educació pública prenia el centre de Barcelona en la tercera vaga general (sectorial) de l'any, el plat fort d'un cicle extenuant de 17 mobilitzacions convocades fins a final de curs.
Entre els manifestants s'alçava un pintoresc batibull de banderes, entre elles, estelades i palestines, les mateixes que ahir van onejar des de la planta superior de l'autocar del Barça.
I al mig, molts nens, cotxets i famílies escudats rere el lema Lluitant, lluitant, també estem educant!. Un malestar transversal al qual avui també s'han sumat desenes de docents de l'escola concertada per exigir l'equiparació de les seves condicions.
La manifestació dels docents d'aquest dimarts, 12 de maig, a Barcelona
La marxa naixia amb grans absències, les de dues de les seves dianes favorites --en segon lloc, és clar, darrere de la consellera d'Educació, Esther Niubó--: CCOO i UGT.
La tensió sindical es palpa a l'ambient; els convocants —Ustec, Aspepc·sps, CGT i La Intersindical, als quals avui s'afegien CRT, CNT i COS— consideren una "traïdoria" l'acord signat pels dos colossos sindicals amb el Govern. Un pacte que preveu, entre altres mesures, un increment salarial de 3.000 euros en quatre anys i una injecció de 300 milions d'euros destinats a l'escola inclusiva.
La disciplina del docent
Amb la filosofia de sempre —pancartes, batucada i a veure si cola—, la marxa ha enfilat Via Laietana cap avall per després girar a l'esquerra pel carrer de la Princesa i culminar a la plaça de Sant Jaume. Però abans de fer aquest gir, el grup que marcava el pas sobre un camió ha aturat la comitiva.
Els fotògrafs, inclòs el nostre, necessitaven una panoràmica neta de la multitud. La Guàrdia Urbana ha xifrat l'assistència en 26.000 persones i els organitzadors l'han elevat fins a les 80.000. La guerra de xifres també s'ha lliurat a les aules, amb el Govern que situava el seguiment de l'aturada en un discret 31,97% al migdia, davant del 70% d'èxit absolut que proclamaven els sindicats.
La manifestació de docents al seu pas per Via Laietana, a Barcelona, aquest dimarts, 12 de maig.
Des del camió s'han donat les instruccions per a la foto: "Baixeu les banderes blanques". I les banderes han baixat. "Ara les vermelles". I han baixat. "L'estelada també, que vegin quants som". I a terra han anat. La multitud, en una mostra d'ordre i obediència gairebé castrense, ha acatat a l'instant, tal com esperen que facin els seus alumnes a classe.
Els "sindicats del PSC"
Però la simpàtica anècdota fotogràfica tenia un teló de fons carregat de ressentiment. Just en aquest mateix cantó del carrer de la Princesa amb Via Laietana, hi esperaven una furgoneta i una fila de Mossos d'Esquadra contenint la corba. I, just darrere d'ells, la seu de CCOO. Els dos nous grans enemics de la jornada posats en un sol enquadrament.
Les proclames no han tingut pietat amb cap. "CCOO i UGT, sindicats del PSC!", retrunyia al carrer, assenyalant la complicitat dels signants del pacte. "Niubó, què passa?, Tu sí que cobres massa" o "Niubó, escolta, comença la revolta", li dedicaven a la consellera.
Gasolina al foc
I el càntic estrella de la jornada: "Menys policia, més educació".
La recent infiltració de dos agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea de docents a Barcelona ha actuat com a gasolina en un sector ja prou encès. "Som docents, no delinqüents", cridaven alguns manifestants, indignats pel que consideren una fiscalització intolerable.
A aquest clima de desconfiança s'hi suma el rebuig frontal al pla pilot impulsat pel Govern per integrar agents dels Mossos de paisà en centres educatius per millorar la convivència i pal·liar la creixent conflictivitat.
Enmig de la marxa, Ramiro Gil, secretari d'acció sindical d'Aspepc·sps, atén aquest mitjà. Busquen llançar un missatge d'advertència al Govern de la Generalitat davant un pacte que, assegura, "ningú vol".
El malestar de Gil es desborda, en primer lloc, parlant del paper de la policia catalana, en la mateixa línia que el sindicat Ustec, que avui exigia directament que "rodi caps" a la Conselleria d'Interior.
La manifestació de docents d'aquest dimarts poc abans d'arribar a la plaça Sant Jaume de Barcelona
"Els Mossos han d'estar per la seva feina, als instituts l'autoritat l'han de tenir els professors", sentencia Gil. "Considerem que és intolerable aquest pla d'introducció de Mossos, d'espionatge, d'intentar criminalitzar el col·lectiu docent perquè no som perillosos per a la societat. Simplement volem que se'ns escolti i defensar els nostres drets laborals".
"La posició del Govern sí que és maximalista"
Sobre les declaracions matinals de la consellera Niubó, que ha qualificat les exigències dels vaguistes de "plantejaments maximalistes", Gil respon que "el pols econòmic té ara xifres clares: el sindicat Ustec va plantejar inicialment un augment de 700 euros mensuals i ara han posat sobre la taula una pujada d'entre 400 i 500 euros com a línia vermella per desconvocar".
"Portem 20 anys de desinversió i 20 anys sense que ens augmentin el complement específic. Entenc que algunes demandes siguin difícils d'afrontar de cop, però entrem a negociar", reclama. "No pot ser que diguin que és maximalista una proposta quan hem rebaixat el 50% de la inicial. Això no és maximalisme, és que no volen moure's de la seva posició. La seva posició sí que és maximalista".
La capçalera ha acabat desembocant a la plaça de Sant Jaume passades les 13 hores. Allà, encaixonats entre el Palau de la Generalitat i l'ajuntament, han continuat les batucades i l'exigència unànime de dimissió per a Niubó si no acudeix el proper dijous a la mesa sectorial amb els "deures fets".
Amb fins a 17 jornades de mobilitzacions a l'horitzó, la sorollosa marea groga sembla molt lluny de voler signar la pau.