Un grup de fidels demana la santedat d'Isabel la Catòlica: “Va prendre decisions discutibles, però sempre pel bé de tothom”
Diverses associacions catòliques reivindiquen en una capella de l'Eixample de Barcelona el llegat de la monarca com a fita dels drets humans i urgeixen a reprendre la seva beatificació
Contingut relacionat: Cofrades, a un any de la Setmana Santa de la major germandat de Mataró
Notícies relacionades
Barcelona es despertarà avui bolcada en la celebració del sant més popular de Catalunya mentre, ahir a la nit, una fundació impulsava la iniciativa d'elevar als altars un altre personatge històric: Isabel la Catòlica.
El dia en què es commemora el 575 aniversari del seu naixement, es va celebrar una missa en el seu honor a la parròquia de la Verge dels Àngels del barri de l'Eixample.
Una cinquantena de persones —una xifra "més alta de l'habitual", segons va reconèixer el mateix oficiant— va omplir l'aforament de la sala d'eucaristia per recordar la monarca i reivindicar el seu procés de beatificació.
L'acte estava organitzat per actors clau de l'associacionisme constitucionalista i conservador a Catalunya.
Una parada de venda de roses per Sant Jordi a l'entrada de la Parròquia de la Verge dels Àngels, a Barcelona
Entre els impulsors figuraven Enraizados, una fundació que promou la presència del catolicisme a tot Espanya; Somatemps, entitat dedicada a la divulgació de la "hispanitat" des d'una perspectiva d'identitat catalana; la Fundació Denaes (per a la Defensa de la Nació Espanyola), estretament vinculada a la defensa de la unitat nacional; i Convivència Cívica Catalana, una de les associacions veteranes en la reivindicació del bilingüisme i els drets civils vinculats a la presència de l'Estat a la regió.
Després d'una hora de litúrgia, l'acte va concloure amb un sonor "Visca Isabel la Catòlica, visca la Hispanitat", reflectint la càrrega identitària d'una cita que navega entre la fe i la reclamació històrica.
"Barcelona ha abandonat Déu"
"A Madrid i a Granada són molts, però a Barcelona som menys. Barcelona és una ciutat que ha abandonat Déu", lamenta Joan Romance, historiador jubilat i membre d'Enraizados, en conversa amb aquest mitjà.
El capellà, en una homilia de to reflexiu durant la missa, no va buscar la hagiografia perfecta: va admetre que la Reina va prendre "decisions a vegades discutibles", però sempre "cercant el bé de tothom".
"No estem glorificant les persones perquè siguin perfectes, sinó perquè han intentat ser-ho", va explicar el sacerdot, comparant la seva figura amb la d'altres sants com Ignasi de Loiola o Teresa de Jesús.
Carlos García González, president de la Diputació d'Àvila; Ismael Pérez Blanco, delegat ONCE a Castella i Lleó i Jesús del Campo Espinosa, alcalde de Madrigal de les Altas Torres, presenten el cupó dedicat al 575 aniversari del naixement d'Isabel la Catòlica
En un gest a la idiosincràsia local, l'oficiant va arribar a apuntar que "en altres comunitats potser són una mica més alegres que aquí a Catalunya, que som una mica tristos", convidant els assistents a no ser "tan crítics" i a subratllar el bo d'una dona que, segons les seves paraules, "creia en el Senyor i es va equivocar, com tots els sants".
Diversos miracles
Sobre els motius per defensar la seva canonització, sosté que existeixen nombrosos miracles atribuïts a la reina.
Ell mateix recorda haver-ne presenciat un: segons relata, a Madrigal de les Altas Torres (Àvila), fa cinc anys, durant una reunió de l'entitat, un home va assegurar haver-se curat d'un càncer després d'encomanar-se a Isabel.
“Estava completament sa i les actes mèdiques ho acreditaven”, afirma.
Joan Romance, historiador i membre d'Enraizados, a la missa 'in memoriam' d'Isabel La Catòlica
Beatificació en procés
La causa de beatificació es va obrir el 1958 impulsada per l'arquebisbat de Valladolid.
Beatificar és el pas previ a la santedat; requereix que el Vaticà certifiqui un miracle i permet que la persona rebi culte públic en llocs específics.
En el cas d'Isabel, la Comissió ha presentat expedients de curacions inexplicables als EUA i Espanya —concretament casos de càncer terminal (com el ja esmentat) i vessaments cerebrals— que han superat el primer filtre dels perits mèdics de la Santa Seu.
L'obstacle del revisionisme històric
De fet, el seu procés és ja una de les positio —el document tècnic que sintetitza els testimonis i proves sobre la vida i virtuts del candidat— més voluminoses de la història de l'Església, tot i que roman en un complex impasse diplomàtic des dels anys 90.
Aquest estancament no respon a dubtes sobre la seva fe, sinó a la prudència del Vaticà davant episodis controvertits del seu regnat, com el decret d'expulsió dels jueus o la instauració de la Inquisició, temes que generen friccions en el diàleg interreligiós i en la revisió històrica decolonial del període que va protagonitzar l'arribada de Colom a Amèrica.
Des de l'organització asseguren no tenir pressa: "Se la beatificarà quan Déu ho vulgui, ni abans ni després", afirma Romance.
L'interior de la parròquia de la Verge dels Àngels, a Barcelona
Una reina "a l'avantguarda"
Des de l'església de Barcelona mantenen la seva reivindicació pel seu llegat històric, assegurant que va prohibir l'esclavitud, va atorgar els mateixos drets als pobles indígenes —"si un era noble a la seva tribu, ho era a Espanya"— i va promoure el matrimoni mixt.
La base documental d'aquesta exigència resideix en el codicil del seu testament, dictat el 1504 tot just tres dies abans de morir.
En aquest apèndix legal, la monarca instava expressament els seus successors a protegir els nadius de les Índies, ordenant que no rebessin "cap greuge en les seves persones ni béns" i que fossin tractats amb justícia.
En aquest sentit, destaquen que als Estats Units i Anglaterra aquestes pràctiques no es van reconèixer fins al segle XX, la qual cosa, segons diuen, "dona idea de la grandesa del seu catolicisme".
El text és esgrimit avui pels partidaris de la seva beatificació com un antecedent pioner de les Lleis d'Índies i dels Drets Humans, en reconèixer els indígenes com a súbdits de ple dret.
Un consell per a Collboni
Per tot això, recomanen a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que segueixi l'exemple d'Isabel i governi per a tots els ciutadans, independentment de les seves creences.
"L'alcalde no ho fa bé perquè no felicita la Pasqua i sí el Ramadà", conclou Romance.
