La Generalitat demana realisme als docents en vaga perquè "una dècada de desinversió no s'arregla en un dia"
Per desconvocar la vaga, Ustec demana una pujada salarial de 400 euros que no té cabuda en els 2.000 milions ja acordats, ha advertit Paneque
Més informació: Parlen els professors catalans que no van a la vaga d'Ustec: "Ens sentim assenyalats, aquesta crispació és exagerada"
Notícies relacionades
Mentre una multitud de docents clamava a la plaça Sant Jaume de Barcelona per un augment salarial més gran que el que ja recull l'acord educatiu signat amb CCOO i UGT, el Govern ha demanat realisme des de l'interior del Palau de la Generalitat als sindicats convocants de l'últim cicle de vagues.
La consellera i portaveu, Sílvia Paneque, ha valorat el nou cicle de protestes liderat per Ustec, tema que ha monopolitzat la seva compareixença davant dels mitjans posterior al Consell Executiu d'aquest dimarts, en la qual ha aprofitat per informar que l'Executiu ha ampliat el val escolar de 60 euros al pròxim curs, 2026-2027.
10 anys 'congelat'
"Demano principi de realitat pressupostària. L'educació és un servei públic que volem reforçar? Per descomptat, volem avançar cap a l'excel·lència, però la situació d'avui és resultat d'una dècada de desinversió, i això s'ha d'anar revertint amb el temps", ha dit la socialista.
Davant la insistència dels professors mobilitzats --un de cada tres, segons la dada de participació facilitada pel Departament d'Educació a les 13 hores--, Paneque ha incidit que "el que es va congelar fa 10 anys, trigarà temps a revertir-se". En aquest sentit, ha defensat la tasca ja feta amb sindicats de diagnosticar les necessitats més immediates i mobilitzar els recursos necessaris.
Un cartell de la manifestació de professors el 12 de maig de 2026 a Barcelona Barcelona
Ustec demana 400 euros al mes
Aquests 2.000 milions d'euros són la major "mobilització extraordinària" de diners dels últims governs per reduir ràtios i burocràcia, desplegar el decret d'escola inclusiva, millorar les condicions salarials i reformar la infraestructura de les escoles". Precisament ahir, el president Salvador Illa va signar amb associacions municipalistes una inversió de 134 milions d'euros a aquesta última partida, que passa a quadruplicar-se.
La portaveu d'Ustec, Iolanda Segura, ha reclamat també aquest dimarts en una entrevista al diari Ara un increment d'entre 400 i 500 euros per desconvocar les pròximes 15 jornades de vaga repartides per Catalunya, dues d'elles a tot el territori i totes les etapes educatives.
Paneque ha destacat que aquesta exigència no queda coberta pels 2.000 milions d'euros acordats en quatre anys, que ja suposen un increment de 200 euros mensuals, uns 3.000 a l'any. No obstant això, ha evitat anar més enllà i ha fet una crida a esperar la taula sectorial convocada aquest dijous per la consellera Esther Niubó perquè el Govern ho pugui valorar formalment.
Manifestació de professors baixant per la Via Laietana de Barcelona, el 12 de maig de 2026 Barcelona
No ampliaran l'acord
En la seva trobada amb els sindicats, la titular d'Educació i Formació Professional escoltarà el "malestar" dels professors, defensarà les bondats d'un pacte que ja està en fase de desplegament i els "tindrà la mà", ha avançat Paneque. Tancant, així, la porta a ampliar l'acord signat.
Perquè "2.000 milions d'euros no és una quantitat menor per començar a revertir la situació" de les escoles catalanes, llastrades per la saturació i la urgència de donar resposta a l'increment del diagnòstic de les necessitats especials. "Aquesta és la quantitat econòmica que es pot posar a disposició dels objectius en què coincidim i pels quals cal treballar".
La consellera d'Educació Esther Niubó, en una imatge d'arxiu Europa Press
Seguiment del 31,9%
La conselleria d'Educació ha xifrat el seguiment de la vaga de personal docent i laboral dels centres públics i del departament en el 31,97% fins a les 13 hores d'aquest dimarts, havent comunicat dades el 85,17% dels centres de treball amb personal cridat a vaga.
Entre el personal convocat hi ha el personal docent i laboral dels centres públics i de la Conselleria d'Educació i FP (serveis educatius, serveis territorials i centrals, entre d'altres), i altres col·lectius sobre els quals no es disposa de dades (com personal d'altres titularitats, personal de neteja, de cuina o monitors).
Infiltració de mossos
Una altra de les qüestions de què Paneque ha donat compte és la infiltració d'agents dels Mossos d'Esquadra en assemblees de treballadors per la vaga educativa, cosa que ha generat l'enuig de Junts, ERC, Comuns i CUP, que han demanat la dimissió del major de la policia catalana, Josep Lluís Trapero.
Alguns, també reclamen el cessament de la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. Tots dos compareixeran aquest dimecres al Parlament per donar explicacions als partits polítics.
Paneque ha negat que hi hagi "directrius polítiques" o ingerències en l'operatiu, del qual ha defensat la seva autonomia. Són els comandaments de Mossos els que dissenyen aquestes actuacions per "valorar els riscos d'un conflicte laboral", i que el cos policial s'ha explicat amb transparència.
Segueixen les negociacions amb ERC
Sigui com sigui, la portaveu ha traslladat que el Govern manté la seva "confiança" i ha negat que la polèmica esquitxi les negociacions amb el partit d'Oriol Junqueras per acordar el suport dels seus 20 diputats als pressupostos de la Generalitat. Tot i que ha evitat fixar la data d'aprovació dels comptes al Consell Executiu, les parts treballen per presentar el pacte abans d'acabar el mes de maig.
Per aleshores, ja s'hauran celebrat les eleccions a Andalusia d'aquest diumenge, 17. Preguntada per la cita, la líder dels socialistes gironins ha desitjat sort a la candidata del PSOE, María Jesús Montero, i ha retret al del Partit Popular (PP), Juanma Moreno Bonilla, que li hagi retret el nou disseny de finançament autonòmic, pactat amb la Generalitat, en els diferents debats.
"Tot el que vagi en la línia de confrontar ciutadans i comunitats autònomes és un error greu", ha censurat Paneque.
