Nuria Sellarès, ambientòloga: "Els boscos de ribera són imprescindibles per a la salut dels nostres rius"
La investigadora del CERM explica que aquests boscos no només funcionen com a filtre natural que depura l'aigua, sinó que també serveixen de refugi climàtic i hàbitat per a nombroses espècies
Notícies relacionades
Nuria Sellarès va créixer a Torelló (Osona), on el riu Ges conflueix amb el Ter, i encara que de petita era una apassionada de les plantes i els “bitxos”, la vora dels rius quedava fora de la seva zona d'investigacions infantils.
“Als vuitanta i noranta, tant el Ges com el Ter baixaven molt contaminats, les seves aigües tenien uns colors horribles”, recorda aquesta enginyera tècnica agrícola i llicenciada en Ciències Ambientals que fa vint anys que treballa al Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM).
L'organització, vinculada a la Universitat de Vic-UCC i al Museu del Ter, té com a objectius monitorar la qualitat de l'aigua dels rius catalans, així com investigar, preservar i recuperar els ecosistemes fluvials.
“En la nostra cultura els rius van ser concebuts durant segles com un lloc per abocar residus o com una amenaça, donat el perill d'inundacions, d'aquí l'estat deplorable del nostre patrimoni fluvial durant tant de temps”, explica la investigadora, que actualment porta a terme el projecte Riberes del Ter, centrat en la recuperació dels boscos de ribera, també anomenats boscos de galeria.
Restauració
El projecte inclou accions destinades a l'eliminació d'espècies invasores (com l'acàcia i el negundo), la plantació d'espècies vegetals autòctones i la millora de la connectivitat fluvial, mitjançant la restauració d'illes fluvials i la reconnexió de braços secundaris.
“El llit del Ter, igual que el del Llobregat, està ple de compuertes”, indica, referint-se a les obres hidràuliques utilitzades per derivar l'aigua dels rius a les fàbriques mitjançant canals.
Molts peixos
Al Ter hi ha una comporta cada 800 metres de mitjana. “Les comportes impedeixen que algunes espècies es moguin amunt i avall lliurement al llarg del riu, provocant concentracions de peixos d'una mateixa espècie en un mateix tram, cosa que pot afectar la seva alimentació i reproducció”, explica.
Entre aquestes espècies, hi figuren el barb de muntanya o l'anguila, un peix que neix al mar dels Sargassos, creua l'Atlàntic i després puja riu amunt, per la qual cosa hauria de trobar-se en tots els trams dels rius catalans. “Tanmateix, en topar-se amb comportes i pantans, no arriben ni tan sols al tram mitjà del Ter”, assenyala.
Sensibilitzar
Des del CERM, d'altra banda, també s'encarreguen de dur a terme tasques d'investigació, difusió i educació ambiental per aconseguir la col·laboració d'ajuntaments locals i conscienciar la població de la importància de preservar els rius i els seus ecosistemes.
“Els boscos de ribera són imprescindibles per a la salut dels nostres rius. Funcionen com un filtre natural: retenen sediments, absorbeixen nutrients i ajuden a depurar part de la contaminació que prové d'activitats humanes”, explica la investigadora, la feina de la qual implica conscienciar propietaris de finques agrícoles adjacents al Ter de la importància de mantenir una línia d'arbres a la vora perquè serveixin de frontera dels nutrients dels adobs.
Persistència
“És una feina de formigueta, cal guanyar-se a poc a poc la confiança de la gent, però quan ho aconsegueixes és molt gratificant”. En vint anys han aconseguit canviar algunes dinàmiques. Ara compten amb el suport de l'Agència Catalana de l'Aigua per dur a terme projectes de custòdia fluvial i amb la col·laboració d'ajuntaments com el de Manlleu, les Masies de Voltregà i Vic.
Aquest darrer ha apostat per un paquet d'accions mediambientals per millorar l'ecosistema fluvial urbà. El projecte Riberes de Vic, ja gairebé finalitzat, té com a objectiu restablir la connectivitat fluvial dels rius Mèder i Gurri al seu pas pel nucli urbà i recuperar la vegetació de ribera.
La investigadora del CERM Nuria Sellarès
Canvi climàtic
Les intervencions inclouen l'enderrocament de murs i comportes, la construcció de rampes per a peixos i la renaturalització de les riberes, potenciant la vegetació autòctona i reduint el risc d'inundacions, alhora que es crea una nova zona verda integrada a la ciutat i oberta a l'ús ciutadà.
"Els boscos de ribera, si estan en bon estat de conservació, poden actuar com a refugi climàtic a l'estiu", afegeix Sellarès, recordant la necessitat d'adoptar mesures davant el canvi climàtic. "No podem oblidar que fa quatre anys vam travessar un període de sequera severa i que pot tornar".
Situació crítica
Els desastres provocats per la climatologia extrema —pluges intenses i sequeres— han obligat ajuntaments i autoritats a prendre consciència de la situació, en alguns casos irreversible, com haver construït en zones inundables.
"Des de les pluges de l'hivern de 2025, la qualitat de l'aigua dels nostres rius ha millorat. Però caldria establir llindars d'abocament per als períodes de sequera, quan els cabals disminueixen. Els abocaments d'una depuradora no poden ser els mateixos quan el cabal és baix, perquè al riu li costa més poder-los absorbir".
Accions
Pel que fa a les tasques de preservació, destaca la necessitat de frenar l'expansió d'espècies invasores, com la robínia o la canya, i replantar amb arbres frondosos i madurs, com el freixe o l'auró negre. No és senzill: els nostres boscos han estat molt explotats i “resulta difícil trobar exemplars de més de 30 anys”, destaca.
Entre les accions d'educació i difusió, des del CERM insisteixen en l'organització d'activitats col·lectives, amb la participació d'entitats, universitats, ajuntaments i ciutadania, destinades a la millora dels rius.
També a prendre consciència de com algunes males pràctiques en el nostre dia a dia —llençar tovalloletes al vàter, abocar residus a la pica, deixar excrements d'animal a prop de la vora del riu o abandonar fauna exòtica al seu llit— tenen un impacte negatiu en la salut de les aigües fluvials.
"Molta gent, amb tota la bona voluntat del món, ve al riu a alliberar la tortugueta de l'aquari sense saber que es tracta d'una espècie invasora", conclou.
